La Novel·la

La soledat del miralls (24): Cadires

La soledat del miralls (24): Cadires

Sabia que alguna cosa així passaria. Toño era el més feble, carn de canó. Un imbècil. Darrerament es movia cada cop més amb gent de poc fiar. Li ho dèiem, però no ens feia cas. Quan jugàvem a aquell joc de fer voltes al voltant de les cadires ell sempre perdia, sempre es quedava sense cadira. Ara, definitivament, s’ha quedat sense cadira.

La soledat del miralls (23): La llengua sagnant

La soledat del miralls (23): La llengua sagnant

Des que li van assignar aquest servei ha vingut tots els matins, de vuit a dues, excepte els dies lliures, en els quals m’ha atès una altra infermera. Ara ve també algunes tardes, fora d’horari, per estar amb mi. Parlar d’això és delicat, per dues raons: primer perquè soc menor —legalment menor—; i segon perquè soc el seu pacient. No obstant això, hi ha desitjos que brollen amb una força aclaparadora; desitjos que tenallen l’ésser amb una tensió inenarrable i que només cal atendre’ls. Sense més explicacions. Sense més permisos.

La soledat dels miralls (22): La infermera

La soledat dels miralls (22): La infermera

J. A. NIEVES Mentre era subsumit en les meves cabòries del passat i les reivindicacions del present, algú va picar a la porta de la meva habitació. —Sí? —Bon dia, Bene, soc jo... Polophyna, la infermera, ha picat a la porta just quan tenia la bufeta a punt d’explotar....

La soledat dels miralls (21): Gargots

La soledat dels miralls (21): Gargots

J.A. NIEVES Recordo que teníem un piano negre. Recordo també que m’agradava molt pintar, des de ben petit. És a dir, fer gargots a totes les superfícies, ja us podeu imaginar. El piano negre, lluent, era molt atractiu. I, és clar, vaig guixar al lateral amb una...

La soledat dels miralls (20): Tajtana

La soledat dels miralls (20): Tajtana

J. A. NIEVES Sí, la meva pell s’esquartera al ritme dels cops que ELL descarrega contra la porta, amb els braços plens de greix, com el seu cos, amenaçant-me amb mil i una sentències, al temps que descarrega la seva ira contra Tatjana, la seva nova companya. Tatjana...

La soledat dels miralls (19): La pell seca

La soledat dels miralls (19): La pell seca

J.A. NIEVES Ho diré ben clar: visc amb un maltractador. La vida de mamà ja era morta abans d’aquell penós accident. Arribà  n moment que la veia fent-se preguntes i respostes sense més. Peticions inútils. Arrossegava el seu cos nu, bell, sense esguard i s’abandonava a...

La soledat dels miralls (18): Confinament

La soledat dels miralls (18): Confinament

J.A. NIEVES Vaig començar la vaga de fam el mateix dia del meu quinzè aniversari. El 7 de setembre. Abans de seguir, encara us diré alguna cosa més pensant en Mia. És un moment d’aquells en què la meva ment es desborda amb disquisicions matemàtiques. Fins ara, quan...

La soledat dels miralls (16): Mia

La soledat dels miralls (16): Mia

J.A. NIEVES No hi va haver temps per a res més. A l’eixir de classe, Mia i jo vam discutir. Bé, ella va discutir amb mi. Li havia dit que es quedaria fora de la primera línia. Es va enfurismar. Mia es considera una guerrillera. Diu que no porta els pírcings i els...

La soledat dels miralls (16): La comunicació del pla

La soledat dels miralls (16): La comunicació del pla

J.A. NIEVES El meu pla estava concebut en quatre fases. La primera era la gestació de la idea, la ràbia promotora, la incontinent necessitat de rescabalar el nom de la mare. El cuc solitari. La segona, sempre una fase necessària, consistia a informar els meus amics de...

La soledat dels miralls (15): Algú ha de morir

La soledat dels miralls (15): Algú ha de morir

J.A. NIEVES Les poques vegades que hem intercanviat paraules en aquests mesos han estat per fer-nos mal; un duel atroç entre el senyor alcalde i el seu plançó rebel. El senyor alcalde, l'il·lustríssim senyor alcalde. El senyor feudal dels últims dies de la mare. Li...

La soledat dels miralls (14): El duel

La soledat dels miralls (14): El duel

J.A. NIEVES De vegades, guardem coses que causen un dolor immens. Per què? No tinc la resposta. Però és aleshores quan penso que l’amor i l’odi pertanyen a un mateix continu. Un continu on el més terrible és la facilitat amb què s’intercanvien. No he trobat al diari...

La soledat del miralls (13): El Canvi

La soledat del miralls (13): El Canvi

J.A. NIEVES Hi va haver un moment en què només em va arribar el plor de la mare. Plor confós entre roncs. Aquella nit em vaig dir que cada un de nosaltres té a les mans la possibilitat de canviar el món. Com? Passant a l’acció. L’insomni és un gran aliat per...

La soledat del miralls (12): Carícies

La soledat del miralls (12): Carícies

Resignada, va arrufar les celles, enaltides pel sospitós maquillatge, mentre feia una lleugera resistència davant la tracció que ELL exercia en el seu braç esquerre. –Nena, que ja no és un nen. Deixa-ho ja! No vull arribar més tard del compte, cony! Regles ancestrals:...

La soledat del miralls (11): Futurs

La soledat del miralls (11): Futurs

J.A. NIEVES Malgrat tot, estava satisfet. No només per haver millorat les figures amb l’skate, sinó per la pulsió i disbauxa amb què em va besar Mia quan em vaig asseure al seu costat, sobre el meu patí, després del pessic. No sé si hi haurà futur en aquestes escales...

La soledat del miralls (10): Les normes

La soledat del miralls (10): Les normes

J.A. NIEVES La parella de la Policia Local era bicolor: un noi ros i una noia de pell molt clara però cabell molt fosc. Quan es van acostar a nosaltres, que ocupàvem bona part de les escales, davant de la secció d’audiovisuals de la biblioteca, jo estava patinant....

La soledat dels miralls (9): Aigua bruta

La soledat dels miralls (9): Aigua bruta

J.A, NIEVES –Però l’estimaves –va dir la mare sense deixar- la acabar, mentre s’acostava a l’espill pel costat de l’ull entumit. –Tu ho has dit! L-e-s t-i-m-a-v-a. Al principi fa mal, però a poc a poc aprens que el millor que hi ha al món ets tu mateixa. Aprens a...

La soledat del miralls (8): Amigues

La soledat del miralls (8): Amigues

J.A. NIEVES La Frisca és l’amiga roquera de la mare. Condueix una Harley que es va comprar uns mesos abans de morir la mare. Tenien pendent fer una sortida motard que anaven demorant i que mai va arribar. Es va quedar a portes d’aquell cap de setmana fatídic. La...

La soledat dels miralls (7): Confidències

La soledat dels miralls (7): Confidències

J.A. NIEVES Jo també tinc un quadern, i hi escric: Quin és el quadrat perfecte més petit que comença amb el dígit 1 i que segueix sent un quadrat perfecte quan aquest dígit és reemplaçat per un 2? O sigui, si x² = 1 ..., hi ha y² = 2 ...? Mentre jugo amb els quadrats...

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents