Torredembarra comença l’estiu amb l’acolliment, per primer cop, del Nomad Festival. Es tracta d’una iniciativa que va néixer fa escassos anys, que consisteix en la celebració d’un festival que aposta pel talent emergent i local i que té una oferta cultural i gastronòmica que pot atraure un públic de qualsevol edat.
Arriba la Festa del Quadre i amb ella tornen els Nois de la Torre. No s’entén la cultura popular torrenca sense el fet casteller. Les cròniques del segle XIX ja parlaven de l’afició dels torrencs als castells, torres i pilars. Un bon exemple és la colla degana, uns Nois que faran cinquanta anys el pròxim 2025 i que viuen un inici de temporada espectacular.
Sóc espectadora de Tv3, sí, ho sóc, ho reconec. Sóc de les que a les sis del matí (parlo en col·lectiu perquè em consta que no sóc l’única) posa el TN en bucle fins a les vuit, quan comença un bon programa d’actualitat presentat per una gran dona. I a partir d’aquí ve la decadència.
De joves, segur que vau conèixer al típic que els seus pares no tenien ni cotxe ni carnet i encara així viatjava pel territori nacional de vacances. Aquest era jo i el territori nacional que van escollir els meus pares era, concretament, Torredembarra.
Aquest passat 12 de juny Eduard Rovira va deixar l’alcaldia de Torredembarra després de nou anys en el càrrec. Ho feia complint un dels punts del pacte signat a l’inici del mandat amb el PSC i Junts i és el cap de llista socialista, Vale Pino, qui li ha agafat el relleu durant dos anys, fins que qui ha ungit com el seu successor,
Trobar una idea que sintetitzi el període d’Eduard Rovira com a alcalde de Torredembarra no és gens senzill. Els convido a fer la prova: intentin definir el seu mandat en una paraula. Si busquen una resposta justa, el més probable és que tinguin dificultats per trobar-la.
No era normal que tingués tantes trucades perdudes al meu telèfon de bon matí. Recordo que era dijous , de finals de juny i no hi havia cap motiu per anar amb pressa. El ddT s’havia repartit pels volts de Sant Joan, de manera que era un final de setmana que prometia ser tranquil.
Un de cada 6 majors pateix algun tipus de maltractament i sols denuncia un de cada 24 casos, segons Social.cat . L’any 2021 van ser ateses 1.186 majors de 65 anys víctimes de violència a la llar, segons Mossos d’esquadra. El 1er trimestre del 2022 el nombre de víctimes ha augmentat un 18% respecte al 2021, segons Mossos d’Esquadra.
És difícil escollir un tema després del convuls mes d’abril que vam tenir a la Torre. Sens dubte, els creadors dels balls parlats tenen excedent d’idees per fer, amb la seva habitual dosi d’ironia, uns textos brillants que faran les delícies de torrenques i torrencs per la propera Festa Major.
Ser jurat literari no és feina fàcil, no es tracta de decidir si una obra agrada o no agrada, cal objectivitat i imparcialitat, la qualitat de les obres rebudes no es basa en paràmetres de gust individual. També cal dedicar moltes hores a llegir, sobretot en els premis petits que no disposen d’un grup de lectores o lectors dedicats a fer una primera selecció dels textos.
Vox és la formació que més imprecisions va difondre durant la campanya electoral del passat 12 de maig, mentre que el PSC és el partit amb un percentatge més alt d’afirmacions vertaderes. Així es desprèn de la Radiografia de la desinformació de la campanya del 12-M, l’informe elaborat per Verificat, que analitza els fact-checks de la cursa electoral al Parlament de Catalunya.
Aquesta ha estat l’evolució del fet de viatjar en tren. Si més no entre Torredembarra i Barcelona, i indistintament entre Barcelona i Torredembarra. Sense horaris, sense seients, sense explicacions. L’excepcionalitat s’ha convertit en norma i ara els trens ja no cal que arribin a l’hora, no cal que hi hagi sis vagons i tampoc no cal disculpar-se amb els usuaris davant de qualsevol incidència, sigui o no sigui, responsabilitat de l’empresa.
Soc Izan Escarabajal Gomez, tinc 19 anys i soc lluitador d’arts marcials, porto des dels 4 anys practicant karate kyokushin, és un estil el qual s’anomena “karate al ko”. Tanmateix, he practicat altres disciplines d’esports de contacte com ara la boxa.
Jo no sé com m’ho faig, però cada any em toca treure el cap i posar-me a ajuntar lletres en forma d’opinió —amb gust, no em malentenguin— a les portes de Sant Jordi. Si tiro de memòria, crec que ara fa dos anys em va semblar oportú convertir l’article en una defensa aferrissada de la lectura i la cultura per sobre de (gairebé) totes les coses.
Quan vaig començar a escriure aquests articles, tot just sortíem del confinament i la nostra vida estava pautada per una mena de “buró pandèmic”. Ens deien quan i de quina manera podíem sortir i una de les opcions més populars van ser els passejos. Unes caminades obligades, terapèutiques, crítiques i sovint nostàlgiques que em van fer batejar aquesta secció com a Repassejades.
Durant aquest curs escolar 2023-2024 els instituts de Torredembarra (INS Ramón de la Torre i INS Torredembarra) han iniciat un projecte d’educació sexual i afectiva integral. L’objectiu d’aquest projecte és crear espais, durant tot el curs, d’aprenentatge de les sexualitats, on poder resoldre dubtes i parlar sense tabús sobre diferents temes relacionats amb la sexualitat.
Això m’ha fet pensar en la situació actual de sequera que patim: resulta que els polítics i les institucions ens fan sentir culpables si no estalviem l’aigua d’us quotidià. Culpables!, mals ciutadans! si mentre ens rentem les dents no tanquem l’aixeta o triguem una mica més del que dura una cançó, en dutxar-nos!
Torredembarra és i ha de ser, més que un paisatge de sol i platja. A més del seu idíl·lic paisatge marítim ha de poder també generar una pròspera comunitat empresarial i veïnal.
