Quan vaig començar a escriure aquests articles, tot just sortíem del confinament i la nostra vida estava pautada per una mena de “buró pandèmic”. Ens deien quan i de quina manera podíem sortir i una de les opcions més populars van ser els passejos. Unes caminades obligades, terapèutiques, crítiques i sovint nostàlgiques que em van fer batejar aquesta secció com a Repassejades.
Soc Izan Escarabajal Gomez, tinc 19 anys i soc lluitador d’arts marcials, porto des dels 4 anys practicant karate kyokushin, és un estil el qual s’anomena “karate al ko”. Tanmateix, he practicat altres disciplines d’esports de contacte com ara la boxa.
Jo no sé com m’ho faig, però cada any em toca treure el cap i posar-me a ajuntar lletres en forma d’opinió —amb gust, no em malentenguin— a les portes de Sant Jordi. Si tiro de memòria, crec que ara fa dos anys em va semblar oportú convertir l’article en una defensa aferrissada de la lectura i la cultura per sobre de (gairebé) totes les coses.
Durant aquest curs escolar 2023-2024 els instituts de Torredembarra (INS Ramón de la Torre i INS Torredembarra) han iniciat un projecte d’educació sexual i afectiva integral. L’objectiu d’aquest projecte és crear espais, durant tot el curs, d’aprenentatge de les sexualitats, on poder resoldre dubtes i parlar sense tabús sobre diferents temes relacionats amb la sexualitat.
Això m’ha fet pensar en la situació actual de sequera que patim: resulta que els polítics i les institucions ens fan sentir culpables si no estalviem l’aigua d’us quotidià. Culpables!, mals ciutadans! si mentre ens rentem les dents no tanquem l’aixeta o triguem una mica més del que dura una cançó, en dutxar-nos!
Torredembarra és i ha de ser, més que un paisatge de sol i platja. A més del seu idíl·lic paisatge marítim ha de poder també generar una pròspera comunitat empresarial i veïnal.
A principis d’estiu farà 10 anys que la política torrenca es va capgirar per complet. Una dècada d’aquell dijous estrany en què l’Ajuntament de la Torre va semblar el de Marbella i la plaça del Castell va esdevenir, per unes hores, el plató televisiu de tot Catalunya i mig Espanya. A Torredembarra, tothom recorda què estava fent el 26 de juny de 2014.
“Hola a tothom! Benvinguts. Això és l’Infopodcast d’Ona la Torre. En tres minuts us resumim les notícies més destacades del dia a Torredembarra”.
Pel que sembla, ja queden poques coses que siguin de temporada. La globalització se’ns ha menjat de forma implacable i jo, en part, ho agraeixo per què sempre tinc el meu twist de taronja al meu Old Fashion, ja sigui al gener o al setembre.
En aquesta societat són essencials les Relacions Intergeneracionals aquelles que es donen entre persones i grups de diferents edats, on s’intercanvien experiències, fomenten valors com el de la solidaritat, es crea xarxa de suport , s’incrementa l’empatia, integració de les persones, responsabilitat social, comparteixen coneixements.
Sense ser del tot conscient i amb tan sols dotze anys, l’escriptura va servir-me per a gestionar les meves emocions. Escopia els meus millors i pitjors sentiments entre les pàgines del que llavors era el meu diari personal. Amb el temps, va acabar convertint-se en la meva inspiració.
Les festes de Nadal són un dels moments de l’any més esperat per tothom: retrobaments, reunions familiars, ambient festiu, llums, regals i un grapat de bons moments per recordar. Però s’acaben les festes i la imatge que ens mostren els carrers de Torredembarra és la d’un escenari ben diferent: voreres plenes de brutícia, l’altra cara del Nadal.
Vaig una mica tard i els Reis d’Orient ja han passat per Torredembarra i tot arreu, però no puc estar de compartir la carta que vaig entregar a Ses Majestats.
El primer contacte amb la Mercè Alonso va ser professional, però per sort, va acabar transcendint aquest àmbit i esdevenir amistat. Ella es va adreçar a l’Arxiu municipal de Torredembarra per a fer un treball de recerca sobre la vinculació de la vila amb el món del gravat xilogràfic, proposta conjunta amb el J. Ll. Albajar, guanyadora de la X Beca de recerca d’història atorgada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra l’any 2012.
Iniciem 2024 amb propostes i reivindicacions on volem posar en valor el col.lectiu de la Gent Gran en aquest gener que inicia convuls on no hem après la lliçó i un futur insegur situa a les persones grans en ciutadans de tercera, volem reflexionar sobre els reptes polítics, socials i sobre l’envelliment, aquelles actuacions que poden afectar a les persones grans.
Què és la dansa? Doncs bé, la dansa tal i com la coneixem és el moviment i expressió del cos seguint uns ritmes o normalment música, tot i que aquesta no sigui necessària. Però va molt més enllà. La dansa és una forma d’alliberament del cos i de l’ànima, és el canal pel qual els humans podem transmetre i fer corpori el que sentim, el que ens mou a l’interior.
Us volia parlar de gossos i platja, de com a Torredembarra la passió per les mascotes està per sobre de la mitjana dels pobles i ciutats de Catalunya, i fer comentaris mitjanament graciosos i crítics sobre la gestió de l’Ajuntament relativa al dret dels gossos d’anar a la platja.
Tal com està el món i el món del periodisme, que un mitjà local, independent i de qualitat com Torredembarra Actualitat arribi als quatre anys de vida té un mèrit enorme. Creieu-me, és una veritable fita.
