Aquest primera article sobre biofília pretén ser una aportació més per a un debat conjunt i participatiu que enriqueixi els futurs plans urbanístics que s’aprovin per a Torredembarra.
Opinió
Temptacions i vida
Sempre penso que quan vaig de la ràdio a l’ajuntament o a cobrir algun acte al centre del poble, hauria d’anar com els ruquets: amb unes pantalles al costat dels ulls per prevenir les distraccions i les temptacions.
‘Paradetes’
Fa uns mesos, el mateix migdia de diumenge que els Nois de la Torre van guanyar el concurset (exaequo amb els de Berga però ho poso així, entre parèntesi perquè, clar, és Berga), el Toni Luco me va cridar: “VicJota! A veure si escrius de castells!” I jo li vaig dir “Claro que sí, Toni Luco. Avui mateix m´hi poso”.
8-M: reivindiquem-lo tot l’any
Està clar que no n’hi ha prou amb una data oficial com la d’avui, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista en els múltiples àmbits de la nostra societat encara dominats pel patriarcat.
L’Any del fred
El ”iep, com anem?” o el “què fem?” d’ascensor o de carrer va sovint amanit amb un comentari sobre el temps i el clàssic “no sé on arribarem!”, exclamació còmplice i innòcua. Convencions socials per no discutir sobre si el Procés és viu o mort, si Xavi té prou experiència, si ets de Shakira o de Piqué, de Piqué o de Shakira, o qualsevol altre qüestió que pot desembocar en una discussió estèril quan hi ha pressa.
La meva mami adora el Metavers perquè no cal escombrar
Porto un temps en la que començo a estar avorrida de tant de Metavers. M’he fet un avatar de supermami que trenca motllos per poder oblidar els quilos de més, les canes i les ulleres del corre-corre a l’escola. Com que sembla ser que el COVID fins a nova variant i dosi de vacunació s’ha acabat, hi ha un munt de conferències, jornades i trobades sobre el metavers però en viu i en persona (curiós).
El Bodegón
Torredembarra comparteix bastants problemes amb els pobles i ciutats del seu entorn. Un d’ells és la manca d’oci nocturn. Sembla mentida, però la Torre tenia molts més bars i discoteques quan hi havia 4.000 persones empadronades que ara, quan ja som quasi 18.000.
Què torni el Torrenc de l’Any!
Vagi per endavant que, més enllà d’algunes col·laboracions periòdiques, no formo part del projecte periodístic del Torredembarra Actualitat. Però avui vull començar amb una lloança a aquest mitjà… ja veuran per què. Ja fa més de tres anys que el diari que tenen entre mans surt mensualment al carrer.
El millor regal
Ja han transcorregut uns quants dies de 2023, però encara és habitual escoltar i iniciar una conversa amb un ‘Bon any nou!’. Desconec si hi ha algun protocol al respecte, però els meus millors desitjos per tots vostès en aquest nou any.
La Torredembarra d’Amer
Hi ha més d’una Torredembarra. O Torre d’en Barra. D’algunes en parla el lingüista Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae. Diu que el nom designa antics castells o “entitats anàlogues” a partir del sobrenom de cavallers que duien una Barra o porra. Així, hi ha una Torre d’en Barra al terme d’Amer, a la Selva.
MASCULÍ(NO)
“Se necesita personal masculino”. Així, sense complexes, ben a la vista de tothom, un cartellet en un establiment de la Torre (sí, LA TORR[ə], articulada i neutre, si us plau!). No donaré pistes de quin establiment és, perquè vull creure que no es tracta d’una provocació, sinó d’una interiorització acrítica de certs tòpics o tradicions que busquen etiquetar i empobrir col·lectius tan diversos i rics com “els joves”, “les dones”, “els immigrants”, “els pixapins” i un llarg etcètera.
La sort de ser torrencs (com a mínim ara)
Des de l’inici de Torredembarra Actualitat em vaig proposar no parlar de política local. Així que per justificar aquest article m’he repetit unes quantes vegades que la meva intenció és parlar de persones i no pas de partits.
OPINIÓ l L’enquesta que no ha fet ningú
Aquesta setmana passada, desenes de torrencs i torrenques responien a una enquesta telefònica sobre política al municipi. Els enquestats havien de valorar alguns regidors i caps de llista de les properes municipals i obres i problemes d’aquest mandat. O els mitjans de comunicació a través dels quals s’informen, entre altres qüestions.
Tots els indians de la Torre (o gairebé)
Quan era petit i estudiava al Col·legi Antoni Roig m’impressionava aquell enorme retrat en blanc i negre d’un home seriós. Estava situat a prop de la sala de professors. Ens deien que era el fundador de l’escola i, quan preguntaves a casa, t’explicaven que era un home que es va fer ric a Cuba traficant amb esclaus i que estava sepultat al terra al cementiri de Torredembarra perquè tothom el trepitgés i purgar d’aquesta manera el seu fosc passat com a negrer.
Les dones grans pateixen violència masclista i tendeixen a normalitzar
Les Dones grans, poques vegades denuncien al seu agressor, la majoria de vegades en el seu entorn familiar més proper (cònjuge, fill…) que per por, vergonya, dependència econòmica i emocional, soledat, escut creat per protegir el seu propi silenci,demències, falta de suport entorn, no trencar nucli familiar, desconeixement de circuits d’ajuda i social, per el paper tradicional de gènere.
Fem caure la por
De segur que a la majoria de vosaltres el nom de Francisca de Pedraza no us diu res, i és que el seu cas és bastant desconegut, com ho han estat al llarg dels segles els noms de moltes dones que han lluitat per canviar la història. Francisca de Pedraza va ser la primera dona en denunciar, l’any 1620, violència masclista.
Testimoni d’un temps
El solíem veure sortint del carrer Nou, damunt d’un impecablement ben conservat Vespino taronja de principis dels anys setanta per desplaçar-se fins a Baix a Mar, o cap al Camí Vell de la Pobla en direcció a la nau on hi desava el SEAT 127 blanc, també de la mateixa època i en perfecte estat de revisió.
Quan una persona se’n va…
Aquest mes d’octubre hem perdut, amb gran pesar meu, dues persones que eren memòria viva de Baix a Mar. Una era el Lluís Juan, de 95 anys. Feia poc, el Joaquim Valls i jo el vàrem portar a Mas Sacalló, avui en dia derruït, mas que es troba entre Clarà i La Pobla de Montornès, on ell i la seva família varen passar el final de la Guerra Civil.
