Opinió

Tots els indians de la Torre (o gairebé)

Tots els indians de la Torre (o gairebé)

Quan era petit i estudiava al Col·legi Antoni Roig m’impressionava aquell enorme retrat en blanc i negre d’un home seriós. Estava situat a prop de la sala de professors. Ens deien que era el fundador de l’escola i, quan preguntaves a casa, t’explicaven que era un home que es va fer ric a Cuba traficant amb esclaus i que estava sepultat al terra al cementiri de Torredembarra perquè tothom el trepitgés i purgar d’aquesta manera el seu fosc passat com a negrer.

Les dones grans pateixen violència masclista i tendeixen a normalitzar

Les dones grans pateixen violència masclista i tendeixen a normalitzar

Les Dones grans, poques vegades denuncien al seu agressor, la majoria de vegades en el seu entorn familiar més proper (cònjuge, fill…) que per por, vergonya, dependència econòmica i emocional, soledat, escut creat per protegir el seu propi silenci,demències, falta de suport entorn, no trencar nucli familiar, desconeixement de circuits d’ajuda i social, per el paper tradicional de gènere.

Fem caure la por

Fem caure la por

De segur que a la majoria de vosaltres el nom de Francisca de Pedraza no us diu res, i és que el seu cas és bastant desconegut, com ho han estat al llarg dels segles els noms de moltes dones que han lluitat per canviar la història. Francisca de Pedraza va ser la primera dona en denunciar, l’any 1620, violència masclista.

Testimoni d’un temps

Testimoni d’un temps

El solíem veure sortint del carrer Nou, damunt d’un impecablement ben conservat Vespino taronja de principis dels anys setanta per desplaçar-se fins a Baix a Mar, o cap al Camí Vell de la Pobla en direcció a la nau on hi desava el SEAT 127 blanc, també de la mateixa època i en perfecte estat de revisió.

Quan una persona se’n va…

Quan una persona se’n va…

Aquest mes d’octubre hem perdut, amb gran pesar meu, dues persones que eren memòria viva de Baix a Mar.  Una era el Lluís Juan, de 95 anys. Feia poc, el Joaquim Valls i jo el vàrem portar a Mas Sacalló, avui en dia derruït,  mas que es troba entre Clarà i La Pobla de Montornès, on ell i la seva família varen passar el final de la Guerra Civil.

El primer de tots

El primer de tots

Tot sembla indicar que la Unió Deportiva Torredembarra viu la seva enèssima nova joventut. Coincidint amb el seu centenari, la nostra UDT torna a tenir gent de la casa, una junta directiva amb empenta i un futbol base que comença tímidament a assemblar-se a allò que sempre havia estat.

Sense ni demanar-te permís

Sense ni demanar-te permís

Avui el meu cafè matiner serà compartit, la trucada de telèfon de la Paula, m’ha sorprès, la feia lluny de casa. Hem quedat per esmorzar juntes a un bar nou que han obert al poble, no hi vaig gaire sovint allà, però ella ha insistit molt, el nou establiment te molt bona acollida de tots els veïns.

Primers, per última vegada

Primers, per última vegada

Just fa 25 anys, els Nois de la Torre van convocar el primer Concurs de Castells Vila de Torredembarra, conegut ben aviat coma Concurs7. El 1996, el Patronat Municipal de Castells de Tarragona, com a resposta a l’augment sostingut de colles castelleres, va restringir l’històric Concurs tarragoní a divuit colles, deixant fora les que no havien plantat cap quatre de vuit.

Línies vermelles

Línies vermelles

Amic lector, no tenia previst que ens tornéssim a llegir tan aviat, però ja que em conviden aprofitaré la finestra per explicar-te un secret que en un principi no tenia cap intenció d’explicar. Pots sentir-te plenament lliure —no cal que t’hi convidi— a discrepar-hi en conseqüència segons et vingui en gana, com s’acostuma a fer en democràcia. Només faltaria.

La meva àvia, la mestra Maria Antònia

La meva àvia, la mestra Maria Antònia

ANA MERINO - Bibliotecària Enguany és l’Any Mestra Maria Antònia, donat que el 8 d’octubre de fa cinquanta anys va morir en un malaurat accident de trànsit. A la biblioteca vam programar accions per recollir informació sobre la seva vida i obra, i per donar-la a...

Us seré sincer, no sabia què escriure

Us seré sincer, no sabia què escriure

No volia escriure de temes mainstream com el nou curs polític o la tornada a la feina, tot això precipitat per l’arribada del mes de setembre, però això ho he trobat molt depriment. Del tema pujada de preus l’únic que tinc és una pregunta: quan deixarà de ser la guerra l’excusa de la pujada? Tinc ganes de saber qui és el proper culpable…

Torredembarra, que vols ser ara de gran?

Torredembarra, que vols ser ara de gran?

Fa un parell d’anys, vaig tenir una conversa amb alcalde per a veure si podia ajudar a fer projectes d’innovació al nostre poble. Amb el COVID, la Torre ha crescut en número d’empadronats com a primera residencia però continua amb els problemes a la zona marítima derivats del canvi climàtic i amb el mateix model econòmic basat en el turisme estacional i el comerç que se’n deriva.

Festa Major, el primer impacte!

Festa Major, el primer impacte!

Només hi ha una primera ocasió, suficient amb breus segons per percebre l’energia d’una persona, inclús d’un territori i bategar compassadament amb una perfecta topofília. És el que em va succeir amb Torredembarra quan vaig instal·lar-me al desembre de 2019. He anat fent capbussades socioculturals, però mancava la Festa Major de Santa Rosalia lliure d’encotillament sanitari per descobrir les seves emocions.

CONADELLS l El Concurs7, un gran concurs de castells que fa 25 anys

CONADELLS l El Concurs7, un gran concurs de castells que fa 25 anys

Diumenge 25 de setembre té lloc el Concurs de Castells de la Torre, els primers anys conegut com a Concurs7 o Concurset. Des del 2014 s’ha integrat al Concurs de Castells de Tarragona com a Diada de Torredembarra o del diumenge abans, perquè se celebra el cap de setmana anterior a la doble cita tarragonina, que serà l’1 i 2 d’octubre.

Per molts anys!

Per molts anys!

Fa poc, la família de Maria Nolla Casanova vàrem passar un dia memorable: vàrem celebrar els 100 anys de la meva mare. Va rebre una medalla de la Generalitat i una placa de la Fundació Pere Badia, cosa d’agrair pel fet, sobretot, que la nostra societat, segueixi honorant a les persones grans, tot i que potser, mereixerien un major reconeixement. Especialment, però, aquell dia va rebre l’estima dels seus fills, nets i besnets.

L’Antropocè i la costa d’Altafulla

L’Antropocè i la costa d’Altafulla

Fa una vintena d’anys que el Nobel de Química, Paul Crutzen va utilitzar, per primera vegada, el terme Antropocè. Amb ell volia designar una nova era geològica condicionada per l’activitat humana. El seu inici seria la Revolució Industrial i l’ús ingent de combustibles fòssils, que ens han conduït a l’escalfament global.

Sant Simplici, una torre històrica que desperta la imaginació

Sant Simplici, una torre històrica que desperta la imaginació

Sant Simplici té una vista immillorable sobre el paisatge del nostre entorn. Aquest turó entre Tarragona i el Baix Gaià està ben situat però passa desapercebut. Hi ha gent del voltant que ni el coneix. I això que la situació ha estat estratègica al llarg de la història. El corona una torre circular de guaita, possiblement del segle onze, construïda pels pobladors provinents del comtat de Barcelona, però que podria ser anterior, obra dels musulmans d’Al-Àndalus.

Hemeroteca

Tweets recents