Opinió

La criatura es fa gran

La criatura es fa gran

Avui m’he llevat molt d’hora i el primer que he fet, sense motiu aparent (no ho faig cada dia), és anar a veure com dormia el meu fill, que ara té deu anys, camí dels onze; ha fet una estirada tremenda, i aleshores he començat a patir aquell angoixant vertigen causat per allò que el temps passa massa ràpid en relació amb les nostres estimades criatures (no s’ha dit mai, oi…).

Dissabte a la platja

Dissabte a la platja

Imaginar-nos un mes de juny de finals dels 60 amb els colors de l’arc de Sant Martí engalanant balcons o pals de bandera és del tot utòpic. Trencar amb el binarisme de gènere durant el règim franquista era un pecat que atemptava contra els valors d’una societat on la virilitat de l’home era considerada suprema i on el paper de les dones no tenia més valor que el de perpetuar la raça.

Embús a la dreta?

Embús a la dreta?

Aquest mes de juny ha irromput definitiva[1]ment un nou partit en el panorama polític de Torredembarra: Valents. L’assemblea ja ha escollit junta local i l’exregidor de Ciutadans Juan Carlos Hurtado es postula com a cap de llista. S’hi respira l’optimisme dels projectes polítics que comencen amb força, però Valents no ho té tan fàcil per entrar al ple municipal el 28 de maig vinent.

Torna la il·lusió al futbol torrenc

Torna la il·lusió al futbol torrenc

Escric aquest article quan el primer equip de futbol de la UD Torredembarra ha perdut a la penúltima jornada el segon lloc de la taula classificatòria i sembla que s’esvaeix definitivament la possibilitat de l’ascens a la Segona Catalana. Una petita decepció, però que no ha d’enterbolir la bona feina que es torna a portar a terme en els darrers anys en el futbol torrenc, des de la base, fins a un primer equip que ha estat capaç de tornar a generar il·lusió.

Més enllà del Bloc. Jo ho tinc clar

Més enllà del Bloc. Jo ho tinc clar

Bé, ja hi som al procés participatiu que l’Ajuntament ha endegat per a poder decidir entre tots què hi volem posar. Fa dies que en parlem. He escoltat les dues versions: que si el millor és l’escultura… que si el millor és “la piràmide”… i, fins i tots alguns que no hi posarien res.

El Bloc i l’escultura ‘Alfa i Omega’

El Bloc i l’escultura ‘Alfa i Omega’

GABRIEL COMES He llegit a la premsa que l’Ajuntament de Torredembarra està arreglant el Bloc (aplaudeixo l’acció) i que es prepara una consulta ciutadana per decidir que s’hi posarà a sobre: l’escultura Alfa i Omega o l’antiga piràmide de ferro. Em sembla una decisió...

Esclat artístic a la xarxa

Esclat artístic a la xarxa

Fa poc temps que soc usuària d’Instagram, una finestra al món que et permet entrar en els espais compartits d’altres persones. Podríem dir que hi vaig entrar mig obligada al treballar en el món de l’educació, però un cop vaig fer el primer tast, la curiositat i l’interès per les novetats artístiques em van poder.

Desarmat, però amb  bacallà

Desarmat, però amb bacallà

Soc molt dels armats des que tinc us de raó torrenca. Si fa no fa tres dècades des que vaig venir al poble. L’escenificació que proposen és esglaiadora. Amb els detalls ben estudiats i el capità manaies (Antoni Roig) enèrgic, autoritari i creïble, al qual el paper li surt brodat des que va debutar l’any 2001. Porta[1]va deu anys al planter dels armats quan va assumir la capitania.

L’APUNT l Decidirà la participació

L’APUNT l Decidirà la participació

El 12 de juny sabrem si torna l’Alfa i Omega o ho fa la piràmide. Si una cosa és clara és que els qui aposten per la segona opció estan més mobilitzats. És un vot més sentimental, lligat al passat pesquer del barri marítim torrenc. Però l’Alfa i Omega ha estat un símbol i s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu en aquests primers anys del segle XX en molts torrencs i torrenques que no saben ni què va ser la piràmide.

OPINIÓ l La moció de censura d’Altafulla o la batalla pel relat

OPINIÓ l La moció de censura d’Altafulla o la batalla pel relat

El proper 10 de maig es votarà a l’Ajuntament d’Altafulla la segona moció de censura de la seva història, un nou capítol en aquest Joc de Trons a què ens té acostumats els darrers anys la localitat del Baix Gaià. Set regidors dels vuit de l’oposició volen convertir Montse Castellarnau (Alternativa Altafulla) en la nova alcaldessa de la localitat del Baix Gaià enlloc de Jordi Molinera.

Teatres i teatrets

Teatres i teatrets

L’entrevista a l’actor, director i dramaturg Joan Maria Vidal, que podeu llegir a la pàgina 4 d’aquest trentè número del Torredembarra Actualitat, la vam fer a l’escenari del Teatre Auditori del Catllar. Com el mateix Vi[1]dal va afirmar, és una petita joia del Baix Gaià. Observant les 270 butaques de la platea i el galliner, que pot completar l’aforament fins a 300 persones, només puc que donar-li la raó. I al mateix temps lamentar que a Torredembarra no tinguem un teatre com la capital del Baix Gaià es mereix i veiem com una població amb una quarta part dels habitants ens passa la mà per la cara.

Toca decidir

Toca decidir

Quasi quatre anys després de la seva forçosa retirada, els torrencs i les torrenques tenim a les nostres mans el futur de l’Alfa i Omega. Una consulta per decidir el retorn o no de l’escultura de l’artista Rafael Bartolozzi, que, des de l’any 1999 i fins al juny de 2018, havia estat al bloc de Baix a Mar.

Un imperi i una ruïna

Un imperi i una ruïna

Fa no gaire vaig llegir una notícia divertidíssima que venia a dir quelcom semblant que la vil·la dels Munts d’Altafulla hauria funcionat puntual[1]ment com a capital —així, sense matisos— de l’Imperi Romà, en un exercici de revisió històrica probablement exagerat però no per això menys interessant per als fidels lectors del Torredembarra Actualitat. No llencin tomàquets al missatger.

El dia de l’arbre

El dia de l’arbre

Molts científics, basant-se en estudis seriosos i aprofundits, ens estan alertant dels grans desastres que la humanitat patirà si no s’aconsegueix aturar el canvi climàtic: desglaçament, pujada del nivell de la mar, incendis, desertització, augment de la temperatura, fenòmens meteorològics extrems, disminució de la biodiversitat…

CONADELLS l Farmàcia Gibert: sí que és a Madrid, però segurament no a Boston (1788-1911)

CONADELLS l Farmàcia Gibert: sí que és a Madrid, però segurament no a Boston (1788-1911)

Fa poc, perquè em venia a tomb per parlar d’un llibre a la secció que faig a TAC12, vaig recordar un establiment històric de la Torre, l’Apotecaria Gibert. Una farmàcia de les més antigues de Catalunya i de les poques conservades. Al Museo de la Farmacia Hispana de Madrid, això sí, on la vaig visitar el 2002. No és el primer article que n’escric, i continuo pensant que té una història poc coneguda.

Ja som ‘Ciutat 30’!

Ja som ‘Ciutat 30’!

Aquestes darreres set[1]manes han aparegut en diversos punts de Torredembarra senyals de trànsit que limiten la velocitat màxima de circulació a 30 km/h. I és que Torredembarra ja som Ciutat 30! Ja no podem prémer l’accelerador en cap carrer, avinguda o altra via del municipi urbana. L’objectiu d’aquest mesura és doble: aconseguir una ciutat més segura, reduint els accidents de trànsit, i disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica.

Escassetat de matèries primeres i subministraments: tendències a llarg termini

Escassetat de matèries primeres i subministraments: tendències a llarg termini

Fa ja unes quantes dècades ens hem acostumat a viure en una societat global absolutament interdependent. Durant les passades dècades això s’ha traduït en un creixement global inèdit, en una reducció mitjana de la pobresa inèdita ( tot i que encara n’hi ha molta, massa…) i en una economia global amb uns preus relativament controlats gràcies precisament a l’esmentada interacció global.

CONADELLS l Albert Sanfeliu Rodríguez: des de Torredembarra contra el patriarcat

CONADELLS l Albert Sanfeliu Rodríguez: des de Torredembarra contra el patriarcat

A la Torre hi han vingut a viure persones interessants, que sovint no coneixem (encara). Persones que fan tasques imprescindibles per a la societat. És el cas del realitzador de documentals Albert Sanfeliu Rodríguez, que hi va arribar per quedar-s’hi a viure el desembre del 2019. L’Albert és el director creatiu de la productora audiovisual Pandora Box TV i ha codirigit amb Teresa Soler Garrido el documental Patriarcado, el organismo nocivo.

Hemeroteca

Tweets recents