El Ball de Diables de Torredembarra va celebrar el seu desè aniversari el mes de juliol de 1997 amb una sèrie d’actes que van culminar el dia 19 a la plaça del Castell. Ho van fer molt ben acompanyats. I és que a la Torre es van aplegar una desena de colles de tot el país, 350 diables que van cremar mitja tona de pólvora.
El dissabte 28 de juny de 1997, el conseller de Sanitat de la Generalitat, Eduard Rius, inaugurava oficialment el Centre d’Atenció Primària (CAP) de Torredembarra. Ho feia un any després que s’hagués acabat de construir l’edifici, però sense que funcionés encara i amb la previsió de fer-ho el setembre vinent.
Aquell mes de maig de 1997 prenia possessió com a regidor de Torredembarra Lluís Roig, Substituïa Josep Mercadé, que a l’abril havia renunciat per sorpresa a l’acta de regidor. Roig assumia la cartera de Turisme, fins llavors en mans d’Octavi Solé. Les regidories de Mercadé es repartien entre diversos membres del govern liderat per Santiago Segalà.
Un viatge de final de curs d’alumnes de tercer d’ESO de l’Institut Torredembarra va acabar abans d’hora aquell març de 1997. La causa va ser que una de les alumnes es va començar a trobar malament en arribar a Roma i se li va detectar una meningitis. Va ser ingressada a l’Hospital Humberto de la capital italiana i als 55 companys, companyes i professors se’ls va confinar a l’hotel.
Febrer és gairebé mes de Carnaval a Torredembarra i els anys noranta aquesta festa vivia una moment d’esplendor. A finals dels vuitanta la Guerra de la Farina havia deixat pas a la Guerra del Confetti que s’havia consolidat com l’acte previst el diumenge a la tarda i aquell 1997 es van arribar a llançar fins a deu tones d’aquests paperets de mida minúscula que van deixar els carrers del centre del municipi amb una catifa que va durar fins ben entrat el dilluns.
Torredembarra aspirava des de feia temps a tenir una piscina coberta -almenys a l’hivern- i, el gener de 1997, l’Ajuntament de Torredembarra va anunciar una enginyosa solució: utilitzar la carpa instal·lada a Cal Bofill per cobrir la piscina municipal en els mesos de més fred.
El 1996 arribava al seu final a Torredembarra amb moltes novetats i alguns dubtes que no s’acabaven de resoldre. Un era l’anunci que el 1998 el castell dels Icart es convertiria en la seu de l’Ajuntament i que durant el 1997 s’iniciaria la primera fase de les obres amb un pressupost d’1,2 milions d’euros (200 milions de pessetes).
El Restaurant Morros es va omplir el 29 de novembre de fa 25 anys amb més de 200 persones en l’entrega dels guardons del I Cartell de Premis Vila de Torredembarra, un acte presidit per qui llavors era el conseller de la Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, i en què es van lliurar més de 6.000 euros en premis.
En el ple municipal del mes d’octubre de 1996, el llavors regidor d’Hisenda, Miquel Àngel Lecha, va reconèixer que el deute de l’Ajuntament de Torredembarra a curt i llarg termini era de més de 14 milions d’euros —concretament de 2.398 milions de pessetes. Lecha matisava en aquella sessió que la Generalitat devia al consistori torrenc uns 2,5 milions d’euros —415 milions de pessetes— per la construcció del nou institut d’ensenyament secundari i que també havien de rebre més ingressos per la recaptació d’impostos.
La carretera N-340 era l’estiu de 1996 una de les més transitades de l’Estat. Travessava els nuclis de Torredembarra i Altafulla, i a Tarragona es produïa un coll d’ampolla en reduir-se de dos a un els carrils que venien del sud. Les retencions eren habituals a l’estiu i en alguns moments s’acumulaven quilòmetres de cues al pas d’aquesta carretera pel Baix Gaià. La ciutadania n’estava farta i els alcaldes també, i reclamaven un desviament d’aquesta via per fora dels nuclis urbans. Però des de Madrid no Jordi Salvat els feien massa cas i l’alcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, va complir una amenaça que havia fet: tallar l’N-340. I ho va fer molt al seu estil: amb un carruatge romà amb un centurió i una vestal va recórrer la via des de Torredembarra a Tarragona per simbolitzar que la carretera no havia canviat en 2.000 anys. Als conductors no els va fer massa gràcia aquesta manera de protestar, ja que les cues que es van muntar van ser encara més quilomètriques aquell dia.
JORDI SALVAT El juliol és un mes de celebracions a Torredembarra, amb la Festa del Quadre i la Verge del Carme. La festa major petita torrenca es va celebrar del 13 al 15 de juliol amb els actes més tradicionals, com és la processó votiva a Santa Rosalia, unes imatges...
JORDI SALVAT El jardins de Cal Bofill van acollir el dissabte 8 de juny de 1996 la V Mostra Gastronòmica. L’àpat va aplegar un total de 650 comensals, que havien comprat un tiquet que costava 6.500 pessetes i donava dret a quatre primers plats, cinc segons i dos...
JORDI SALVAT La gran notícia del mes de maig de fa 25 anys a Torredembarra va ser la recuperació de la fira multisectorial, que s’havia deixat de fer el 1925 i de què els historiadors apuntaven que els orígens es remuntaven a finals del segle XVI. Amb el nom de...
JORDI SALVAT Torredembarra estava d’estrena aquella primavera de 1996. Concretament, d’un nou logotip amb el lema “Un mar de màgia” per promocionar-se turísticament i que substituïa el que s’havia creat als anys vuitanta, que ja estava —pel que sembla— amortitzat:...
JORDI SALVAT Els Armats de Torredembarra Compliran aviat dues setmanes santes sense poder participar en processons ni viacrucis. No era el cas de fa 25 anys, quan els armats torrencs van començar una Setmana Santa molt intensa el Diumenge de Rams a Tortosa, en la que...
JORDI SALVAT Aquest any ens hem quedat sense rua de Carnaval a causa de la Covid-19, però fa 25 anys els carrers de Torredembarra es van omplir de carrosses i comparses en un d’aquells carnavals multitudinaris que vivia la vila els anys vuitanta i noranta. Les dades...
JORDI SALVAT L’any 1996 començava amb una polèmica: l’anunci de la construcció d’una tanca de 2,5 metres d’alçada per protegir el corredor del Mediterrani del tram entre Barcelona i Tarragona, per on havien de passar trens que podien arribar als 220 km/h. Si la via...
JORDI SALVAT L’any 1995 s’acabava amb una mala notícia per als soferts contribuents torrencs: una pujada de les ordenances municipals del 4,5% de mitjana. Així ho va aprovar el ple municipal en sessió extraordinària, per un marge ajustat: set vots del govern a favor i...
