L’Ajuntament de Torredembarra iniciava el maig de fa 25 anys el procés de revisió del cadastre, una operació que havia de permetre l’actualització dels valors dels immobles del municipi amb l’objectiu final d’aconseguir l’equitat contributiva, és a dir que tothom pagués en relació al valor real de l’immoble, i també l’augment d’ingressos per part de les arques municipals a través de l’IBI.
Aquella primavera de 2001 veia com el termòmetre polític pujava considerablement a Torredembarra. El Diari de la Torre entrevistava el portaveu d’un nou grup polític que es mantenia en l’anonimat. La notícia la il·lustrava una imatge del director de la publicació, Antoni Vilà, assegut en un banc al costat d’aquest portaveu de la nova formació amb la cara pixelada i aquest manifestava que “el moment d’ensenyar la carra no ha arribat”.
L a Fundació ‘la Caixa’ va incloure el 2001 la recuperació de la Vil·la del Moro de Torredembarra com un dels projectes als quals li donava suport. Els treballs que impulsava l’Ajuntament de Torredembarra en aquest jaciment arqueològic tenien un pressupost municipal de 15 milions de pessetes -al voltant de 90.000 euros-, als quals se sumaven 2 milions -uns 12.000 euros- que aportava l’entitat financera.
L’any 2001 començava a Torredembarra amb la signatura d’un pacte de govern entre CiU, ERC i el PSC el 22 de gener, que ampliava de cinc a nou els membres del govern municipal. A l’oposició quedaven els dos regidors del GiT i l’edil del PP, mentre que l’exalcalde Segalà continuava al ple, però sense cap cartera de govern.
La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Carme-Laura Gil, inaugurava el 3 de novembre de 2000 la primera llar d’infants municipal de Torredembarra. Ho feia acompanyada de l’alcalde, Miquel Àngel Lecha, i el delegat d’Ensenyament a la demarcació tarragonina, Xavier Bagés, i altres autoritats, a més del professorat del nou centre i els pares i mares d’alumnes.
El mes d’octubre de l’any 2000, l’Ajuntament de Torredembarra donava llum verda a la construcció d’habitatges d’alt standing al bosc del Canyadell, un projecte que havia generat molta polèmica entre els veïns i veïnes del municipi, amb el col·lectiu Pedra de Toc al capdavant, organitzant fins i tot una manifestació de protesta uns mesos enrere.
El 22 de setembre del 2000 es va organitzar la I Jornada d’Esport de la Unió Deportiva Torredembarra (UDT) . Amb el lema “Vine a fer, veure i a viure l’esport”, es va dur a terme a les pistes de la zona esportiva i va congregar més de 800 esportistes procedents dels diversos centres escolars de la vila.
L’estiu del 2000 va ser en primer en què Torredembarra tenia zona blava. S’havia estrenat l’1 de juliol als principals carrers comercials de la capital del Baix Gaià. Exactament, les places d’estacionament de pagament se situaven al carrer Onze de setembre, carrer de la Sort, passeig de la Sort, carrer Francesc Moragues, carrer Capella, carrer Antoni Roig i avinguda Catalunya.
L’1 de juliol de 2000 es produïa una de les grans notícies polítiques a l’Ajuntament de Torredembarra des de la recuperació de la democràcia: la dimissió de l’alcalde, el convergent Santiago Segalà. Aquesta fotografia publicada per Andreu Puig a l’edició de Tarragona de El Punt va simbolitzar aquella marxa inesperada de qui portava nou anys com alcalde de Torreedembarra.
El juny de l’any 2000 va ser un mes convuls en la política torrenca. Feia mesos que la relació entre els dos socis del govern municipal -Convergència i Unió amb sis regidors i el Partit Popular amb un- s’havia enrarit. Els dos partits havien signaT l’acord de govern el novembre de 1999. Ja al mes de gener de 2000, el PP havia demanat ampliar el govern liderat pel convergent Santiago Segalà.
Maria Gual Morales es convertia el 16 de maig del 2000 en àvia centenària i l’alcalde de Torredembarra, Santiago Segalà, acompanyat del regidor de de Relacions Ciutadanes, Rafael Hernández, la van visitar a casa seva en un dia tan especial per felicitar-la li van portar un obsequi.
El proper 25 de març se celebraran 25 anys de la inauguració del nou Ajuntament de Torredembarra al Castell, que va anar a càrrec del llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. “Torredembarra ha fet d’un castell del segle XVI l’eina de progrés del seu futur”, declarava el president durant la inauguració,
El Port de Torredembarra executava fa 25 anys les obres amb la part del passeig ecològic i d’esbarjo del Roquer, l’espai de penya-segats que s’incloïa dins l’àrea de la seva influència. La inversió total va ser de 53 milions de pessetes -uns 318.000 euros- per un tram de 520 metres.
La Fundació Pere Badia feia un salt endavant l’inici de l’any 2000 gràcies a la concessió d’un crèdit per part de l’Institut Català de Finances (ICF) a l’Ajuntament de Torredembarra que assegurava el finançament per al projecte d’ampliació de la seva residència per a la tercera edat.
El ple municipal de l’Ajuntament de Torredembarra va aprovar el desembre de fa 25 anys un pressupost de 2.344 milions de pessetes -uns 14 milions d’euros- per a l’any 2000, que representava un increment del 24,24% respecte l’exercici anterior. Eren anys d’expansió econòmica i els comptes municipals ho notàvem, preveient més d’un 46% d’augment de l’ICIO.
Les obres de rehabilitació del castell de Torredembarra estaven aquell mes de novembre de fa 25 anys en la recta final i el Diari de la Torre en parlava en un ampli reportatge, en què avançava que els últims detalls de pulimentació i instal·lació estaven a punt de portar-se a terme per acabar-les abans de Nadal.
El mes d’octubre de 1999 CiU i PP signaven un pacte de govern que portava setmanes negociant-se i pel qual l’única regidora popular, Ana Marín -en la imatge amb la nova gerent del Patronat de Cultura, Luz Jiménez-, s’incorporava a l’executiu liderat pel convergent Santiago Segalà i li garantia la majoria absoluta.
El Partit Popular havia facilitat el mes de juliol de 1999 la reelecció del convergent Santiago Segalà com alcalde de Torredembarra, però havia restat a l’oposició. Aquell mes de setembre aquella situació semblava que canviava i l’entrada de l’única regidora popular, Ana Marín, a l’executiu local estava molt ben encarada després de les negociacions entre les dues formacions.
