ALBERT JANSÀ
Prenc les paraules de la regidora d’Acció Social, Marga Rovira, per titular aquest article i posar en valor la gran tasca que fa la Fundació Onada a Torredembarra i voltants. Si Onada, com altres entitats que treballen en aquest àmbit, no existís, l’hauríem d’inventar. Però el reconeixement no és suficient. Durant la taula rodona Converses Constructives, al voltant del llibre Fragments de calma constructiva de Martí Soler, es va posar de manifest una realitat crua: la medicació que es recepta per tractar trastorns mentals severs es basa en descobriments dels anys seixanta del segle passat. La investigació farmacèutica en aquest camp ha estat relegada a l’oblit per manca de recursos i de prioritats.
La pregunta és evident: com pot ser que, en ple segle XXI, encara es tractin trastorns tan complexos amb eines tan antiquades? Les conseqüències d’aquest abandonament són devastadores per a les persones afectades i les seves famílies, que sovint depenen de fundacions com Onada o associacions com la Matinada per suplir les mancances del sistema públic.
Les I Jornades d’Activitats per reivindicar el Dia Internacional de les Capacitats Diverses ens han recordat que la salut mental ha de deixar de ser una assignatura pendent. No és només qüestió d’humanitat; és una obligació moral. Les xifres són esfereïdores: una de cada quatre persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida, i el 12,5% de tots els problemes de salut corresponen a trastorns mentals, una xifra superior a la del càncer i els problemes cardiovasculars. Per agreujar-ho encara més, entre el 35% i el 50% de les persones afectades no reben cap tractament o aquest no és adequat.
Cal més suport institucional i un compromís ferm per invertir en investigació que aporti esperança i dignitat a milers de persones. Sense aquest esforç col·lectiu, seguirem atrapats en el passat.
