J.A. NIEVES
26 de novembre de 2011. Les autoritats de Mèxic anuncien la detenció d’Adrián Ramírez Soria, presumpte líder del cartell del Centre.
Aquí, a Torredembarra també s’han produït detencions. Sobre les 9 del matí la plaça de l’Ajuntament era cordonada per les forces de l’ordre públic i alguns efectius han entrat a l’edifici consistorial per fer sortir al carrer a tot el personal que hi era a l’interior. La màxima autoritat municipal també hi era al seu despatx en el moment del setge policial. Cap a les 9.50 ha sortit a la plaça flanquejat per diversos efectius policials que l’han conduït fins a l’interior d’un furgó de la Guàrdia Civil.
En Bene no m’ho explicava tot, però sí em va dir on guardava el seu diari. Allà he trobat tota la informació que necessito per tancar aquesta història en nom seu i, en certa manera, redimir els seus actes.
Ell i els seus amics hackers han estat alguns mesos rastrejant els ordinadors de l’alcalde i altres implicats –també detinguts aquest matí o que ho seran en les properes hores-, i van filtrar informacions consistents per què la policia judicial activés els mecanismes necessaris per realitzar escoltes telefòniques i destapar el cas de corrupció del qual, en els propers dies, es sabran més detalls. L’entramat és greu i hi ha implicats altres alts càrrecs de l’administració municipal de la província, empresaris i altres persones, alguna d’elles molt propera a l’entorn del Toño. Intents de suborn; cobraments de comissions; recepció d’ingressos regulars mitjançant sobres particulars; tràfic d’estupefaents i assassinat. Els mitjans de comunicació també han afegit, en el cas de l’alcalde, sospites de violència masclista. En qualsevol cas, un gran entramat que tindrà entretinguda l’opinió pública durant un temps.
En aquests moments, no sé dir si el meu estimat Bene podrà veure algun dia com la seva lluita ha estat profitosa. Fins i tot ha anat molt més enllà de la seva pretensió inicial. Però tal com va relatant al seu diari, a mesura que anava investigant el que descobria colpejava la seva ànima cada cop amb més força. Per això va contactar amb els seus amics hackers amb l’objectiu que l’ajudessin a desmantellar la trama. Sense abandonar, això mai, l’essència de la seva lluita contra el maltractament a la seva pròpia llar.
El Dr. Roure tem per la vida d’en Bene. No m’ha amagat la gravetat de la situació:
-Polophyna, no crec que se’n surti. El coma és molt profund i sospito que té afectacions cerebrals importants, tot i que les hauria de confirmar amb un TAC.
-Però quan i on? Ara hi ha massa enrenou i segur que l’hospital estarà vigilat.
-Tinc amics a clíniques privades. Ens en sortirem.
El diari d’en Bene és demolidor. Havia descobert en el diari de la seva mare que un cop havia estat infidel al seu home i, quan aquest ho va saber, no li ho va perdonar. Va continuar amb ella, sotmetent-la, fent-la patir, fent-li pagar. Va acceptar aquella criatura nascuda, aquell nen inquiet, prematur, que semblava voler menjar-se la vida abans de temps. El va acceptar, però no era el seu pare. Ella mai li va dir qui era el pare real. Estimava en Carlos, molt, i li va demanar perdó moltes vegades. Al principi ELL li va di que la perdonava, però amb el pas del temps les tornes van canviar i començà el calvari.
Potser millor que en Bene no desperti i es retrobi amb la seva mare aviat. Ell va provocar la seva mort i aquí es van començar a trencar els miralls de la seva soledat.
En Salvaterra està molt satisfet de la feina feta. Tots hem fet pinya aquests dies, en els quals hem dormit poc. Els mitjans de comunicació no deixen de vomitar notícies del cas. Entre els detinguts es troba també Roberto Manieri, la parella actual de la mare del Toño. Els hackers ens han fet notar que un dels tatuatges del Roberto té la mateixa forma que la figura que es va trobar dins la boca del Toño. Podria ser l’autor material del crim. Caldrà veure-ho.
Estàvem cansats, tot i que molt satisfets amb la feina feta. Som conscients que ens tocarà fer declaracions i donar moltes explicacions, però és necessari. Tots nosaltres som el testimoni d’en Bene.
Des que vam entrar a la casa la Mia ha estat molt inquieta. A estones ha estat col·laboradora, a estones aïllada amb les seves cabòries. Quan a la tele ha sortit la seva imatge i la inspectora Miralles anunciant que la Mia era sospitosa en el cas d’assassinat, totes dues ens mirat incrèdules. Ella amb ulls plorosos ha negat amb el cap.
En silenci.
La vida dels mosquits és efímera. Entre 30 i 45 dies.
FI
