LA SOLEDAT DELS MIRALLS (49) l La persecució. Final

J.A. NIEVES

Hola, sóc la Polophyna.

Escric aquestes paraules des d’una casa de l’avinguda Montserrat, als Munts. Per seguretat, no puc donar més referències.

Han passat dos dies des de l’accident. Els dos homes que perseguien l’ambulància van perdre la vida de resultes del xoc. L’impacte fou terrible, molt violent. En Gabriel, conductor expert, va aconseguir fugir del lloc de l’accident abans de l’arribada de la policia i els serveis d’emergència. La premsa en va plena de la notícia.

En Gabriel i en Salvaterra van sortir ben parats. Algunes contusions, alguna ferida de poca importància i l’adrenalina pels núvols. En Bene no ha tingut tanta sort. Ha entrat en coma i el doctor Roure –sí, tal com llegiu, el mateix doctor Roure de Santa Tecla- tem per la seva vida.

La casa om som ha estat adaptada com un centre d’operacions. Al soterrani s’ha ubicat, des de fa dies, l’equip de hackers fidel a en Bene. Tenen una consigna molt clara; bé, de fet, totes les persones que ens apleguem aquí la tenim: arribar fins al final, costi el que costi, per fer pública i desmantellar la trama corrupta que, malauradament, espitxarà el nostre Consistori. Una de les habitacions, la més gran, ha estat transformada i adaptada com una UCI. L’objectiu inicial era fer aquí el seguiment sanitari d’en Bene durant el seu procés de vaga –perquè no hi va haver manera de fer-li canviar d’opinió, volia arribar fins el final-, però les circumstàncies han canviat. Ara lluitarem per salvar-li la vida sense que ell sigui conscient i sense que pugui liderar les darreres hores d’aquesta batalla.

La Tatjana també està amb nosaltres. Tots quatre hem organitzat aquest equip de “resistència” , tenint molta cura de que en Bene no tingués cap mena de sospita –desafiant el seu alt nivell d’intuïció-. El nostre objectiu ha estat sempre vetllar per la seva recuperació, tot impedint el fatal desenllaç al qual ell s’hi abocava sense cap mena de dubte.

Amb en Luisma no tenim problemes. És col·laborador i no pregunta. Els pocs instants de fricció han esdevingut amb la Mia per causa d’aquesta absurda rivalitat afectiva que conrea. Malgrat tot, en les darreres hores s’ha relaxat una mica en prendre consciència de l’afinitat que hi ha entre la Tatjana i jo. Descaradament em va preguntar:

– Us enteneu?

La vaig mirar uns segons mentre preparava material de cures.

–  No n’has de fer res. Aquí estem pel que estem. Ara hi ha coses que han de quedar en segon terme i no val a badar.

– No cal que m’ho recordis. Ho tinc clar. Era només una pregunta.

En total som 9 persones. Massa gent. Però cadascú de nosaltres juga un paper. Tan de bo tot passi aviat i un cop esclati la notícia les mirades es fixin al nucli de l’enrenou. Nosaltres haurem de donar moltes explicacions i confio que ens en sortirem, però, ara per ara, estem en recerca i captura per part de bons i dolents.

La perícia d’en Gabriel va fer possible que arribés a lloc, amagar l’ambulància i desmuntar-la el just i necessari per poder sortir al carrer novament amb una altra “personalitat”, matrícula inclosa.

De totes les possibilitats, no havíem previst aquesta situació. Tot passava per què en Bene estigués conscient i dirigís les operacions. Els hackers funcionen com un equip compacte, cadascú amb la seva especialitat, però han fet una simbiosi perfecta destinada a l’assoliment de l’objectiu. M’han dit que no em preocupi. Saben perfectament el què han de fer. En Bene –m’han dit- ja els va donar les indicacions oportunes i necessàries per poder resoldre el cas. Li’n tenen absoluta admiració.

Tant en Roure com jo hem demanat els permisos laborals necessaris per estar absents uns dies, els que hem calculat que caldria per concloure tota l’operació. Però estem, segur, a la llista dels sospitosos.

La Tatjana ha abandonat la casa d’en Bene i el seu pare. Quan passi tot s’instal·larà amb mi; ja ho hem parlat. Ella, en Luisma i la Mia són els principals objectius de recerca –i captura- per part de la policia i els criminals. D’en Gabriel ningú no en té, de coneixement. En Salvaterra ha vingut fent les seves cròniques periodístiques informant del cas d’en Bene i la seva lluita contra els suposats maltractaments del seu pare a la mare. És cert que aquesta intensa acció informativa l’ha situat en el punt de mira, però no hi ha indicis que el vinculin a la desaparició d’en Bene de l’hospital. La policia i els criminals busquen els ocupants de l’ambulància.

Fins que tot salti pels aires, estem en perill.

 

Hemeroteca

Tweets recents

Share This