La Novel·la

La soledat dels miralls (15): Algú ha de morir

La soledat dels miralls (15): Algú ha de morir

J.A. NIEVES Les poques vegades que hem intercanviat paraules en aquests mesos han estat per fer-nos mal; un duel atroç entre el senyor alcalde i el seu plançó rebel. El senyor alcalde, l'il·lustríssim senyor alcalde. El senyor feudal dels últims dies de la mare. Li...

La soledat dels miralls (14): El duel

La soledat dels miralls (14): El duel

J.A. NIEVES De vegades, guardem coses que causen un dolor immens. Per què? No tinc la resposta. Però és aleshores quan penso que l’amor i l’odi pertanyen a un mateix continu. Un continu on el més terrible és la facilitat amb què s’intercanvien. No he trobat al diari...

La soledat del miralls (13): El Canvi

La soledat del miralls (13): El Canvi

J.A. NIEVES Hi va haver un moment en què només em va arribar el plor de la mare. Plor confós entre roncs. Aquella nit em vaig dir que cada un de nosaltres té a les mans la possibilitat de canviar el món. Com? Passant a l’acció. L’insomni és un gran aliat per...

La soledat del miralls (12): Carícies

La soledat del miralls (12): Carícies

Resignada, va arrufar les celles, enaltides pel sospitós maquillatge, mentre feia una lleugera resistència davant la tracció que ELL exercia en el seu braç esquerre. –Nena, que ja no és un nen. Deixa-ho ja! No vull arribar més tard del compte, cony! Regles ancestrals:...

La soledat del miralls (11): Futurs

La soledat del miralls (11): Futurs

J.A. NIEVES Malgrat tot, estava satisfet. No només per haver millorat les figures amb l’skate, sinó per la pulsió i disbauxa amb què em va besar Mia quan em vaig asseure al seu costat, sobre el meu patí, després del pessic. No sé si hi haurà futur en aquestes escales...

La soledat del miralls (10): Les normes

La soledat del miralls (10): Les normes

J.A. NIEVES La parella de la Policia Local era bicolor: un noi ros i una noia de pell molt clara però cabell molt fosc. Quan es van acostar a nosaltres, que ocupàvem bona part de les escales, davant de la secció d’audiovisuals de la biblioteca, jo estava patinant....

La soledat dels miralls (9): Aigua bruta

La soledat dels miralls (9): Aigua bruta

J.A, NIEVES –Però l’estimaves –va dir la mare sense deixar- la acabar, mentre s’acostava a l’espill pel costat de l’ull entumit. –Tu ho has dit! L-e-s t-i-m-a-v-a. Al principi fa mal, però a poc a poc aprens que el millor que hi ha al món ets tu mateixa. Aprens a...

La soledat del miralls (8): Amigues

La soledat del miralls (8): Amigues

J.A. NIEVES La Frisca és l’amiga roquera de la mare. Condueix una Harley que es va comprar uns mesos abans de morir la mare. Tenien pendent fer una sortida motard que anaven demorant i que mai va arribar. Es va quedar a portes d’aquell cap de setmana fatídic. La...

La soledat dels miralls (7): Confidències

La soledat dels miralls (7): Confidències

J.A. NIEVES Jo també tinc un quadern, i hi escric: Quin és el quadrat perfecte més petit que comença amb el dígit 1 i que segueix sent un quadrat perfecte quan aquest dígit és reemplaçat per un 2? O sigui, si x² = 1 ..., hi ha y² = 2 ...? Mentre jugo amb els quadrats...

La soledat dels miralls (6): Dolor

La soledat dels miralls (6): Dolor

J.A. NIEVES Em vaig aixecar de la cadira. Vaig seguir mirant al meu voltant amb la seguretat que trobaria el que buscava. I ho vaig trobar. Dins una de les capses de la mudança, sota un mantell variat de fotografies. Ostres, qui no ha abraçat mai un esquelet? La...

La soledat dels miralls (5): El diari

La soledat dels miralls (5): El diari

J.A. NIEVES El meu pensament em diu que soc adult, que penso com un adult, fins i tot millor que molts adults. Però no soc adult. No tinc els privilegis dels adults. Em faig preguntes amb cert estupor. Vull ser adult? Què significa ser adult? Maltractar? Fer la...

La soledat dels miralls – Capítol 4. Venjança!

La soledat dels miralls – Capítol 4. Venjança!

J.A. NIEVES Ell no hi era. La mare sí. Sempre hi era, fins que va morir. La venjança no té edat i és lícita. Tan lícita com pugui ser la justícia privada. Tan lícit com pugui ser un acte animal. Qualsevol acte animal té vida pròpia, encara que no sempre es recordi....

Capítol 3. Els ocells volen baix

Capítol 3. Els ocells volen baix

JOSEP ANTONI NIEVES Per mamà mai he estat un mocós. No obstant això, en aquell moment era un mocós de dotze anys que furgava en una ferida sagnant, tendra per recent, dolorosa per intensa. La mare va guardar silenci. Vaig esperar. Una pinça vermella de plàstic li...

La soledat dels miralls (II)

La soledat dels miralls (II)

Capítol 2. Reguerol d'estrelles J.A. NIEVES Aquell dijous, a l’entrar a casa, vaig respirar l’aroma del dolor. La mare era a la cuina, davant de la finestra, amb la cortina baixada. Em feia l’esquena i no es va girar. Em va resultar es­trany perquè la mare, des que...

La soledat dels miralls (I)

La soledat dels miralls (I)

Capítol 1. L’home del costat J.A. NIEVES La nostra visió s’aclareix només quan podem veure a l’interior del nostre propi cor. El que mira a fora, somia; qui mira al seu interior, desperta. C. Jung No sé si us ho heu pre­guntat mai, possible­ment ni us interessa, però...

Hemeroteca

Tweets recents