No sé com haurà començat a caminar l’any 2025 a casa seva, amic lector, però al meu poble el nou any ha arrencat amb la defunció per sorpresa d’un butlletí municipal que portava 25 anys de publicació ininterrompuda. I com a pocs sorprendrà que servidor vingui amb la noble responsabilitat d’arrufar el nas.
“No ve d’un pam, no ve d’un pam…”, cantava la Trinca. Però si es tracta de vies sí que ve, sí que ve d’un pam! Ample de via ibèric: 1,66 metres. Ample internacional: 1,43. Una mica més de vint centímetres que ens estan fent anar de corcoll. I espera’t.
A La Torre som un poble d’arremangats i és una llàstima que, tot i la predisposició de la gent, sempre falti una empenteta per acabar allò que la il·lusió ha fet començar. Un cas paradigmàtic el trobem en uns pocs metres del carrer de la Muralla.
Torredembarra inaugurava la setmana passada un mural de Pilarín Bayés sobre el nostre municipi. Suposo que no es parla d’una altra cosa. Més encara si un repassa les xarxes socials aquests dies: només els despistats no han penjat la seva foto amb els dibuixos torrencs de la Pilarín.
El passat dimarts 28 de gener, i mentre s’hi estaven duent a terme els treballs de rehabilitació, van caure a terra tres de les quatre parets de l’històric edifici de Cal Guivernau, ubicat a la plaça de la República de Roda de Berà. Afortunadament, ningú va prendre mal.
L’Ajuntament de Torredembarra va aprovar aquest passat mes de desembre el pressupost municipal per al 2025. Després de la pujada de l’IBI i la recollida de la brossa de l’any passat, els principals impostos i taxes locals han quedat congelats i les inversions més destacades per als propers mesos seran la reforma del carrer Filadors i la reinstal·lació de l’escultura Alfa i Omega.
Prenc les paraules de la regidora d’Acció Social, Marga Rovira, per titular aquest article i posar en valor la gran tasca que fa la Fundació Onada a Torredembarra i voltants. Si Onada, com altres entitats que treballen en aquest àmbit, no existís, l’hauríem d’inventar.
Als anys 60, si no recordo malament, a Baix a Mar, hi havia les següents botigues: La Cooperativa”, l’establiment més important i el més antic de Baix a Mar que tant de favor va donar als pescadors del Barri, ja que des de que es va fundar, els hi proporcionava tots els articles que havien de necessitar per a la vida quotidiana.
Estic fent el viatge de Twitter (ara X) a Bluesky i és un camí sense tornada. Ja fa mesos, des de que el senyor multimilionari sud-africà va comprar Twitter per donar-li més llibertat (a la dreta); literalment va comprar l’empresa de l’ocell blau per desbloquejar a Donald Trump i els seus acòlits.
Ja fa més de dos mesos que van començar les obres al túnel de Roda de Berà. I, tot i que s’ha posat a disposició de la ciutadania busos que connecten amb l’estació de Sant Vicenç de Calders, els torrencs (com la resta de ciutadans de la província) se segueixen sentint abandonats.
Artivisme: combinació dels mots “art” i “activisme”. És a dir, art reivindicatiu i de resistència orientat a la transformació. Sovint involucrat a l’art urbà, dit també “art de carrer”. Conceptes que recullen diferents intervencions artístiques, entre elles el muralisme.
Torredembarra Actualitat arriba al seu 5è aniversari com un dels mitjans de comunicació de referència a la zona del Baix Gaià. Haver arribat a aquest aniversari ens reafirma en el fet que estem davant d’un equip humà jove, compromès, dinàmic i preparat que tira endavant un projecte periodístic seriós, amb un fort arrelament al territori i amb una gran projecció de futur.
Recordo quan, el 2019, donava la benvinguda a ‘Torredembarra Actualitat’ des de les pàgines d’aquest mitjà. Cinc anys més tard, em fa feliç veure com aquell projecte periodístic que començava amb il·lusió la seva trajectòria s’ha consolidat en el panorama comunicatiu de Torredembarra, del Baix Gaià i de més enllà, i n’ha esdevingut un referent.
Amb motiu del cinquè aniversari del Torredembarra Actualitat, vull destacar el valor d’aquest mitjà en la vida del nostre municipi. Durant aquests anys, el Torredembarra Actualitat ha estat un canal d’informació molt important per a tots nosaltres, acostant-nos les notícies més rellevants, les històries locals i els projectes que ens afecten.
Soc de la generació de cristall, taxada en nombroses ocasions d’estar sobreprotegida pels seus pares o de ser massa fràgil. Molts ja passem de la vintena d’anys i les crisis sanitàries, polítiques, climàtiques o econòmiques ens han marcat. A la Torre, el procés de passar de ser major d’edat a adults joves ha estat acompanyat pel TDB Actualitat que ha seguit durant 5 anys l’actualitat del municipi.
A l’inici de la passada dècada, el Baix Gaià Diari (primer, en solitari; després dins del grup delCamp.cat) va esdevenir un dels mitjans de referència a la Torre i al seu entorn. Per a la meva generació va ser, probablement, la principal via per conèixer de manera directa i rigorosa allò que passava a Torredembarra i al Baix Gaià –en una època molt intensa, sobretot políticament.
La Torredembarra de 2019 i la de 2024 no són tan diferents, si un fa una mirada enrere. Podria ser una mala notícia -encara tenim els mateixos mals endèmics de neteja, equipaments o seguretat-, o bé una bona: lluny queden els sotracs polítics i socials que havien caracteritzat la Torre els primers quinze anys del segle XXI.
El lligam del periodisme amb La Torre ve de lluny i sota la llarga ombra d’un pioner com Joan Mañé i Flaquer, desenes de comunicadores hem anat naixent, creixent i reproduint-nos. M’atreviria a dir que amb permís de dentistes, perruqueries i, últimament, d’especialistes en nails (les ungles de tota la vida), els periodistes som un dels col·lectius més prolífics a Torredembarra.
