Un rumor es comença a estendre pel Castell dels Icart: el juny vinent Vale Pino seguirà com alcalde de Torredembarra i no cedirà el seu lloc a Raúl García el juny de 2026, tal com marca el pacte d’inici de mandat entre ERC, el PSC i Junts. És una nova versió del mateix rumor que deia que Eduard Rovira no deixaria pas a Vale Pino el juny de 2024.
Poc temps abans de l’inici de l’estiu, ha nascut l’Associació de joves de Torredembarra. El passat 9 de maig, el compte d’instagram @associaciojovestdb va publicar el seu primer post de presentació i va començar a interactuar amb els torrencs i torrenques.
La primera: porto temps veient com, del carrer Pere Badia cap avall, van reformant carrers i places i canviant meitats de carrer de direcció i aïllant tota la zona de plaça Catalunya. Després de comentar-ho amb els que manen, aquest és un pla que va començar amb la reforma del carrer Pere Badia i ha d´acabar amb el barri de sobre la N-340 pacificat, per vehicles veïnals i per ser peatonal i gaudible.
Torredembarra ha estat una població que sempre ha estimat i ha practicat el joc dels escacs, de fet, de forma oficial, als anys 40 del segle passat, ja existia una entitat presidida per Josep Torrebadell, la “Peña Torre Ajedrez”, amb seu a l’antic cafè Recreo al carrer Santa Rosalia, que organitzava competicions i tornejos d’escacs.
De bruixes n’hi ha hagut sempre, l’imaginari popular n’és ple de dones velles, lletges, encorbades i vestides amb parracs capaces de causar el mal d’ull o fins i tot la mort amb els seus poders sobrenaturals. Sovint il·lustrades als contes infantils amb un prominent nas llarg i punxegut i una berruga a la punta, acostumaven a ser vistes amb una escombra, acompanyades d’un gat negre i una mirada malèfica amagada sota un barret també llarg i punxegut.
El juliol de 1975 naixia la vuitena colla de l’època moderna dels castells: els Nois de la Torre. Vil·la castellera, la plaça de la Verdura de Torredembarra havia protagonitzat històricament grans gestes. La creació dels Nois de la Torre es va fer unint des del primer moment certa capacitat de gestió amb coneixements tècnics de castells.
El teu fill/a Serra Sala, Agustí, ha faltat a educació física a les 8:00 el 31/3 – Justificada o No Justificada? El teu fill/a Serra Sala, Agustí, Ha tingut un bon comportament a classe; El teu fill/a, Sala Serra, Agustí, ha tingut un mal comportament a classe (targeta vermella).
Un llibre de poc més de 120 pàgines però que convida a reflexionar molt. Així podríem definir el nou llibre de la tecnòloga torrenca Àurea Rodríguez: El liderazgo de las hormigas. Després de Antes muerta que analògica i Antes muerta que sin IA, Rodríguez fa un pas endavant en el seu tercer llibre i ens ofereix una faula que ens ajuda a comprendre el mon actual basat en la tecnologia i la IA i la geopolítica que es mou al seu voltant.
A Torredembarra gaudim de l’honor de tenir una de les deu colles castelleres més antigues. Els Nois de la Torre es van fundar quan quedaven pocs mesos perquè morís el dictador i, des de llavors, no han parat de fer castells. Aquest 2025 els de camisa blau cel compleixen cinquanta anys i aquest mes de maig han engegat una sèrie d’actes que serviran per commemorar aquest aniversari i dels quals en parlem en aquest número del Torredembarra Actualitat.
Després d’un març plujós com feia anys que no es produïa, l’esclat primaveral de l’abril ens ha donat diverses oportunitats per sortir als carrers i places de Torredembarra. La primera d’elles ha estat la Fira de la Salut, un esdeveniment que aquest any ha celebrat la segona edició i que va servir per posar en coneixement de la ciutadania tots els actius de salut dels quals podem gaudir al nostre entorn
Arran de les meves recerques sobre la pesca, em vaig assabentar que la pesca de la tonyina va estar sobreexplotada i que l’any 2006, per evitar la seva extinció, un organisme intergovernamental, l’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica), va imposar unes fortes limitacions en la seva captura.
D’aquí a poques setmanes es complirà una dècada des que Torredembarra va deixar enrere el seu mandat polític més fosc. Els darrers deu anys s’han caracteritzat per governs estables, per la tranquil·litat en el dia a dia municipal i per unes relacions polítiques, en general, normalitzades.
És lamentablement tradicional al nostre país oblidar fàcilment personatges que han tingut una gran transcendència. Un exemple paradigmàtic és Joan Comorera (1894-1958), conseller en tots els governs presidits per Lluís Companys des de l’any 1934 i primer secretari del PSUC. Per intentar revertir aquesta situació arriba La veritat del cas Comorera, el darrer llibre del periodista i escriptor torrenc Antoni Batista, que en els darrers temps en s’ha acostumat publicar un llibre cada any.
Torredembarra és un poble amb ànima marinera, història viva i una comunitat que estima profundament el seu entorn. Però, enmig dels canvis globals, socials i tecnològics, no n’hi ha prou amb conservar: cal reinventar-se. Cal parlar d’innovació no com una paraula buida o de moda, sinó com una actitud col·lectiva. És hora de mirar endavant i fer coses noves, valentes i creatives.
L’extrema dreta s’està expandint a un ritme alarmant, consolidant-se en espais on fa pocs anys semblava impensable. Ja no es tracta d’un fenomen aïllat en alguns països, sinó d’una estratègia global ben orquestrada. Figures com Steve Bannon, Donald Trump, Javier Milei i Elon Musk encapçalen una onada de populisme ultra que amenaça les bases de la democràcia i la convivència.
El dilluns 3 de març es va posar punt final a sis mesos que han estat una absoluta gimcana per als milers d’usuaris de les diferents línies que uneixen la demarcació de Tarragona amb Barcelona, especialment per als passatgers d’Altafulla, Torredembarra i Tarragona que són els qui més han patit aquest mig any d’obres les quals han afectat tant al túnel de Roda de Berà com al llarg dels poc més de 25 quilòmetres que han vist interromput el servei durant aquest temps.
No em costava massa anar a 30 per hora amb el Vespino, model vell i de mal utilitzar per una cita, que vaig heretar quan tenia 16 anys i cada cap de setmana s’anava a la discoteca i a missa. Correcte, vaig fer EGB. Enarborant la bandera de la seguretat i del medi ambient ara s’han posat de moda i han fet sort les ciutats o els pobles 30.
Parlar de mi mateixa per començar aquest escrit no és brillant, però els que escrivim una mica i no ho fem bé del tot, ja ho tenim això. Haig de parlar de mi per fer entendre el que vull exposar: soc grassoneta, i tot i que en una època vaig estar molt prima, sempre he tingut tendència a engreixar-me. Miro un croissant i ja m’engreixo.
