ANNA PLAZA
A la dona del Biel se li ha parat el cor. I ell espera. A l’hospital. No ho fa sol. L’acompanya la seva família: els cunyats, la neboda, el tiet i també el seu amic Aziz, un psicòleg catalano-marroquí, amb crisi d’identitat. Junts esperen un desenllaç que desconeixen i que pot ser bo o terrible. I mentre esperen, es confessen.
Aquest és el punt de partida d’“Es fa llarg esperar”, la primera aventura teatral de Pep Puig i Saïd el Kadaoui. A Pep Puig potser el coneixereu per la novel·la “La vida sense Sara Amat”, amb què va guanyar el premi Sant Jordi. O potser el teniu vist. Va viure una bona temporada a la Nou de Gaià i a Altafulla i conserva un estret vincle amb el Baix Gaià.
En una trobada casual amb el periodista Carles Marquès li va parlar de l’obra de teatre que acabaven de parir amb el seu amic Saïd, psicòleg i també escriptor. Volien posar-la a prova. Veure com sonaven les paraules dites. El Marquès, que quan li parlen de teatre perd el món de vista, no s’ho va fer dir dues vegades.
Va trucar a la porta d’Ona la Torre amb el text a la mà i ens va proposar fer-ne una ficció radiofònica. Com les radionovel·les d’”antes”. La coordinadora de la ràdio, la Raquel Martínez i jo mateixa, dues malaltes de teatre, vam dir que sí sense pensar-ho. Convèncer la resta de l’elenc va ser fàcil: el Jordi Suñé, el Joan Carles Blanch, la Sílva Mercadé, la Carme Canyelles i l’Enric Bonan. Veus privilegiades, intèrprets intrèpids i persones encantadores. Vam assajar, vam gravar, el nostre tècnic Biel Andreu va fer el muntatge sonor i el resultat final ha sortit fa molt poquet del forn.
El 21 de març en vam oferir un tastet amb una lectura dramatitzada al Pati del Castell i una setmana més tard vam emetre el resultat sencer, coincidint amb el dia mundial del Teatre. El podcast el trobareu a la nostra web, a l’apartat de Programes especials. I ha quedat tan bé que la Xarxa Audiovisual Local l’ha integrat a la seva plataforma La Xarxa+. “Es fa llarg esperar” us sorprendrà i us emocionarà. Us convidem a escoltar-la. Com acabarà l’espera? Tic-tac.
