CRÒNICA l Tercera setmana de confinament: comença la Setmana Santa més estranya

JORDI SALVAT – Torredembarra, 5/4/2020

I hem arribat al quart diumenge de confinament. Ha coincidit amb el Diumenge de Rams, una data marcada en vermell al calendari per cristians i no cristians. Els primers no han pogut anar enguany a beneir les palmes i palmons, una celebració molt arrelada a Catalunya i que recorda l’entrada triomfant de Jesús a Jerusalem. S’han hagut de conformar en seguir la litúrgia per televisió o internet. La xarxa s’ha convertit un espai on els mossens del Baix Gaià cada cop es troben més còmodes. Va començar a l’inici del confinament el rector torrenc, Joaquim Gras, i aquesta setmana, un altre torrenc, Joan Brulles, ha aprofitat Facebook per dirigir-se als seus feligresos del Catllar, Creixell i Roda de Berà.

Tampoc a Torredembarra es va poder fer divendres la Presentació de l’Opuscle de Setmana Santa, un acte organitzat per la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra i que enguany precisament tenia en aquest cronista el seu presentador. Ja us puc avançar que l’any vinent -si no estem confinats altre cop, Déu no ho vulgui!- podré participar en aquest acte tan tradicional que, després de vint anys consecutius, aquest 2020 no s’ha fet. I em farà encara més il·lusió, un sentiment que combino amb la curiositat pel que els Armats ens tenen preparat per Divendres Sant, tal com ja ens han “avisat” per les xarxes socials.

Però la Setmana Santa ha començat per a tothom. Creients i no creients. Però n’hi ha que encara són menys creients. No creuen ni a l’autoritat ni en els metges i científics. Són els que, tot i les tres setmanes que portem de confinament i amb les xifres de centenars de morts pel coronavirus cada dia, encara es plantegen d’anar a la seva segona residència i passar-se pel forro l’Estat d’alarma. Les policies locals, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, han hagut d’organitzar aquest cap de setmana un operatiu especial per intentar “enganxar” aquests personatges. Els controls han augmentat i també les denúncies davant d’aquests imprudents, insolidaris i deixeu-me dir-ho que segur que ho esteu pensant: imbècils.

La gran majoria de confinats i confinades, que fem cas religiosament -sigui Setmana Santa o no- de les indicacions de les autoritats, també ens sentim una mica imbècils quan fa unes setmanes ens deien una cosa i ara una diferent o directament contrària. L’exemple més clar són les mascaretes, que primer eren pel personal sanitari, cossos de seguretat i malalts i ara n’hem de portar cada cop -pocs cops això sí- que sortim al carrer. I troba-les, perquè igual que els guants de làtex escassegen i ja s’han vist alguns cartells a la Torre oferint aquests productes a un preu abusiu. Tornem a l’època de l’estraperlo?

També ens administren en poques dosis el confinament. Com si fóssim aquells nens petits que quan viatge anem repetint allò de “que queda molt?” Som adults! Podem comprendre que ens passarem gairebé tota la primavera confinats, els nens i nenes ja no tornaran a l’escola aquest curs i que tardarem molt a veure jugar el Barça, l’Espanyol. Aquest últim cas cada cop ens preocupa menys em sembla. Precisament dissabte ens van caure dues setmanes més de confinament i ja ens plantem al 26 d’abril. Però serà de més baixa intensitat passada la Setmana Santa, perquè les empreses que no puguin teletreballar i no siguin serveis essencials podran fer anar a treballar els empleats. Tornarà a haver més moviment. Esperem que el Covid-19 no ho aprofiti per tornar a repuntar una corba que sembla que ja hagi arribat al famós pic fa pocs dies.

Aquesta setmana hem vist com augmenten les mesures per prevenir el contagi, amb més desinfecció per part dels ajuntaments i amb nous productes més potents. També proliferen les felicitacions, ja sigui a nens o a avis centenaris, per part dels cossos de seguretat. La majoria de gent aplaudeix aquestes iniciatives però ja hi ha més d’un que rondina. Això sí, a les vuit del vespre, continua molt estès l’hàbit de sortir als balcons -ara ja amb llum natural- a aplaudir els sanitaris que es continuen deixant la pell a primera línia, on estan els qui realment ho estan passant malament i voldrien estar avorridament confinats a casa. També el voluntariat continua funcionant, fabricant centenars de mascaretes o anant a comprar o ajudant en altres tasques amb la gent gran o no tan gran que no pot sortir de casa. És la cara més amable d’aquests dies difícils i estranys en què allò de “tot sortirà bé” ha passat de ser un desig a una utopia. Malgrat que tinguem bones notícies, com que la Residència Pere Badia encara no ha registrat cap cas se Covid-19. Algunes coses s’estan fent bé.

Al Torredembarra Actualitat estem informant molt intensament sobre el coronavirus i totes les seves conseqüències i ho continuarem fent, però no ens oblidem que al Baix Gaià passen coses més enllà del maleït Covid-19. I algunes són bones notícies, com el  Premi Crítica Serra d’Or 2020 de poesia que ha guanyat la poetessa lleidatana que ja fa molts anys que viu a la Torre, la Dolors Miquel. I personalment m’ha agradat que hagi tingut més repercussió a nivell de les nostres xarxes socials que les notícies al voltant del coronavirus. Perquè hi ha vida més enllà del Covid-19. I és clar que n’hi ha!

Foto: Control de la Policia Local de Torredembarra per detectar propietaris de segones residències que venen a passar la Setmana Santa al municipi. / AJ. TORREDEMBARRA

El darrer video

VÍDEO l Demostració de la màquina que desinfecta amb ozó de la Covid-19 de l’empresa Beach Trotters a la platja de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This