Enguany hem celebrat el bicentenari del naixement de Joan Mañé i Flaquer. S’han dut a terme diferents activitats per celebrar l’efemèride d’un dels torrencs més il·lustres. Però enguany també fa 111 anys que a Torredembarra se li va retre el primer homenatge públic després de la seva mort el 1901.
Quant prejutgem per qüestió d’edat, ja sigui amb l’ús inadequat del llenguatge, amb mesures discriminatòries, amb actes o amb normatives que es poden qüestionar , perpetuem la visió de la vellesa negativa i es creant estereotips i prejudicis envers les persones grans.
El passat dia 15 d’octubre es va commemorar el bicentenari del naixement de Joan Mañé i Flaquer. Recordem que Joan Mañé i Flaquer va viure pocs anys a la Torre, atès que per motius polítics i familiars aviat, cap a l’any 1835, va anar a viure amb la seva família cap a Tarragona.
Una rotonda és una intersecció viària dissenyada per a reordenar el trànsit a les cruïlles, assegurar una mínima fluïdesa i reduir el perill d’accidents, entre altres coses, perquè obliga a reduir la velocitat dels conductors en llocs molt transitats.
Estic agraït que em convidin a escriure sobre Joan Mañé i Flaquer com a periodista, i participar en el bicentenari del pare del periodisme modern a Catalunya i l’estat. Mañé va professionalitzar la premsa, creant la figura dels corresponsals i negant-se a publicar escrits si no eren dels redactors del diari o per obligació legal.
La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món. Les agressions que deixen marques a la pell o en el pitjor dels cassos els assassinats són la part visible del maltractament.
Potser alguna vegada us heu fixat en l’estructura d’una porta construïda amb carreus de pedra que hi ha a la cruïlla entre l’Avinguda de Pompeu Fabra i el Passeig de Babilonia, amb la data del 1896 forjada en ferro al seu capdamunt.
Aquest divendres 17 de novembre ens hem llevat amb una notícia difícil de digerir. S’ha mort el Pinyus, el Joaquín García. Probablement, no calen més presentacions, perquè d’alguna manera o altra molts torrencs hi teníem un vincle especial. No és per menys: el Pinyus era únic, amb aquella cabellera, amb la vitalitat i les ganes de festa que el caracteritzaven.
Els joves d’avui dia no participen d’activitats de lleure que els ajuden a créixer física i mentalment, fora de l’educació formal de les escoles i instituts. És important dotar d’espais on aprendre jugant i això és el que ofereix l’Agrupament Escolta Els Salats de Torredembarra.
La salut mental és fonamental a la nostra vida, ens ajuda a gestionar les emocions, les relacions i els conflictes o problemes quotidians. De fet, una bona salut mental és la clau per gaudir d’una vida plena i significativa: ens proporciona un estat de benestar emocional, psicològic i social en què som capaços de gestionar les tensions de la vida
Hi ha una imatge que es repeteix en actes i celebracions i és tan habitual que gairebé tots hem normalitzat: el privilegi des nostres representants públics per gaudir del llocs amb millor vista i més confortables, gairebé sempre de franc.
Ja han passat uns mesos des que els veïns i veïnes ens vam manifestar vot en mà i encara hi ha qui vol retorçar el relat per imposar una lògica de vencedors i vençuts que ni es correspon amb la realitat, ni afavoreix ningú. Els temps de les hipèrboles haurien d’haver quedat enrere (prop d’any i mig de tòxica campanya són massa per a l’altafullenc estàndard) i la fase d’acceptació, autocrítica i reconciliació ni hi és, ni se l’espera. És evident que tots en sortim perdent.
Excepte una sorpresa de darrera hora en forma d’improbable enginyeria, l’Ajuntament de Torredembarra pujarà els impostos de cara al 2024. La gran bandera del govern de Torredembarra post-Masagué ha estat una gestió econòmica eficaç, però sembla que no n’hi ha hagut prou per fer calaix de cara a les vaques flaques, que ja són aquí.
L’Arxiu municipal de Torredembarra dona un servei públic tant a la mateixa Administració com a la ciutadania sent el garant de la memòria col·lectiva de la vila, oferint un servei de préstec, consulta i assessorament en la recerca de documents i informació, per resoldre moltes situacions administratives i judicials.
Les dues línies de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia projecta fer passar per diverses comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès tenen com a objectiu vendre energia renovable generada a l’Aragó. No aporten, per tant, cap servei als veïns i veïnes de la demarcació, només perjudicis.
Fa uns anys, no gaires, es va generar tot un rebombori quan l’Anna Gabriel, de la CUP, va parlar de la criança en comunitat. Si no em falla la memòria, va utilitzar la paraula “tribu”. Els sectors més conservadors, i també alguns de més progrés, es van posar les mans el cap. “Què diu aquesta hippie sonada?!”
Recordeu fa més de quinze anys la brutal oposició de moltes persones -sobretot comerciants- a la conversió del carrer Antoni Roig, la plaça de la Font i el carrer de la Sort en illa de vianants? Eren molts els que estaven malacostumats a anar a comprar el pa o el diari i aparcar dos minuts sobre la vorera.
El millor de la Santa Rosalia que deixem enrere no és res que hagi passat: és el que s’intueix per a les properes Festes Majors. Un any més, la Festa ha estat molt participada, per gent de totes les edats, i en actes de tota mena —des dels relatius al seguici fins als que no hi tenen res a veure.
