Desarmat, però amb bacallà

JOAN MARTÍ

Soc molt dels armats des que tinc ús de raó torrenca. Si fa no fa tres dècades des que vaig venir al poble. L’escenificació que proposen és esglaiadora. Amb els detalls ben estudiats i el capità manaies (Antoni Roig) enèrgic, autoritari i creïble, al qual el paper li surt brodat des que va debutar l’any 2001. Portava deu anys al planter dels armats quan va assumir la capitania. La composició d’una tradició recuperada el 1962 et transporta a pel·lícules de referència de l’època i evoca tot un sentiment religiós.

No soc gens de missa, però n’aprecio l’esforç, l’estètica i l’espectacularitat. El so característic de les sandàlies de cuir arrossegant per l’asfalt, la música grandiloqüent i el posat tibat, entregat i amb la mirada perduda per servir a la causa de l’imperi dels soldats romans, com si el món estigués a punt d’esclatar —la retòrica s’assembla a la crua realitat actual—, configuren un dels moments més esperats de la Setmana Santa a Torredembarra i de totes les del món que tenen plantilla d’armats i en presumeixen, i ben fet que fan. Hi havia expectació, i més després de dos anys sense professó, com encara es diu als pobles. Sempre els veia al davant de la ja desapareguda pastisseria Rovira, metre amunt, metre avall, contenidor amunt, contenidor avall. Sempre menys els dos anys de pandèmia, l’any que recordo que va ploure i enguany.

No sé si hi va haver canvi d’horari del seguici religiós, però el cas és que quan vaig arribar al lloc dels fets tot just si vaig veure la cua de la comitiva amb alguns membres del consistori. Ni timbals, ni passos, ni crist, ni penitents descalços, ni armats… Passi-ho bé, fins l’any que ve. Un magnífic bacallà de quaresma cuinat per l’Elvira Virgili, regat amb vi del Priorat, que també és com de missa, i una bona companyia, van redreçar el Divendres Sant, mentre vèiem per la TV3 el recull d’imatges de resum del fenomen intergeneracional Eufòria (Mariona, que és vallenca, forever), un producte excel·lent que, amb bon criteri, va optar per no gastar un episodi per Setmana Santa quan la gent està per altres coses. Com llegir el programa d’actes i anar a l’hora a veure els armats.

Share This