EVA REMOLINA / AMC – 19/4/2026
A totes les feines hi ha persones amb qui connectes més i d’altres amb qui no tant. El problema apareix quan aquesta incomoditat no és puntual, sinó constant. Quan hi ha algú que, d’una manera o altra, acaba generant mal ambient, tensió o desgast.
No sempre és fàcil identificar-lo d’entrada. De vegades no és la persona que crida més ni la més conflictiva. Pot ser algú que fa comentaris amb doble intenció, que critica per darrere o que sembla col·laborador, però acaba desviant responsabilitats. També hi ha qui adopta el paper de víctima constant, fent que tot sembli culpa dels altres, o qui competeix de manera poc sana, intentant destacar a costa de l’equip.
Un senyal bastant clar és com et fa sentir. Si després d’interactuar amb aquesta persona acabes esgotat, frustrat o amb la sensació d’haver d’anar amb compte amb tot el que dius, probablement no és casualitat. El cos i la intuïció acostumen a detectar aquestes dinàmiques abans que les puguem racionalitzar.
També és habitual que aquest tipus de comportaments siguin subtils. No sempre hi ha grans conflictes visibles, sinó petites accions repetides: interrupcions constants, menyspreu encobert, informació que no arriba quan hauria d’arribar o mèrits que es dilueixen. Aïlladament, pot semblar poca cosa, però, sumat en el temps, pesa.
Davant d’això, la primera reacció acostuma a ser treure-li importància. Però ignorar-ho no sol ser una bona estratègia a llarg termini. Posar límits, és clau. Això no vol dir entrar en confrontació directa a la mínima, sinó deixar clar, amb calma i fermesa, què és acceptable i què no.
També ajuda molt cuidar la comunicació. Evitar entrar en jocs de crítica o xafarderia, ser clar amb la informació i, si cal, deixar constància de decisions o acords per escrit. No és qüestió de desconfiar de tothom, però sí de protegir-se quan la situació ho demana.
Buscar suport dins de l’equip o parlar amb un responsable pot ser útil, sobretot si el comportament afecta més persones. A vegades, el que sembla un problema individual és, en realitat una dinàmica més estesa. Compartir-ho pot ajudar a posar-hi nom i a trobar solucions.
No sempre es pot canviar l’entorn, ni les persones amb qui treballes. Però sí que es poden prendre decisions per no quedar atrapat en dinàmiques que desgasten. A vegades és qüestió d’ajustar la manera de relacionar-se; altres, de replantejar-se si aquell és el lloc on vols continuar.
Foto: GETTY IMAGES
