OPINIÓ l Nou pas del periple judicial del cas 3%

JORDI SALVAT – Torredembarra, 1/8/2020

Quan començava en aquest món del periodisme, la darrera setmana de juliol ens costava Déu i ajuda omplir el diari. Tot estava adormit fins entrat el setembre. Els polítics de vacances, l’administració i les empreses, aturades. En aquelles èpoques no tan llunyanes, una notícia com la del jutge José de la Mata tancant la investigació del cas 3% i proposant jutjar a un total de 32 persones físiques i 16 jurídiques vinculades al finançament irregular de Convergència Democràtica, hauria obert diaris i informatius. Però en aquesta actualitat vertiginosa, marcada per l’allau de notícies sobre el coronavirus, la venjança acarnissada de Fiscalia i Suprem contra els presos polítics catalans, la crisi de la Corona espanyola o el congrés inacabable de Junts per Catalunya, el nou pas endavant del cas 3% ha esdevingut una notícia secundària.

Però a Torredembarra, que des de l’any 2014 tenim la mirada posada de forma permanent en els jutjats -ja sigui el Vendrell, Barcelona o Madrid-, no ens ha de passar per alt aquesta notícia i és bo aturar-s’hi. L’Audiència Nacional veu indicis d’organització criminal, frau, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. Gairebé res! Així es determina a la interlocutòria del cas, dictada pel jutge De la Mata després de cinc anys d’investigació. I no podem oblidar que l’origen del cas es troba en les presumptes actuacions irregulars que es van dur a terme durant l’etapa del govern a l’Ajuntament de Torredembarra encapçalat per Daniel Masagué.

El fil que ha permès a la Justícia espanyola anat estirant i arribar al cabdell el va donar la desapareguda regidora Montserrat Gassull amb les seves visites a Fiscalia. Tot va començar a Torredembarra i el cas 3% és un dels “fills” del cas Torredembarra, el que ha fet més carrera. Tanta, que ha arribat a l’Audiència Nacional. I la Justícia és lenta -gairebé sempre- però gairebé sempre arriba a port i, en aquest cas, també.

Els exgerents i extresorers de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germá Gordó o l’exresponsable jurídic del partit Francesc Xavier Sánchez Vera estan entre els acusats per De la Mata. Segons la interlocutòria, aquest nucli de persones suposava el primer nivell de tot l’entramat per finançar el partit “il·legalment i en forma encoberta”. Per sota, hi havia les administracions controlades per CDC i també algunes empreses que es beneficiaven d’adjudicacions d’obres públiques. Entre aquestes, s’inclou Teyco, també present en el cas Torredembarra. El jutge descriu l’operativa desplegada pels investigats en almenys 31 adjudicacions d’obra pública sospitoses entre el 2008 i 2012 que van suposar el 7,7% del finançament global del partit. Entre les adjudicacions sospitoses, hi ha algunes a les comarques tarragonines, com centres educatius a Vila-seca i el Vendrell.

El cas Torredembarra és d’una complexitat molt gran i amb prou feines estem a l’inici, amb una sentència -que encara no és ferma-, una acord amb Fiscalia en què Masagué es reconeix culpable però que en l’entrevista que vam publicar fa unes setmanes l’exalcalde ens convida a un next coming, com si d’una sèrie nord-americana d’advocats es tractés.  I si seguim parlant de sèries, el cas 3% és un spin off que podria superar a la sèrie mare després d’aquest final de temporada que ens ha servit el jutge De la Mata. A Torredembarra haurem se seguir la sèrie principal, l’spin off i el que vagi sorgint els propers anys. Agafeu crispetes que això serà llarg i potser amb algun gir de guió inesperat.

Foto: La porta de l’ajuntament de Torredembarra, on amb l’entrada el 26 de juny de 2014 de diversos agents de la Guàrdia Civil va arrencar el Cas Masagué, / TDB

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

Premi pel nou vídeo promocional de Torredembarra ‘Turisme en Família’

Hemeroteca

Tweets recents

Subscriu-te al butlletí de TDB Actualitat

i no et perdis res del què passa a Torredembarra i al Baix Gaià.

Share This