ENTREVISTA l Daniel Masagué: “Defenso que soc innocent i ho demostraré”

JORDI SALVAT – Torredembarra, 7/7/2020

Després de més de quatre anys sense concedir una entrevista, qui va ser alcalde de Torredembarra entre els anys 2008 i 2014 n’ha concedit una per al Torredembarra Actualitat. Immers en el procés judicial del cas Torredembarra, valora la sentència en la peça 4 i l’acord amb la Fiscalia en la peça 8 i reflexiona des del punt de vista personal del periple judicial que afronta.

El passat 26 de juny es van complir sis anys de l’entrada de la Guàrdia Civil a l’ajuntament de Torredembarra. Amb la perspectiva que dona el pas del temps, per què creu que es va produir d’aquella manera la seva detenció?

No hi ha una sola variable, ni dos ni tres. Són moltes. El cas Torredembarra es basa en una confluència de factors. La idea principal és tombar el govern municipal i la meva persona. I després hi ha persones que van apareixent i sumant a mesura de les seves pretensions. Es volia aplicar una mesura exemplaritzant per la magnitud. No hi ha cap cas en tot l’Estat espanyol en què s’hagi fet un desplegament de mitjans com el que es va fer a Torredembarra.

El 2014 el Procés ja estava en marxa i vostè era un alcalde de CiU. Això considera que va ser una causa d’aquesta “mesura exemplaritzant”?

Per descomptat. No és un dels principals, però aquest és un dels condicionants. La segona vegada que em deté la Guàrdia Civil em diuen que “les explique cosas del independentismo que el resto no les importa una mierda”. L’objectiu exemplaritzant el van aconseguir, perquè molts alcaldes es van acollonir després d’això. Al principi em pensava que era un tema de la “independència”, però al llarg dels sis anys he vist que no era l’únic. És un escenari que es va modificar minut a minut, on es van incorporar personatges durant els dos dies que va durar la intervenció. I això es va fer molt gros, fora de tot el normal.

Està immers en un procés judicial i la justícia en aquest país és lenta (gairebé sempre). En l’àmbit personal com ho viu?

És molt injust tenir tantes famílies de molta gent imputada a diferents nivells sense poder fer res, només esperant poder anar a judici per rescabalar el seu nom. Qui està imputat ho té tot paralitzat, inclosos els comptes bancaris. Se’ls ha aturat la vida, de moment sis anys. I sis anys són molt anys. I en molts casos es veu claríssim que és injustíssim que siguin on són. Jo era el cap. I el cap ha d’assumir-ho tot, però hi ha tècnics i polítics que estan imputats per fer la seva feina. És una barbaritat.

El mes de gener hi ha un primer judici oral sobre la peça de les guinguetes. Ha estat condemnat a dos anys de presó. Qui· na impressió té del desenvolupament d’aquest judici?

La preparació del judici em va servir per adonar-me que les coses es van fer ben fetes. Ho faria igual, perquè no hi ha altra manera de fer-ho. El regidor de Platges, Pere Font, va fer molta feina i va treballar molt bé perquè Torredembarra tingués uns xiringuitos. Mediàticament estem condemnats, perquè ven més parlar de corrupció que començar a pensar que les coses no són com ens han explicat, i hi ha interessos que no estan gens clars dins del cas Torredembarra.

El seu advocat ens comentava just després de la sentència que el jutge va comprar el relat del fiscal.

És com si no hi hagués hagut judici. Les proves no es van tenir en compte, no es van analitzar. Es va comprar el relat del fiscal i es va tirar endavant.

Té esperança que en una instància superior es pugui canviar el sentit de la sentència?

L’esperança hi és tota perquè es va fer tot ben fet i podem recórrer a diverses instàncies i, fins i tot, a Europa. Els funcionaris van dir en el judici que no van rebre cap pressió. Per què estem condemnats els polítics i no hi ha cap tècnic condemnat? En aquest procediment hi ha dos expedients. Un és el lloguer de les guinguetes, que signo només com a alcalde. Quan em porten un procediment tinc l’obligació de signar. L’expedient de la compra de les guinguetes ja el vaig tramitar jo —Pere Font ja no era regidor de Platges— perquè volia comprar les guinguetes. Les fórmules anteriors no havien funcionat. Tinc dos anys de presó per haver signat la meva obligació com a alcalde i tramitat un expedient que no es va portar a terme. Si del primer judici en sortíem innocents era anar a contracorrent. La sentència només ens perjudica a nosaltres. Tothom ens té condemnats.

És un precedent per a judicis posteriors?

Fins ara encara no hi havia hagut un judici, però ara hi ha una sentència, que no és ferma. Ens han condemnat, diu el jutge, per donar uns contractes a dit. Això marca una forma i una manera de com pot anar la resta. De moment som culpables.

En què es basa el recurs que han presentat a la sentència?

La persona que treu aquest concurs el 2006, la regidora Montse Gasull, és qui em denuncia. És un concurs atípic, per definir quin seria el disseny de les guinguetes i quina empresa ho faria. L’Ajuntament no participa en res. Guanya una empresa i crea tres guinguetes, que costen 46.800 euros cada una, 140.400 les tres. I són per a deu anys. L’empresa fa fallida el 2011 i l’aguanten fins al 2016 per cobrar la fiança de 6.000 euros que té depositada a l’Ajuntament. Des de Secretaria, a Pere Font li van dir com havia de fer el concurs i ell, si tenia una cosa, és que no s’apartava ni un centímetre del que li deien els funcionaris. El concurs de 2006 amb només tres guinguetes condiciona el nostre. Nosaltres, com a poble turístic, teníem l’obligació de dotar el poble amb unes guinguetes, seguint el pla d’usos. Com ho fèiem si només hi havia un propietari? No vam tenir lucre, sinó l’obligació de fer-ho.

En aquest cas hi ha un tema, almenys estètic, que és que qui guanya el concurs i l’alcalde són del mateix partit?

Sí, però el 2006, quan va comprar les guinguetes ni Gerard Montserrat ni jo érem de Convergència. I el 2011 ell només era militant. El 2013 ja era president de la gestora quan s’anava a licitar la compra de les guinguetes.

Entremig del judici i la sentència de les guinguetes hi ha un pacte per una altra peça, la 8, en què admet que la campanya de 2011 de CiU es va finançar de forma irregular.

Tant el meu advocat com jo en aquest no volíem pactar i volíem anar a judici, però cinc minuts abans d’entrar a la sala se’m va donar una informació que jo no sabia i l’advocat em va dir “has de pactar, és la millor de les solucions”. I això no és normal. Aquest cas deriva de la peça de la construcció per part de Transcornejo del Teatre-auditori. Però hi ha un informe demanat pel jutge en què no hi ha cap euro desviat. Transcornejo estava enfadat amb mi perquè l’havíem fet fora del projecte del Teatre-auditori i del concurs de la piscina. Legalment el vaig posar contra les cordes dues vegades. Com m’havia de pagar la campanya? Pactar vol dir declarar-me culpable, però era millor això que no pactar. I no puc dir res  més, perquè estem estudiant si presentem una querella. La campanya de 2011 la vam finançar els membres de la llista de la nostra butxaca, excepte un que no va voler pagar i un altre que només va pagar una quarta part. De què ens vam beneficiar si vam pagar la campanya els membres de llista?

Per a la gent, és molt difícil entendre que s’accepti que hi va haver un finançament il·legal si no hi va ser.

Veurem si em querello, però un dia o altre ho explicaré. Com estan les coses, ho havia d’acceptar, perquè és un mal menor per allò de què llavors m’assabento. A mi em va destrossar. És una multa, però no és la meva filosofia, perquè jo no només em defenso a mi mateix. Defenso tota una acció de govern i el que és més important, les persones: funcionaris i polítics que van estar aquests sis anys governant Torredembarra, i que considero que van actuar correctament.

Veient com ha anat tot, es penedeix d’haver entrat en política?

Jo vaig pecar d’una ingenuïtat brutal. No tenia tradició política i no vaig tenir temps de captar la cultura que envolta la política. Vaig entrar-hi pensant que un ajuntament s’havia de gestionar com una empresa, per treure’n la màxima rendibilitat, però t’adones que la cosa no és així i que hi ha lobbys i grups de pressió. No acceptes que ningú et dirigeixi des de fora i aquí et converteixes en persona non grata i jo ho vaig ser molt per molta gent. Per la meva forma d’entendre un ajuntament, jo mai hauria d’haver entrat en política. Un ajuntament mai serà una empresa i els criteris pels quals es gestiona no són els d’eficàcia, eficiència i efectivitat. No vaig entendre que es puguin puguin tirar tants diners en llargs processos que no arribaven a cap lloc. Em pensava que el fet que arribés a ser alcalde sense que ningú m’ajudés era positiu perquè no em devia a ningú i em donava llibertat, però aquests als quals no m’hi vaig adaptar van ser els que em van matar, van prémer el botó.

Hi ha moltes persones que l’han decebut?

Moltes. Realment són poques persones les que no m’han decebut, però n’hi ha per mi que són molt importants.

Després de sis anys fora de l’alcaldia, com veu la Torredembarra actual?

Sobre la Torredembarra actual no vull opinar perquè governar és molt complicat, però l’actual alcalde ho té molt bé perquè governar amb majoria absoluta. És més fàcil. Sí que vull dir que gràcies a la nostra acció de govern han tingut facilitats que no haurien tingut. Per exemple, els 2,2 milions d’euros que van cobrar d’IVA són fruit d’una gestió que vam fer nosaltres i estic imputat per haver contractat la gent que ho va fer possible. Vam fer també moltes millores al municipi i hi ha coses que ningú volia fer i jo vaig fer i ara les han pogut aprofitar, però mai se n’ha parlat i s’han quedat amb la Torredembarra que en diuen fosca d’aquells anys.

Quin és el seu estat d’ànim actual?

Molt bo. Estic amb ànims i fort. Destino la major part del meu temps a llegir, rellegir i analitzar els 60.000 folis de la causa. Sé que això és un tema de llarg recorregut. Penso lluitar-ho tot. Si hi ha justícia i hi ha algú que vol escoltar, me’n sortiré. Intento treure coses del que va passar, tot i que és difícil. Mai miro enrere; només lamento, quan ho faig, l’aspecte personal. La meva família mai va estar en política i ho han pagat com si hi haguessin estat. Jo sabia que estava en política i la meva responsabilitat i el que ha passat ho assumeixo. Defenso que soc innocent i ho demostraré via judicial o via documents, escrivint el llibre que fa temps que estic fent. Hi ha més del que es veu . El que es veu és l’anècdota i el que no es veu és el més important. I això és el que s’ha d’explicar algun dia o altre, però en aquest moment no es pot fer.

Foto: JOAN CASAS

Fes-te subscriptor i dona suport al periodisme local i independentRebràs el diari al teu domicili i formaràs part d'una comunitat

Per què haig de fer-me subscriptor/a?

Per donar suport a un projecte periodístic de proximitat i de qualitat.
Per aprofitar una sèrie d’avantatges en l’accés a continguts informatius.
Per poder participar en actes exclusius i aconseguir ofertes en comerços i serveis.
Per formar part d’una comunitat.

A què em dóna dret la subscripció?

Rebre cada número en paper al teu domicili i descarregar-se el PDF de la revista.
Accedir uns dies abans als principals continguts de la revista.
Recepció d’un mailing periòdic.
Participació a actes exclusius per a subscriptors/res.
Ofertes comercials i promocions.

Share This