JÚLIA MONER I SOLER / RODACAT
Que fàcil és dir-ho, i que difícil aconseguir-ho. Lucía Camarillo i Joan Jardí, parella de dansa del Club Patinatge Torredembarra, han escrit una de les pàgines més boniques de la història esportiva del municipi. Fa uns dies es van penjar el bronze al Campionat del Món de Patinatge Artístic, celebrat a Pequín. Un resultat que, més enllà de la medalla, simbolitza dos anys d’esforç, constància i complicitat.
Durant dos dies, Camarillo i Jardí van trepitjar la pista amb la mirada fixa i el cor accelerat, sabent que era el moment de demostrar tot el que havien treballat. A la primera jornada, amb la style dance, van fer vibrar el pavelló i tots dos coincideixen que el ball va ser un reflex de tot el camí recorregut. “La style va ser un dels millors discs de la temporada. Quan vam acabar vaig sentir que les hores d’esforç havien donat els seus fruits”, recorda Camarillo. Jardí, per la seva banda, coincideix amb la companya: “Va ser molt bo, amb molta energia. Segurament, el millor de tot el curs.” El segon dia, però, la història va fer un gir de 180 graus i una caiguda al mig ball va comportar una petita deducció. Tot i això, els patinadors no van perdre la determinació. “No va ser la millor, però ho vam lluitar fins al final”, explica ell. “I la vam gaudir molt”, afegeix ella, amb un somriure sincer.
El valor d’un podi somiat
Tot i aquest petit entrebanc, el resultat final va ser extraordinari i quan la puntuació va aparèixer a pantalla, el temps es va aturar per un instant. “Vaig sentir un orgull immens – explica la patinadora -, i no podia parar de pensar en com d’afortunada era de poder viure aquell moment amb el meu company”. A ell, l’emoció el va fer viatjar enrere: “Vaig recordar aquell Joan petit que sempre havia somiat en arribar a un podi mundial. Semblava impossible, però aquest cop ho tenia a les meves mans”.
L’experiència de viure un Mundial com el de Pequín va ser, per a tots dos, intensa i emocional. “Per mi, adaptar-me al país va ser molt senzill. Les ganes de viatjar tan lluny i competir en l’esport que més m’agrada ho compensaven tot”, afirma Jardí. Camarillo, en canvi, reconeix que li va ser més difícil acostumar-se a la Xina. Però, tot i això, assegura que “es va convertir en una experiència única i molt bonica, també gràcies als companys”. I és que, a vegades competir a lluny de casa pot ser complicat. Et falta l’escalf de la gent propera i no tens el suport dels familiars. Tanmateix, la parella de dansa es va sentir molt recolzada pels companys de la selecció espanyola.
Una trajectòria per emmarcar
A Pequín, Jardí i Camarillo van aconseguir el que fins fa poc semblava un somni llunyà. No era, però, el primer èxit de la temporada: abans d’arribar al Mundial ja s’havien proclamat Campions de Catalunya, d’Espanya i tercers d’Europa. Una trajectòria impecable que va culminar amb un bronze amb regust de comiat. “És una gran satisfacció – explica el patinador- estic molt content per totes les il·lusions que hem tingut des del primer moment que vam començar junts”. La patinadora ho resumeix amb un somriure: “És la millor forma de tancar aquesta etapa de dos anys, en la que he après i gaudit a parts iguals”.
Tanmateix, el bronze la parella de dansa no va ser l’única alegria per al patinatge de Torredembarra al Mundial. Les torrenques Ariadna Gironès i Paula Martínez també van pujar al podi en la modalitat de grups xou petit. Gironès es va proclamar campiona del món amb l’Artistic Skating Cunit amb 43,74 punts. D’aquesta manera, Ariadna va sumar un nou or a una temporada en què ja havia aconseguit la primera posició als campionats de Catalunya, Espanya i Europa. Per la seva banda, Paula Martínez va obtenir la plata amb el conjunt del Club Patinatge Artístic Tona, amb un total de 42,15 punts.
Amb aquests resultats, Torredembarra ha deixat empremta al Campionat del Món, demostrant que el talent torrenc continua portant el nom del municipi arreu del món.
Foto: Joan Jardí i Lucía Camarillo, del Club Patinatge Artístic Torredembarra, gaudint del podi mundial. / AINA VALL / RODACAT
