EVA REMOLINA / AMIC – 27/12/2025
Els Pastorets són una de les tradicions culturals més arrelades de Nadal a Catalunya. Any rere any, pobles i ciutats s’omplen de teatres, ateneus i centres parroquials on actors amateurs de totes les edats donen vida a aquesta obra tan estimada, que combina religió, humor i espectacle popular. A Torredembarra enguany s’han recuperat i, després d’estrenar-se el passat dimarts 23 de desembre, es podran tornar a veure aquest diumenge, 28 de desembre, i el 4 de gener, a les 21:00 hores al Casal Municipal.
L’origen dels Pastorets es remunta a l’edat mitjana, quan les representacions religioses es feien dins les esglésies per explicar episodis bíblics a una població majoritàriament analfabeta. Amb el temps, aquestes dramatitzacions del naixement de Jesús van anar incorporant elements populars i còmics, i es van traslladar fora dels temples.
Tal com els coneixem avui, els Pastorets es consoliden sobretot a finals del segle XIX i principis del XX. Una de les versions més representades és “Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”, de Josep Maria Folch i Torres, estrenada el 1916, tot i que existeixen moltes adaptacions i versions locals arreu del país.
Els Pastorets expliquen el naixement de Jesús a Betlem, però no es limiten només a l’episodi bíblic. L’obra sol estructurar-se en tres grans fils narratius:
La història sagrada, amb Maria, Josep, l’Infant Jesús, els àngels i els Reis d’Orient.
La lluita entre el bé i el mal, representada pels àngels i els dimonis, amb Llucifer i Satanàs com a personatges destacats.
La trama còmica, protagonitzada pels pastors, especialment figures com Lluquet i Rovelló, però també Mathaties i Jonàs, que aporten humor, picardia i llenguatge popular.
Aquesta combinació fa que l’obra sigui apta per a tots els públics, amb moments solemnes i d’altres clarament humorístics.
Lluny de quedar-se en el passat, els Pastorets continuen evolucionant. Algunes versions modernes incorporen nous llenguatges escènics, música en directe o adaptacions del text, sense perdre l’essència tradicional. Així, aquesta obra continua sent un punt de trobada entre generacions i un símbol viu del Nadal català.
Foto: JOAN CASAS
