Fa un any i mig que heu estrenat instal·lacions al carrer Filadors. Per què aquest canvi?
L’antic centre, que vaig obrir el 2008, es va quedar petit per al personal i volum de pacients. Hi cabien un màxim de tres o quatre professionals i ara a l’equip som set. Era molt necessari el canvi.
Quines especialitats oferiu?
Tot és podologia. Tenim una especialista en podologia esportiva i una en biomecànica adulta, dues podòlogues clíniques i dues podòlogues infantils. I l’administrativa.
Et dediques a la divulgació de podologia pediàtrica, on has esdevingut un referent.
Vaig començar amb la podologia general, fins que vaig fer un curs de podologia infantil i em va encantar. I em vaig voler dedicar exclusivament a la podologia infantil, tenint en compte que volia tenir un centre multidisciplinar. Ara tenim molts pacients de podologia infantil, però atraiem també altra tipus de pacients, com pares i mares que volen uns peus més sans. Nosaltres analitzem la trepitjada, com millorar el benestar, com eliminar els dolors… També hi ha la part de quiropòdia, que és la gent que ve a fer-se els peus, tallar-se les ungles, etc…
I la podologia esportiva?
Són persones que fan esport professional o amateur, que poden tenir una lesió i l’han de tractar o bé per prevenir lesions. En totes les àrees el podòleg fa una funció de prevenció, que potser és la més desconeguda.
Hi ha molta gent que pateix fascitis plantar. Es pot prevenir?
La fascitis plantar correspon a adults amb peus que no funcionen bé, que pot ser per l’edat, però també per un factor extern, que és el calçat. El calçat que percebem com a normal no ha permès que aquest peu treballi com ho ha de fer i a vegades provoca la fascitis plantar. La podem prevenir. Als que acudeixen amb aquest problema els fem un estudi, els donem una teràpia de rehabilitació per recuperar el peu i si posem les plantilles són per acabar traient-les, perquè, amb un canvi d’hàbits, podem remetre la fascitis per sempre. Som un centre pioner en aquest tractament.
Anem mal calçats?
Anem molt mal calçats. Cada cop més gent acudeix a la consulta per fer la transició a un calçat respectuós, que ha d’estar molt guiada per un professional. Ens hem format i seguim formant-nos per ajudar l’adult a tenir uns peus sans i això implica un calçat més correcte.
Quin és l’error més comú?
No tenir en compte que la sabata ha de tenir forma de peu a la part del davant i no acabat en punta. Sinó, els dits no es mouen, no es mou el mig peu i queden peus disfuncionals. Quan tens els dits alliberats, et canvia la vida: desapareixen les durícies, els ulls de poll… Les sabates han de respectar la forma del peu. Estem molt enganyats pel màrqueting i la moda. Recentment hem tingut una dona de 90 anys amb una lesió al dit petit que no se li curava i, amb una sabata respectuosa, hem aconseguit que és curés.
Foto: Neus Moya, al mig, acompanyada de part del seu equip. / CEDIDA
