EVA REMOLINA / AMIC – 31/8/2025
En l’actualitat, moltes famílies i particulars es troben amb diversos préstecs i crèdits oberts al mateix temps: hipoteca, préstec personal, targetes de crèdit o fins i tot microcrèdits. Aquesta situació pot fer que la suma de les quotes mensuals sigui difícil d’assumir. Una de les opcions que ofereixen les entitats financeres per alleujar la càrrega econòmica és la reunificació de deutes.
La reunificació de deutes és un procés mitjançant el qual es concentren tots els préstecs en un de sol. Això significa que el client passa a pagar una única quota mensual, normalment més baixa que la suma de les anteriors. Per aconseguir-ho, el nou préstec té un termini d’amortització més llarg i, en alguns casos, un tipus d’interès més reduït.
L’objectiu principal és millorar la liquiditat mensual de la persona o família, encara que a llarg termini sovint s’acabin pagant més interessos.
El procés per a reunificar sol seguir generalment aquests passos:
Anàlisi de la situació financera: es fa un estudi dels deutes pendents, ingressos i despeses.
Agrupació dels crèdits: l’entitat financera proposa unir-los en un sol préstec, habitualment amb garantia hipotecària.
Cancel·lació dels deutes anteriors: el nou préstec serveix per liquidar els crèdits previs.
Pagament d’una única quota: a partir d’aquell moment, només cal complir amb la nova obligació mensual.
Moltes vegades, la reunificació requereix hipotecar o rehipotecar l’habitatge, ja que les entitats volen una garantia per assumir el risc.
La reunificació pot ser una bona solució quan:
El total de quotes mensuals supera la capacitat d’ingressos.
Es vol evitar l’impagament i l’entrada en fitxers de morositat.
Cal allargar terminis per tenir més marge de maniobra econòmica.
Es prefereix la comoditat d’una sola quota mensual.
No obstant això, és important valorar el cost final, ja que l’estalvi mensual pot implicar un increment significatiu dels interessos totals.
No obstant això, les entitats financeres poden rebutjar la sol·licitud en diversos casos:
Si el sol·licitant ja figura a llistes de morositat (ASNEF, RAI, etc.).
Quan els ingressos són massa baixos o inestables.
Si no es disposa d’un immoble en propietat que serveixi com a garantia.
Quan el nivell d’endeutament és tan alt que ni amb la reunificació seria assumible.
Foto: GETTY IMAGES
