TECNONEWS / AMIC – 3/8/2025
És una de les principals conclusions de l’estudi “Digitalització, canvis en les ocupacions i noves competències en el sector hospitalari a Espanya”, que ha realitzat l’Observatori de Competències Digitals i Ocupació, impulsat per la IMANcorp FOUNDATION, i el Grup de Recerca, Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 500 professionals de diferents categories laborals de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda, en col·laboració amb el Consell General d’Infermeria. La recerca tenia com a objectiu analitzar la salut digital actual en l’entorn hospitalari i valorar el seu impacte en els professionals del sector, a més d’oferir una visió analítica sobre les tensions, desigualtats i noves dinàmiques generades pels processos de digitalització sanitària.
L’informe final de l’estudi, liderat per la investigadora Hanna Valerio i assessorat per del Dr. Rafel Merino, sociòleg i responsable del Grup de Grup de Recerca, Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va presentar recentment a Barcelona davant un nodrit grup d’especialistes del sector, els qui van proporcionar el seu punt de vista.
Les conclusions són clares: la digitalització avança, però no sempre en la direcció adequada. La raó és que no és el mateix parlar de digitalització que parlar de transformació digital real. La incorporació de tecnologia ha d’anar acompanyada de canvis en els processos, en la cultura organitzativa i en la manera de formar i reconèixer als professionals.
La raó és que no és el mateix parlar de digitalització que parlar de transformació digital real. La incorporació de tecnologia ha d’anar acompanyada de canvis en els processos, en la cultura organitzativa i en la manera de formar i reconèixer als professionals.
Una sanitat a dues velocitats
Encara que es parla molt d’innovació tecnològica en hospitals, l’estudi revela una realitat desigual: centres hiperconectats conviuen amb uns altres sense accés bàsic a eines com la telemedicina o la robòtica quirúrgica. “Tenim hospitals del segle XXI i altres del segle XX compartint sistema”, assenyala el Dr. Merino.
A més, en un país amb 17 sistemes de salut, compartir dades continua sent una utopia. Sense història clínica compartida ni connexió real entre atenció primària, especialitzada i sociosanitària, parlar de transformació digital és encara prematur.
Tal com va indicar Paloma Repilla, adjunta a la secretaria General d’acció Sindical del sindicat SATSE, la interoperabilitat de dades en un mateix centre o entre centres de tota Espanya és fonamental, ja que suposa un important benefici de cara al pacient i evita la duplicitat d’informació, amb la conseqüent inversió d’hores que comporta.
Bretxes en les competències digitals i alta polarització per categories
Encara que existeix una creixent integració de tecnologies en la pràctica hospitalària, persisteixen importants disparitats en el nivell de competències entre categories professionals i segons la funció desenvolupada.
En l’àmbit global, la digitalització ha penetrat sobretot en aspectes com la missatgeria, els historials dels pacients i els processos administratius.
Si entrem en el terreny de major especialització, s’aprecia una major diferència per categories laborals. Mentre que la majoria dels metges i infermeres presenten un nivell de preparació digital mig-alt, aquelles categories d’assistència directa o que exerceixen treball físic i manual, a penes disposen de recursos ni formació en aquest àmbit. Però també, dins de cada categoria trobem persones “tecnofíliques” i persones “tecnofòbiques”. L’edat també és un factor que influeix clarament, però no sempre és l’únic.
Transformació de perfils i tasques
La digitalització està modificant els rols tradicionals i està redibuixant davanteres professionals, generant tensions internes i transformant profundament el dia a dia del personal sanitari. Es demanden noves competències transversals i es redefineix l’organització del treball en els centres, la qual cosa suposa un impacte en la pràctica clínica diària.
La incorporació de tecnologia ha suposat un increment en les tasques administratives, especialment per a metges i infermeres, fet que genera percepcions oposades: mentre alguns professionals senten que els facilita el seu treball, uns altres consideren que es desvirtua la seva labor assistencial. A més, existeix una clara desconnexió entre el disseny de les solucions digitals i les necessitats reals dels professionals, ja que, sovint, es creen els programes sense comptar amb la seva opinió. Per això reclamen poder formar part d’aquest procés de disseny per a “crear tecnologia facilitadora i inspiradora”, afirma Paloma Repilla.
Formació digital insuficient i poc alineada amb la pràctica
S’identifica una demanda generalitzada de programes de formació contínua en competències digitals, adaptats a les necessitats específiques del personal sanitari. La majoria dels professionals adquireixen competències digitals gràcies a la pràctica diària, ja que l’oferta formativa institucional no sol incorporar la referent a qüestions digitals.
A més, existeix una evident falta de recursos destinats a aquesta mena de preparació, per la qual cosa els professionals demanden que les institucions apostin per una formació continuada, de qualitat i ben planificada.
En l’àmbit universitari o de formació professional de l’àmbit sanitari, s’estan introduint assignatures sobre transformació digital en els plans d’estudis, però no són suficient, ja que l’alumnat no les percep com a interessants per a la seva formació. Per això, és necessari fer un replantejament d’aquests continguts que s’imparteixen i adequar-los a la demanda informativa real.
La directora de l’Institut FP Vall d’Hebron reclama que els hospitals han d’anar més enllà de ser mers receptors d’estudiants en pràctiques, i assumir un rol més actiu en la formació. Això implica, per exemple, cedir l’ús d’aplicacions o programari clínic que permetin un ensenyament més realista i connectada amb els entorns digitals que l’alumnat trobarà en la seva futura vida professional.
Un clar exemple d’això és l’examen MIR, una prova que encara no ha estat digitalitzada. “Per curiositat, vaig introduir les preguntes de l’examen MIR d’enguany en xat GPT i va obtenir la posició 444” afirma el Dr. Salvador Navarrès, degà de la Facultat de Medicina de la UAB.
En un context marcat per l’acceleració tecnològica i els desafiaments creixents dels sistemes de salut, la transformació digital del sector hospitalari s’ha convertit en una prioritat estratègica.
Aquest estudi convida a repensar la digitalització més enllà de la incorporació d’eines, proposant una visió integrada que contempli organització, formació, governança i condicions laborals. La transformació digital requereix més que tecnologia: necessita estratègia, formació adequada i una cultura institucional que situï al professional i al pacient en el centre.
Foto: METAMORWORKS. ISTOCK/GETTYIMAGES PLUS
