EVA REMOLINA / AMIC – 31/5/2025
La talassofòbia és una por intensa i persistent envers grans masses d’aigua, especialment el mar o l’oceà. No es tractaria simplement d’un cert respecte o incomoditat davant la immensitat del mar, sinó que la talassofòbia va més enllà: es tracta d’una fòbia específica que pot provocar ansietat extrema, atacs de pànic i evitació activa de qualsevol situació que impliqui estar a prop d’aigua profunda.
Com moltes fòbies, pot tenir múltiples orígens. Algunes persones poden haver experimentat un esdeveniment traumàtic relacionat amb l’aigua, com ara gairebé ofegar-se o presenciar un accident marítim. Altres poden haver desenvolupat aquesta por d’històries, pel·lícules o imatges que representen el mar com un lloc perillós i desconegut, ple de criatures misterioses i profunditats insondables.
A més, la naturalesa del mar, fosc i incontrolable pot despertar en l’ésser humà una sensació de desconeixement que alimenta la fòbia. No veure el fons, no saber què s’hi amaga, o simplement la idea de ser engolit per una massa aquàtica infinita pot resultar terrorífica.
Els símptomes poden variar en intensitat segons la persona. Alguns dels més comuns són:
-Ansietat o por extrema davant imatges del mar profund.
-Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
-Palpitacions o augment del ritme cardíac.
-Sudoració excessiva.
-Tremolors o sensació de pèrdua de control.
-Evitació de platges, creuers o activitats aquàtiques,
Foto: GETTY IMAGES
