JORDI SALVAT
Aquella primavera de 2001 veia com el termòmetre polític pujava considerablement a Torredembarra. El Diari de la Torre entrevistava el portaveu d’un nou grup polític que es mantenia en l’anonimat. La notícia la il·lustrava una imatge del director de la publicació, Antoni Vilà, assegut en un banc al costat d’aquest portaveu de la nova formació amb la cara pixelada i aquest manifestava que “el moment d’ensenyar la carra no ha arribat”. “Ho fem pel bé de Torredembarra . No volem confrontacions abans d’hora”, raonava. Quedaven encara més de dos anys per les següents eleccions municipals.
Trobàvem alguna pista en aquella notícia sobre la nova opció política: es declaraven “fervents liberals, oberts a tota la ciutadania sense distincions”. Naixien, segons ells, “del distanciament dels grips polítics amb la realitat del poble”. Es definien com “apolítics” però afirmaven que “mai no haguessin pagat el preu que CiU ha fet efectiu pel pacte actual (amb ERC i PSC)”. Fins a la seva presentació en societat el Diari de la Torre explicava que anomenaria el col·lectiu com a Grup Alfa.
El Diari de la Torre publicava una entrevista amb Lluís Suñé, que en les eleccions municipals del 1999 havia ocupat el tercer lloc de la candidatura d’Esquerra Republicana i només per un vot no s’havia convertit en regidor. Es mostrava “decebut” amb el pacte tripartit dels republicans amb CiU i el PSC i que se sentia exclòs unilateralment d’aquest acord i avançava que havia decidit “seguir lluitant per una Torredembarra millor, si cap, amb més força”. Suñé afirmava que “a Torredembarra li calia un canvi profund, una nova mentalitat i que estava vicis ancestrals”
Aquest periòdic torrenc publicava una enquesta sobre la valoració dels polítics locals del moment i que treia millor nota era el llavors primer tinent d’alcalde, Josep Bargalló (ERC), amb un 6,80, un punts més que el segon, el segon tinent d’alcalde, Manuel Jiménez (PSC), amb un 5,80. El podi el completava l’ex-alcalde, Santiago Segalà (CiU) amb un 5,40. Només dos regidors més aprovaven: el republicà Gerard Ciuró (5,40) i la popular Ana Marín (5,1). En canvi, el llavors alcalde, Miquel Àngel Lecha, suspenia amb un 4,47. Els menys valorats eren Rafael Hernández (CiU) amb un 1,32 i Celestí Salort (GIT) amb un 1,16,
Foto: DIARI DE LA TORRE
