JORDI SALVAT
L’1 de juliol de 2000 es produïa una de les grans notícies polítiques a l’Ajuntament de Torredembarra des de la recuperació de la democràcia: la dimissió de l’alcalde, el convergent Santiago Segalà. Aquesta fotografia publicada per Andreu Puig a l’edició de Tarragona de El Punt va simbolitzar aquella marxa inesperada de qui portava nou anys com alcalde de Torreedembarra.
La situació política a la capital del Baix Gaià s’havia enrarit molt primavera de fa 25 anys i la marxa del govern de la regidora del PP, Anna Marín, deixant-lo en minoria, havia estat el punt culminant. Marín es va posar d’acord amb els tres grups de l’oposició -ERC, PSC i GIT- per treure competències de la junta de govern i tornar-les al ple i l’ombra d’una moció de censura començava a planar pel Castell dels Icart. La sortida a la crisi va ser dràstica: la dimissió de qui havia estat el màxim responsable polític torrenc durant nou anys i segon alcalde de la democràcia, Santiago Segalà, passant el testimoni a la seva mà dreta des de 1991, el número dos de la llista de CiU, Miquel Àngel Lecha.
A mitjan de juliol, Lecha era escollit alcalde i reorganitzava un cartipàs municipal amb només cinc regidors amb cartera. I és que Segalà continuava ocupant una cadira al ple torrenc però sense cap competència i, d’aquesta manera, mantenia la vicepresidència de la Diputació de Tarragona durant els tres anys de mandat que restaven. Joan Arpal ascendia a primer tinent d’alcalde, Lluís Roig a segon i Rafael Hernández a tercer.
Van córrer molt rumors sobre les raons de la dimissió de Segalà i hi ha qui afirmava que la decisió final havia arribat del Palau de la Generalitat per la por a perdre una de les alcaldies convergents importants de la costa tarragonina. En el programa d’Ona la Torre Gerros xinesos, que conduïa el qui escriu, Segalà afirmava el 2018 que es tractava d’un relleu pactat ja amb Lecha des de feia mesos. Però en un article al Diari de la Torre el mateix Lecha no parlava de cap successió acordada i planificada. Al Diari de la Torre declarava que Segalà, en minoria, volia compartir el govern amb el major nombre de regidors i això no havia estat possible perquè la presidència d’aquest executiu pel ja exalcalde havia estat un obstacle per buscar aquesta col·laboració. CiU havia sacrificat Segalà per mantenir l’alcaldia.
Foto: ANDREU PUIG / EL PUNT
