JORDI SALVAT
La bioquímica i experta en innovació torrenca Àurea Rodríguez López s’ha convertit aquest any en una de les tres tarragonines que entren en el llistat de les 100 dones referents al sector TIC de Catalunya, elaborat per l’Instituto Más Mujeres, amb el suport de la Generalitat. Rodríguez va ser directora d’innovació d’ACCIÓ i ha format part de comitès d’indústria i innovació, fundacions i consells d’administració de diverses empreses tecnològiques.
Què representa estar entre les 100 dones referents al sector TIC de Catalunya?
Ja fa 25 anys que visc a Tarragona. Hi porto més amys que a Barcelona. És un honor que et visibilitzin com a tarragonina i més en aquest rànquing, on hi ha dones de primer nivell.
Son poques tres tarragonines en el conjunt de Catalunya?
Reflecteix la realitat, que és que aquest sector està molt concentrat a Barcelona., tot i que n’hi ha moltes en altres punts de Catalunya, que s’han d’anar a buscar i treure de l’armari. Maria Jesús Puerta, que va guanyar el repte de la NASA, i és de Tarragona.
En aquest rànquing també hi tenim una rodenca.
Sí, la Susana Prado és la directora a Catalunya d’INETUM. Ella ha anat picant i picant pedra i ha aconseguit posar una seu a Tarragona amb 200 persones. Les persones fan la cosa i ha arrossegat l’empresa a Tarragona, com tantes altres que arrosseguem cap aquí el que podem.
Parlem d’innovació. Què és innovar?
Innovar és portar una idea al mercat. Tenir una idea i portar-la a un producte o servei, una cosa que sigui bona per la societat o tingui un rendiment econòmic.
Quan es parla d’innovació, la majoria de gent pensa en tecnologia, però es pot innovar en altres àmbits, com la cultura o patrimoni. A Torredembarra hi tenim oportunitats?
Fa un temps vaig publicar un article al Torredembarra Actualitat amb el títol “Torredembarra posa’t guapa”. Al la Torre cada cop veig més salons de bellesa. Vol dir que la gent es cuida. El que he après és que els territoris es diferencien pel que fan diferent i tenen una narrativa. Davos, abans del Forum de Davos, ningú sabia on era. Tampoc ningú sabia on era Silicon Valley. S’hi van començar a implantar empreses, però abans no era res de l’altre dijous. Aquí ens hem de diferenciar en alguna cosa, agafar-ho i creure’ns-ho i vaig posar això de “Torredembarra posa’t guapa”. És un lloc on es viu molt bé, hi ha una qualitat de vida, però hem de començar a crear un teixit econòmic relacionat amb això i fer activitats. Fer el Dia de la bellesa… Hem de ser creatius.
Com?
Sempre es comença fent coses petites. Fa poc he estat a Cannes i no tenim res a envejar a Cannes. Hi ha gent amb molta pasta, però la platja és poca cosa. Hem de buscar un efecte distintiu més enllà del turisme de sol i platja. Així s’atreu inversió, es fan altres tipus de negocis i es dona valor afegit als que tenim. S’ha d’agafar algun tema.
Per exemple?
Torredembarra té molta canalla. Només cal mirar les estadístiques. Hem de fer activitats per la canalla, activitats tecnològiques… Hi ha pobles que no tenen gent jove. Aquí sí. Aquest poble s’ha de moure.
Què hi pot fer l’Ajuntament aquí?
Moure’s. Decidir que hem de fer i mobilitzar la gent, els comerços. Intentar sumar. Amb l’alcalde ho hem parlat: amb la quantitat de gent de la Torre com jo, que anem pel mon i tenim responsabilitats i som un actiu, perquè no ens reuneixes un dia i mirem que podem aportar per al nostre poble? Jo tinc ganes de fer coses pel meu poble. Cadascú que sumi. Hem de canviar la dinàmica del segle XX, la del turisme, etcètera. A l’anterior alcalde el vaig anar a veure abans del covid quan era directora d’Innovació d’ACCIÓ. Visitava moltes empreses tecnològiques i li vaig oferir de fer alguna cosa amb la canalla. Em va fer omplir una instància per anar anar-lo a veure. I quan ho vaig fer i el vaig anar a veure em vaig oferir com a voluntària per fer una dinàmica d’innovació a l’Ajuntament.
I?
No n’he sabut res més. Quan hi havia el covid, a través de les oficines d’ACCIÓ a l’exterior, em dedicava a veure quines bones pràctiques hi havia, com per exemple com fer arribar les coses a la gent gran, i li anava enviant a l’alcalde.
Parlem de la intel·ligència artificial. La IA pot ser una oportunitat per a la nostra societat?
La IA té coses bones. Internet va connectar el món i si vull, de de Torredembarra, puc estudiar als Estats Units. Amb la IA ja no cal ni que entengui el que tinc davant. Ha trencat la última barrera del llenguatge entre nosaltres i això és brutal. Això és bo i és dolent. Bo perquè empodera els petits, perquè amb poca inversió pots tenir una sèrie de capacitats. Però també és una barrera per la gent i està creant escletxes. El que diuen els estudis des de fa anys és que s’ha de formar tothom massivament. És més important que mai que ningú es quedi enrere. Jo soc molt pesada, però això va molt ràpid. No ens n’adonarem, però començarem a veure feines que no són necessàries.
Això és el que fa més por.
Sí, però en crearem d’altres. El problema és si una persona que perd una feina es pot reciclar o no per una altra. De revolucions n’hi ha hagut al llarg de la història, però ara va molt ràpid perquè estem tots connectats. I per altra nada, no estem formant a la gent que necessitem suficientment ràpid. Per què Torredembarra no pot ser el poble que més gent formi en IA? Hi ha una frase que no heu de tornar a dir mai més: “Això m’agafa molt gran”. Doncs l’IA us agafa de ple. En el mercat laboral i el coneixement de la IA ens hem de posar les piles ràpidament.
Ha fet tres llibres. N’hi ha un quart en camí?
No. Estic fent la tesi, que és sobre la cointel·ligència i ara estic produint en format més científic. Però el producte de la tesi crec que el transformaré en alguna cosa més divulgativa.
Foto: Àurea Rodríguez durant la conversa amb Jordi Salvat. / RICARD DE ARÓSTEGUI
