JORDI SALVAT
Mig segle buscant, comprant i restaurant carros i carruatges ha permès al torrenc Jordi Rovira Fortuny reunir una col·lecció que ell afirma que és la més important d’aquest àmbit a tot Catalunya. I és que són més d’un centenar d’aquests vehicles de tracció animal, que fa menys d’un segle eren el principal mitjà de transport al camp català. I també a les ciutats. No és estrany que a la Torre siguin molts els que el coneixen com a ‘Jordi dels Carros’.
Des de fa molts anys, Rovira ha intentat aconseguir un espai on crear un museu que reuneixi totes les condicions per fer lluir una col·lecció com la seva. La primera opció sempre ha estat Torredembarra, on hi va arribar de molt petit des de Tarragona i on s’hi ha fet gran, però cap dels diferents ajuntaments que hi ha hagut ha estat receptiu a aquest projecte. “El meu poble s’ha oblidat del Jordi”, afirma amb un punt d’amargor. Creu que la manca d’interès de les administracions ha fet que aquesta col·lecció passi desapercebuda. Té clar que una exposició en condicions atrauria molts visitants.
Una exposició a Tarragona
A Tarragona ha aconseguit una nau al polígon Francolí i allí ha creat una exposició amb un centenar de carros, carretes i carruatges, a més de multitud d’eines i màquines que es feien servir al camp català els segles XIX i XX. Aquest novembre es pot visitar aquesta col·lecció de la mà l’Associació Contra el Càncer de Tarragona. El cost és de 5 euros per persona i tota la recaptació aconseguida es destinarà a l’entitat.
Les persones interessades han d’escriure un correu a tarragona@contraelcancer.es i indicar el dia, hora i número de persones que són i s’intentaran ajustar els grups. Aquesta iniciativa la dedica Rovira al seu germà, que era bomber a Tarragona i va morir d’aquesta malaltia als 44 anys. Ell també ha superat un càncer els darrers anys i està molt agraït a la Xarxa Santa Tecla pel tracte rebut i vol recordar el paper en aquet procés les doctores Ruiz, Rull i Guasch i el doctor Muñoz.
En aquesta col·lecció hi té un pes molt important el mon agrari i no només hi ha els carros més característiques de la viticultura sinó eines i diferents màquines com premses de vi, ensulfatadores, per arrencar ceps, bocois… També hi ha dos carros -un de drapaire i l’altre per la venda de vi a granel o gots a les ciutats- de l’època de la postguerra que van incorporar el cautxú a les rodes de fusta, ja que Franco va prohibir les rodes de ferro perquè feien malbé el paviment. Els anys seixanta ja desapareixen els carros del dia a dia del mon rural.
De tot Europa… i del Far West
Dues peces que generen sempre molta expectació són dues carretes del Far West, de les que es feien servir en l’emigració cap a les noves terres conquerides als indis. Rovira les va adquirir en un viatge a Nova York. També té una rèplica de la carreta que conduïa Clark Gable a la pel·lícula Lo que el viento se llevo. A l’exposició trobem carruatges francesos, anglesos, alemanys, i un d’holandès. Aquest darrer va sortir a la pel·lícula “Febre de l’or” i el mateix Rovira apareixia al film fent de cotxer… També té carruatges que van aparèixer al llargmetratge del cineasta català Terra de Canons. Una altra peça singular és un trineu finlandès de fa dos-cents anys que podia ser tirat per un cavall o un ren. Trobem tartanes catalanes i de les Illes Balears i carruatges amb molta història, com el que portava la mare del general Prim de Reus a la masia de Vila-.seca. En els carros hi trobem complements que evoquen el seu dia a dia quan circulaven per carros i camins.
Un homenatge al ‘Joanet’
Aquesta col·lecció la va començar l’any 1975, quan va morir el pagès i sereno de la Torre durant més de vint anys Joan Fortuny Mercadé, més conegut com el Joanet, amb qui l’unia una relació molt especial. Darrera del “Joanet Sereno” hi havia una història familiar molt dura. El 15 de juliol de 1937 un bombardeig al costat de l’Escola Antoni Roig va matar la seva dona i una filla de cinc anys. El nen de quinze anys va morir al cap d’un any a causa de la metralla i amb 25 anys va morir de tuberculosi l’únic fill que tenia i es va quedar sol.
La relació entre el Joanet i el Jordi Rovira va ser molt intensa durant més de vint anys i el va afillar i li va transmetre l’amor per la terra, que ja mai l’ha abandonat. “Al Joanet el vaig conèixer quan jo tenia cinc anys. trepitjant raïm amb uns altres nens en una de les cases de Cal Saia. Jo vaig demanar de trepitjar raïm i em va dir que sí. Després anaven amb altres nens amb el carro a la seva finca i també va establir relació amb els meus pares. Va demanar als pares que anés a viure amb ell i van dir que sí. Em va educar amb uns valors. I en agraïment per tot el que va fer li dedico aquesta col·lecció a ell”, explica Rovira, que considera que Torredembarra també li hauria de fer un homenatge: “Va fer 20 anys de sereno i va salvar vides d’algunes famílies”.
Al carrer Muralla, en ple nucli antic torrenc, hi ha la casa-museu del Joanet, amb les estances com eren a mig segle passat i amb el carro original del seu mentor a l’entrada. Un espai on s’hi ha aturat el temps.
Fotos: Una vista d’alguns dels carros relacionats amb el mon agrari i Jordi Rovira amb un carro de bombers de Tarragona. / TJERK VAN DER MEULEN
