JORDI SALVAT
Segur que molts dels que llegireu aquesta entrevista heu gaudit d’alguna de les actuacions de XartDeejay, que en els darrers anys s’ha fet un lloc en el panorama musical del Baix Gaià i també d’arreu del país. Descobrim una mica més en Xavier Ramírez Toda (Torredembarra, 1982).
Com t’hem de dir: DJ Xart o XartDeejay?
XartDeejay m’agrada més. Sona més divertit. Però la gent em diu de tot.
Com entres en el mon DJ?
És molt divertida la història. Des de molt jovenet m’agrada molt la música. Vaig fer el que tota la meva generació vam fer: gravar cassetes. Però lo meu era molt bèstia. Tenia el doble platina típic i fins i tot vaig aconseguir connectar la televisió, perquè hi havia una època que feien l’Sputnik pel Canal 33. Després va aparèixer l’època digital: el Napster. Podíem aconseguir música de tot el mon. Hi passava hores. Però el mantra de casa era estudia alguna cosa i aquestes dèries de la música ja les faràs en el teu temps lliure.
Vas estudiar?
Ho vaig intentar. Vaig anar a Barcelona. I allí vaig descobrir les botigues de discs del carrer Tallers i la botiga del Corte Inglés del Portal de l’Àngel i també el circuit underground, discoteques… A les festes d’aniversari o quan fèiem alguna festa a l’estiu era jo qui portava la música i comences a entrar en aquest show.
Arriba un moment que et professionalitzes?
Als 25 anys em van diagnosticar TDAH i autisme i descobreixo les meves limitacions. Vaig estar molts anys treballant d’administratiu, prenent medicació per poder estar concentrat a la feina. I hi ha un moment que el cap no ho aguanta i diu prou. Vaig petar i tot se’n va anar a la merda. Comences a veure cap a on portaràs la teva vida. I entremig vaig tenir la meva filla. El primer que penses és que li diré que lluiti pels seus somnis.
I els teus?
Fent teràpia amb el psicòleg vaig descobrir que podia fer dues coses: prenent medicació em podia adaptar a feines o podia buscar alguna cosa que s’adaptés al que jo podia fer. La música encaixava perfectament. I començo a fer cosetes. En un aniversari em van regalar un altaveu. I em van sortint els primers bolos. Em van trucar de Barcelona però necessitaven dos altaveus i em vaig comprar el que faltava per tirar endavant. Això comença a arrencar i veig que aquí puc tenir la meva feina, passar-m-ho bé el cap de setmana i guanyar uns durets.
Però?
Tothom em diu que ningú treballa d’això. Tothom té la seva feina. Amb la pandèmia peta tot. Començava a tenir feinetes, havia fet bodes… I llavors començo a veure que això ho podia convertir en un ofici, sense voler anar al top, però guanyar-me la vida. I et tires a la piscina perquè no tens res a perdre. Sense xarxa. Hi ha un moment que estic a punt de llençar la tovallola i just l’estiu de la pandèmia, tothom vol festa. I aquí començo a dir em guanyo la vida amb això. I també deixo de posar la mateixa música que els demés i simplement faig el que a mi em dona la gana i descobreixo que a la gent també li agrada, que em van trucant. I puc dir que fa quatre o cinc anys que em guanyo la vida amb això.
Quants bolos fas en un any?
El 2024 de DJ vaig fer vora els setanta bolos. Juliol i agost són molt bèsties, amb tres i quatre bolos per setmana, tot i que aquest estiu he baixat una mica el ritme. Vull gaudir-ho. Tinc 43 anys i l’edat pesa. No són només el bolos. És preparar la música, buscar coses noves, revisitar cançons antigues… És una feina que la gent no veu. I aprenent contínuament com funciona tot. La gestió de la música que tens: classificar-la, estudiar-la, repassar-la… Agafar la llista d’Spotify tothom ho pot fer. Jo he d’oferir més.
Quin és el teu estil?
Molt obert. Em considero animador musical i el que intento és que sigui el més adaptat al públic que tingui. Puc fer algo molt familiar o més per a gent jove. Toco música dels 60 i 70 fins a l’actual mes actual, pop, rock, mb reggeaton, música catalana…
Les samarretes que portes són un dels teus trets distintius.
No m’agradava les samarretes que em comprava i me les vaig començar a fer jo. I amb catxondeo o picaresca. Ha agradat. Fa unes setmanes vaig anar a la Riera i vaig portar una samarreta amb el símbol d’un càmping, havent el tema que hi ha.
Has cobrat?
Sí, sí (riu). A veure que passa aquest estiu si vaig a Altafulla algun dia i no seria el primer dia que dedico la cançó de “Aquí no hay playa”. O veure’m a mi, amb barba i panxut, amb aquesta samarreta de la Barbie o la Hannah Montana. Trenca i és divertit.
Quin tipus de bolos fas?
Faig de tot. Poquets casaments. N’havia arribat a fer vint o trenta a l’any i ara en faig quatre o cinc. Faig festes majors, esdeveniments privats per a empreses, lliuraments de premis esportius i tot el que sigui festa i necessiti música.
La cosa més estranya que has fet?
Un cop em vaig trobar enmig d’una festa liberal. Em van dir que posés una mica de house i es van començar a apagar llums i van començar a passar coses. Aquest és el meu top de situació curiosa.
I el dia que t’ho has passat millor?
A nivell personal, hi ha un moment que és la combinació del que jo volia fer que és l’any passat actuar la Nit de Festa Major a Torredembarra. Em va fer molta il·lusió. Hi ha dos moments importants també, que són el Sopar popular de Baix a Mar, que és l’obertura d’estiu iens ho passem molt bé, i l’altre que és molt bèstia és la Festa Major de Ferran, la nit del 14 al 15 d’agost. Hi havia anat de jovenet i ara porto quatre anys posant-hi música. És apoteòsic.
T’hem vist punxant també en algun acte polític.
Més d’un. Forma part de la feina. També he dit que no a algun. Tinc una línia vermella i la darrera campanya em va sortir a través d’una agència un acte a Cambrils i em vaig declarar objector de consciència. Una cosa és fer de tècnic i l’altra és posar la cara. A Torredembarra em va trucar el Vale Pino i vaig anar a posar música a l’acte estrella de la seva campanya. I em va fer molta il·lusió perquè trencar aquestes barreres és que ho estic fent bé.
Foto: A Baix a Mar en XartDeejay ha protagonitzat grans actuacions. / CAROL CUBOTA
