Tants caps tants barrets: el Carnaval de la Torre, un referent al Baix Gaià

TRINI HUGUET

El tractor engega el motor i la música arrenca: “No hay que sufrir, no hay que llorar, la vida es una y es un carnaval”. Són les dotze del migdia i al Passeig com cada any fa un sol espatarrant. Més d’un porta màniga curta o tirants, sobretot aquells que no paren de ballar darrere la carrossa. Una d’elles és la Berta Castells que llueix el disseny i la disfressa plena de purpurina que ha fet durant mesos amb les seves companyes de la Cucanya. Des de fora la Maria Riudeubas, que fa un parell d’anys que no surt, perquè la comparsa Brillantina es va dissoldre, rumia: “Ai tornaria! Però la feinada que era i tot … no, no. Tot i que després valia la pena”. De fet, l’Aleix Núñez i el Ramon Brulles, fundadors de la colla Ferralla, ja poden gaudir de la festa després de la tensió de dissabte perquè tot sortís perfecte. Una mica més enllà, la carrossa dels Spaindereta encara no ha avançat, però branda pels vots de la gent que té a sobre. El Guillem Bargalló, un dels fundadors de la colla, canta amb la resta la nova cançó satírica que han fet aquest any.

Un Carnaval diferent

Gairebé tots coincideixen que poder fer la rua al costat del mar és un dels millors moments del carnaval. Castells em deia: “Aquests últims anys s’ha vist que colles del tot arreu volen venir aquí a sortir, tant dissabte com diumenge, sobretot diumenge. Crec que sortir pel Passeig és una cosa que moltes colles de Calafell o d’aquí prop no ho poden fer i els hi agrada molt.” Fins i tot, en Núñez acabava remarcant: “La Torre té un carnaval envejat per les ciutats d’aquí la vora.”

Però què és això que el diferencia? “Agafem una idea i la plasmem, som un carnaval temàtic, no hi ha tanta ploma com a Brasil o Tenerife”, apuntava Brulles. A més, Riudeubas afegia el fet que moltes coses les fa cada colla: “Tot el que portàvem al cap ho fèiem a mà, la roba a vegades ens la compràvem, però llavors la modificàvem.” I l’últim toc, tot i que ara minoritari, l’explicava Bargalló: “Antigament, a la Torre el carnaval es feia des de la sàtira, la irreverència, la ironia, però s’havia perdut. Nosaltres teníem aquesta manera de viure’l i vam crear la nostra colla”.

Tot això fa que cada any hi hagi més gent i més colles que s’uneixen a la rua. Això implica que com bé diu la dita: “Tants caps tants barrets” i que tothom estigui content és molt complicat. En són un exemple la Mascarada o els premis econòmics. Riudeubas reflexionava: “Penso que el Carnaval és a les dates que són, a l’hivern. Si es fa a l’estiu, les colles s’han de reinventar, o fer dues coses separades o canviar el vestit”. Pel que fa al premi Riudeubas assegurava que amb el diploma ells ja feien: “Tampoc no anàvem a competir com per dir: ‘Hem de ser els6 primers’, pensàvem d’una altra manera”. En canvi, en Núñez i en Brulles afirmaven: “Malgrat que les carrosses tenen el nivell molt alt, l’Ajuntament no ajuda prou amb les subvencions o els premis. Les colles muntem la festa pel poble i les medalles són per ells, arriba un moment que penses: ‘Si voleu una festa pagueu-la’”. Als dos la Mascarada els agrada però apuntaven: “Si tu un cop prepares el carnaval d’hivern, marques les dates del d’estiu no hi haurà problemes, però al final tot es fa a última hora i passa el que passa”.

Els que estan d’aniversari

En el que sí que es posen d’acord totes les colles és el fet que després de la pandèmia i les restriccions dels últims anys la gent ha participat més. “Hi ha molta gent que no va sortir amb la Ferralla després de la covid, però ens van assegurar que tornarien quan s’acabés i així ha sigut”, reiterava Núñez. A la Cucanya també ha passat una situació semblant, de fet, aquest és el tercer o quart any amb més assistència. Castells explicava: “L’any passat, ja vam tenir una resposta que no esperàvem, però aquest any som molts més: gent nova, gent que ja fa molts anys que hi són, gent que ha vingut després de no sortir durant anys… Ara que fem el nostre 15è aniversari – són 16 anys des de l’inici, però 15 carnavals, ja que durant la pandèmia no van poder sortir- doncs la gent encara s’ha animat més”.

Una altra colla que està de celebració són els Spaindereta que fan 10 anys. De fet, aquest 2023 han batut el rècord de persones apuntades a la colla. Per tot això Bargalló concloïa: “Jo crec que el carnaval de la Torre és el dia de l’any que més gent diferent viu una festa en comú, més que setmana santa i que festa major. És el dia que més torrencs treballen durant molt de temps de manera desinteressada i gastant-se diners per fer lluir el poble i això que acaba sent un orgull”.

Fotos: La Cucanya i Spaindereta, dos de les carrosses del Carnaval de Torredembarra, dos estils molt diferents. La comparsa Brillantina treballen molt bé les seves disfresses i han guanyat diversos premis. / CEDIDES

Hemeroteca

Tweets recents

Share This