HISTÒRIES l L’Argimon mexicà és fill de Torredembarra (II)

JORDI SUÑÉ MORALES

A l’anterior número del Torredembarra Actualitat vam veure que el subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut del govern mexicà, Hugo López Gatell, té les arrels a Torredembarra. Per conèixer la seva història, vam iniciar un recorregut a través d’avantpassats i d’esdeveniments que ens van portar fins als Fets d’Octubre de 1934.

Rebuda a Torredembarra

Arran de la victòria del Front Popular a Espanya i el Front d’Esquerres a Catalunya i al País Valencià el gener de 1936, els càrrecs electes van poder tornar a exercir de representants públics. Els regidors torrencs i el seu alcalde Eduard Fité van fer la primera reunió plenària el 18 de febrer, acordant l’enviament de telegrames de salutació a l’excomandant dels Mossos d’Esquadra Pérez Farràs i al capità Francesc López Gatell, presos a Cádiz i Cartagena.

En aquella època Pérez Farràs i López Gatell ja havien forjat una bona amistat. Arran d’això i de les seves estades a Torredembarra, la filla del cap dels Mossos d’Esquadra va conèixer un jove torrenc que seria el seu marit, el Josep M. Camps Soler. Així, el 8 de març de 1936 arribaven a Torredembarra els recent alliberats López Gatell i Pérez Farràs per passar uns dies de descans. Aquella visita va aixecar una gran expectació. Llegim al Diari de Tarragona del 10 de març que “A les vuit del vespre, hora que, més o menys, es creia que havien d’arribar, gran quantitat de gent s’havia congregat a l’entrada de la població amb la finalitat de retre’ls una rebuda entusiàstica”. Els republicans de la vila van organitzar una manifestació amb les banderes dels diferents partits polítics i música. Des del balcó de la casa de la vila, els protagonistes van dirigir unes paraules al poble.

Josep M. Camps Soler

Josep M. Camps, pèrit industrial, va néixer el 1913. La seva mare era Rosalia Soler Güell de cal Tarragoní i el seu avi matern, el Pere Soler Ferrer, va ser fundador el 1860 d’un pròsper negoci de compra i venda de productes agraris. El pare de Josep M. Camps era Josep Camps Sardà (Torredembarra, 1867-1922), que havia estat alcalde de Torredembarra (1899-1901), membre del primer col·lectiu catalanista local a finals del segle XIX i president del Centre Nacionalista de Torredembarra a principis de la dècada de 1920. Diversos avantpassats seus van tenir negocis fructífers amb Cuba i Puerto Rico, com Josep Camps Oliver (1809-1874) i Pere Oliver Guàrdia. Doncs bé, Josep M. Camps Soler va casar-se setmanes abans de l’esclat de la Guerra Civil amb la filla del cap dels Mossos d’Esquadra Enric Pérez Farràs, l’Anna M. Pérez Coëmans.

Guerra Civil

Arribà la guerra i tant Farràs com López assumiren responsabilitats militars a l’exèrcit republicà.

López Gatell comandarà una de les columnes que anaren al front d’Aragó l’estiu del 1936. Curiosament, entre l’octubre i el febrer del 1937 el seu xofer seria un torrenc, l’Eleuteri Papiol Sabanés, del carrer Antoni Roig. Papiol, militant d’ERC, seria alcalde de la vila des de l’any 1938 i fins al final de la guerra.

Enric Pérez Farràs fou un dels oficials que va participar en la reducció dels militars revoltats a Barcelona, arran de l’alçament militar del juliol de 1936, dirigint l’atac a la Capitania General de Catalunya. Durant la guerra exerciria d’assessor de la Columna Durruti, de comandant militar a Tarragona i més tard a Girona.

Exili

Tots van haver de marxar a l’exili. En acabar la guerra, 500.000 republicans travessaren la frontera amb França.

Josep M. Camps Soler, l’Anna M. Pérez i el seu fill Lionel van arribar a Mèxic el 12 de juny de 1942. Ho van fer al port de Veracruz a bord del buc Nyassa. Camps va mantenir vincles amb Torredembarra i algunes propietats. L’Anna M., traspassada fa pocs anys, el Lionel i els seus dos fills han visitat en diverses ocasions la seva família de la Torre.

Mèxic també va acollir Pérez Farràs i la seva família i uns 20.000 republicans més. Pérez Farràs treballaria a Industrias Mecánicas Manuel Suárez i al despatx dels germans Josep i Jeroni Bertran Cusiné.

López Gatell va passar a França on, sembla ser, va prendre part a la lluita contra els nazis. Fou capturat i conduït a un camp de concentració. Aconseguí fugir i reunir-se amb la seva parella, Mercedes Trujillo Luís (Jaca, 1897-Mèxic, 1972) i els seus tres fills. Partiren cap a Mèxic a principis de la dècada de 1940. El 1984 López Gatell va morir a la Ciutat de Mèxic, als 87 anys. Un dels seus fills seria un reputadíssim uròleg i un dels seus néts, l’Argimon mexicà.

Fonts

Per escriure aquest reportatge, a part dels articles esmentats al cos de text, he consultat el web de geneanet.org, memoriaesquerra.cat, l’article de Josep Bargalló “Il·lustres americans d’origen torrenc” (Recull de Treballs, 18, 2017), el treball de Genís Puente i Josep Fàbregas “L’emigració a Llatinoamèrica (1778-1833): el cas de Torredembarra” (Recull de Treballs, 15, 2014), “Historia de los Gatell” publicat a la premsa mexicana per Irving Gatell, el llibre La Torredembarra republicana i federal, la recerca “Els inicis del catalanisme al Baix Gaià” (Estudis Altafullencs, 32, 2008) i documentació diversa del web dels arxius de l’Estat pares.mcu.es.

Foto: El subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut del govern mexicà, Hugo López Gatell. / TWITTER

Hemeroteca

Tweets recents

Share This