L’Argimon mexicà és fill de Torredembarra (I)

JORDI SUÑÉ MORALES

El 2020 els epidemiòlegs es van convertir en estrelles mediàtiques. Tots els hem escoltat esperant les novetats de l’epidèmia que ha ensorrat l’economia i ha acabat amb milers de vides. Però d’entre tots els científics, els que han destacat més són els que han ajudat als governs en la gestió i la comunicació de les restriccions per aturar el virus. Tots tenim al cap el Simón a Madrid i l’Argimon a Barcelona. Doncs bé, a Mèxic ha passat el mateix. El curiós del cas és que l’epidemiòleg mexicà de capçalera té les arrels a Torredembarra.

Hugo López-Gatell

Aquest és el nom de l’epidemiòleg més mediàtic de Mèxic. Tal i com ha passat aquí, Hugo López-Gatell, nascut el 1969 a Mèxic, ha tingut més visibilitat als mitjans i més popularitat que el propi president de l’Estat, Andrés Manuel López Obrador. Format al Colegio Madrid, centre que va ser fundat per republicans exiliats, a la UNAM i als Estats Units (Universitat Johns Hopkins), ha desenvolupat una intensa tasca acadèmica, científica i de gestió. Actualment, exerceix de subsecretari de Prevenció i Promoció de la Salut del govern mexicà.

Però, us sonen els seus cognoms? El seu pare era Francisco López-Gatell Trujillo (1925-1999). Va néixer a Torredembarra i va arribar a Mèxic de jovenet. Allí va poder fer carrera i va arribar a ser un reputat uròleg, “uno de los mejores”, segons la revista mexicana Eme Equis (22-IV-2020). Com és que va anar a parar a Mèxic? Doncs perquè la seva família eren exiliats republicans, els perdedors de la Guerra Civil. Malgrat les dificultats, l’exili republicà fou ben rebut a Mèxic ja que aportà tota una generació de personalitats ben formades, professionals, metges i tècnics que van poder desenvolupar les seves vides amb força dignitat.

Francisco López Gatell

El pare del Francisco López-Gatell Trujillo, l’avi de l’epidemiòleg Hugo López-Gatell, era Francisco López Gatell, militar de l’exèrcit espanyol i després capità dels Mossos d’Esquadra durant la II República. Sembla ser que Francisco López Gatell va néixer el 1897 a Córdoba circumstancialment però que tota la seva família era, això segur, torrenca. De fet, les dues branques familiars eren de la Torre i havien estat relacionades amb negocis fructífers amb les amèriques. Per la part paterna, el seu pare, Manuel López Comas, havia nascut a Cuba el 1859. El seu tiet Carles era notari a Torredembarra durant el primer terç de segle XX. El seu avi Manuel López Malet vivia a Cuba. El seu besavi Gaietà López Acevedo era cirugià, havia nascut a la Seu d’Urgell i s’havia casat amb la torrenca Rosalia Malet. Per la part materna, el seu avi, Francisco Gatell Moragas, provenia d’una família de comerciants molt important i germà d’un indià, el Fidel, que va arribar a ser alcalde d’Añasco, a Puerto Rico.

Els Fets d’Octubre

L’avi de l’epidemiòleg mexicà, Francisco López Gatell, va abandonar la seva tranquil·la vida de militar a l’exèrcit espanyol. Pensem que gaudia del prestigi d’haver participat a la guerra de l’Àfrica l’any 1921 i que havia exercit de delegat governatiu a la zona del Vendrell durant la dictadura de Primo de Rivera, participant com a autoritat a la festa de l’arbre de Roda de Berà (1924), la festa del Quadre de Torredembarra (1924) o la inauguració de les escoles de Salomó (1926). Durant la II República va passar-se als Mossos d’Esquadra, que llavors era un cos petit comparat amb les xifres d’avui en dia, amb funcions molt restringides. Allí va assumir les responsabilitats de capità i va esdevenir el màxim col·laborador d’Enric Pérez Farràs (Lleida, 1884-Mèxic, 1949), el cap dels Mossos. Amb la proclamació de l’Estat Català per part del president Lluís Companys el 6 octubre de 1934, va viure de primera mà la defensa del Palau de la Generalitat. Els càrrecs més importants dels Mossos de llavors van ser jutjats per un consell de guerra, acusats de rebel·lió militar. Sembla que la història es repeteix. Pérez Farràs, el Trapero d’avui en dia, seria condemnat a mort. López Gatell, per la seva banda, a cadena perpètua. Les seves penes van ser commutades i el febrer del 1936 van ser alliberats arran de la victòria electoral de les esquerres i la publicació del decret d’amnistia del 21 de febrer.

Una curiositat d’aquest judici és que acusats i acusador, tots, tenien relació directa amb Torredembarra. Hem parlat de López, que era fill de torrencs. Pérez Farràs sovintejava la Torre i la seva filla festejava amb un veí de la vila. El mes que ve, a la segona entrega d’aquest article,  en parlem. I el fiscal era el militar Enrique de Querol, el fill de Ferran de Querol, l’escriptor amb casa al costat de ca l’Astut. Però Querol no va ser indulgent amb els seus veïns, amb els quals, segurament havia coincidit a la Torre. Al contrari. El fiscal va demanar les penes màximes per als acusats. Us sona aquesta música? Enrique de Querol tornaria a ser tristament famós quan exercí de fiscal en el judici farsa contra el president Lluís Companys i que el comdemnà a mort el 1940.

Fotos: Hugo López-Gatell. / QUIEN.COM / Comandaments dels Mossos d’Esquadra arrestats pels Fets d’Octubre de 1934. Al darrere, Escofet Alsina, Ricart i Bosch. A primera fila, Luengo, Salas Ginestar i López Gatell. / MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This