El cas Torredembarra comença el seu periple judicial

JOSEP SÁNCHEZ – El Vendrell, 10/02/2020

Aquest passat mes de gener s’ha donat al tret de sortida a la marató judicial del cas Torredembarra. Cinc anys i mig després de l’entrada de la Guàrdia Civil a l’ajuntament, l’exalcalde Daniel Masagué s’ha assegut per primera vegada a la banqueta dels acusats per afrontar la vista oral de la primera de les peces que arribaven a judici, la de l’adjudicació de les guinguetes de la platja per a les temporades 2012 i 2013.

D’aquesta manera arrenca el periple judicial de la presumpta trama continuada de prevaricació i mala praxi en la gestió dels recursos de l’Ajuntament per part de l’executiu Massagué. Un cas que va néixer de la denúncia de l’exregidora d’ERC Montse Gassull —ja difunta— i que posteriorment va permetre estirar el fil del cas 3%, de suposat finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Juntament amb Masagué, també han hagut de fer front a aquest primer judici l’exregidor de Platges, Pere Font, i l’excap de CDC a la Torre, Gerard Montserrat.

El judici va quedar vist per a sentència el passat 17 de gener, després de tres jornades de declaracions —en el tanca ment d’aquesta edició encara no s’havia donat a conèixer la sentència. A la fase de conclusions, el fiscal anticorrupció José Grinda va rebaixar la petició de penes a Masagué, passant de tres a dos anys de presó, i a Pere Font (de dos a un any i mig), mentre que mantenia els dos anys per a Montserrat. La fiscalia assenyalava Masagué i Font com a autors d’un suposat delicte de prevaricació i a Montserrat el considera un cooperador necessari. A més, els acusava a tots tres d’un delicte continuat de frau i exaccions il·legals a l’administració pública.

En entrar a la sala el primer dia del judici, Daniel Masagué es va mostrar molt confiat en les possibilitats de ser absolt. De fet, va dir als mitjans de comunicació que l’esperaven a la porta del jutjat penal número 2 de Tarragona que després de llegir-se “la causa quatre vegades, tinc clar que es va fer ben fet i que no entenc perquè estic aquí”.

Un perquè que sí que semblava tenir més clar el fiscal. Segons va apuntar aquest durant el judici, Masagué i Font haurien adjudicat de manera irregular la gestió de tres guinguetes de la platja a una empresa de Montserrat. El consistori va iniciar un procediment negociat i sense publicitat al qual va convidar les empreses Promoesport, Fimongest i Manretar, “totes relacionades entre si” i amb qui després va ser cap de CDC a la Torre. Aquest procediment va quedar desert i aleshores el servei es va adjudicar directament a Montserrat.

Des de les defenses, es va demanar la lliure absolució dels acusats per falta de proves. El principal argument que van utilitzar els advocats és que el concurs públic que es va fer el 2006 fixava que durant els següents deu anys es podria instal·lar un únic tipus de guingueta a Torredembarra. Aquest model només va ser adquirit per una empresa de Montserrat, de manera que consideren que l’Ajuntament estava “lligat de peus i mans”, ja que només hi havia un proveïdor possible.

Pau Simarro, advocat de l’exalcalde, també remarcava que el seu client va seguir en tot moment el criteri dels tècnics i que l’objectiu del govern va ser garantir “l’interès públic” fent que la platja de Torredembarra tingués guinguetes els estius de 2012 i 2013. Així i tot, una de les proves més compromeses per als acusats és una trucada intervinguda per la Guàrdia Civil el 2014 en què l’exinterventora de l’Ajuntament, la difunta Esther Agulló, informava l’empresari Blas Niubó, vinculat a CDC, que l’Ajuntament volia comprar les guinguetes. Aquest va respondre “tot té un preu”. La justificació d’aquesta frase del mateix Niubó durant la seva declaració davant el fiscal va ser un dels moments més tensos del judici.

Vuit peces més

Amb aquesta peça vista per a sentència, el cas Torredembarra inicia un recorregut als jutjats que es preveu llarg. De moment, se sap que el prò- xim judici es farà del 15 al 28 d’abril d’aquest any i s’abordarà la peça número 1, que investiga la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals (un a Clarà i l’altre, l’edifici de la Policia Local) i en què estan acusades una dotzena de persones, entre exregidors, personal de l’Ajuntament i empresaris.

A més, l’estiu passat es va tancar la fase d’instrucció de les peces 3, 5, 7 i 9, que investiguen diverses adjudicacions presumptament irregulars, com la del pàrquing Filadors, la piscina o la del servei de neteja i de recollida de la brossa. Ara s’està pendent de conèixer la data del judici.

Quedaran per tancar tres peces més: la 2, que investiga l’arreglament de concursos públics, que ha quedat arxivada en bona part; la 6, que tracta sobre les contractacions fetes amb Efial, i la 8, que encara està sota secret de sumari.

Foto: CAROL CUBOTA

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This