VIC JOTA
El 28 de novembre del 2012 vaig fer el següent tuït: “Convergents que voleu ERC al govern: haver votat ERC.”
Des d’aleshores no ha canviat res. La dreta, si perd, ha d’arreglar-ho pels “puestos” i si no, el resultat de les eleccions és equívoc; ho s’ho fan venir bé perquè ho sigui. Aquell any, Esquerra feia un sorpasso a CiU i això li va molestar molt. El gir independentista que havien fet no els era prou efectiu i van perdre milions de vots. En aquell moment, tota la maquinària convergent es va posar en marxa per fer veure que els bons eren a la seva base i els “dolents equivocats” (això m’ho vaig haver de sentir) eren a Esquerra. I allò va acabar amb un convergent convertit en president per generositat d’ERC.
Ara, no sé com, nou anys després hem tornat a la mateixa dicotomia. Hem passat un procés, uns empresonaments, un 155, una fiscalització de competències… i tornem a estar amb els convergents (exconvergents, però tothom sap que res s’oblida) fent exactament el mateix que feien quan guanyaven eleccions.
Doncs no. Ara Esquerra ha quedat al davant de Junts per Catalunya. Se siente. La majoria dels independentistes han decidit que ERC estigui davant de Junts. Ja no podeu dir-los el que han de fer, ja ho han de decidir sols.
I això em congratula, perquè el tuit del 2012 no el vaig fer per dir que no volia veure governar la dreta, el vaig fer perquè volia que els avenços socials que volia Esquerra formessin part del programa de govern de la dreta que tenia dret al poder. Ara estem al revés però diferent. Junts no és Convergència, i qui sap si les exigències d’ERC el 2012 van fer convertir molts dels militants en persones més d’esquerres socialment parlant. Però actuen de la mateixa forma com ho feia Convergència.
M’he estalviat el tuit. Aquest any, de “si volíeu dir-li a ERC com governar, haver-vos fet militants d’ERC¨; però trobo indecent que Junts continuï fent servir les mateixes tàctiques de pressió i que continuï posant condicions sine qua non com si les haguessin guanyat, les darreres eleccions.
