EVA REMOLINA / AMIC – 15/11/2026
Una de les millors maneres d’apropar els infants a la ciència és no tallar-los mai les ganes de preguntar. Quan un nen vol saber per què plou, com creixen les plantes o d’on surten les bombolles de sabó, és important escoltar-lo i animar-lo a buscar respostes.
En lloc de donar sempre una explicació immediata, podem tornar-li la pregunta: «Tu què creus que passa?». D’aquesta manera, l’ajudem a pensar, formular hipòtesis i arribar a les seves pròpies conclusions. No es tracta de saber-ho tot, sinó d’aprendre a tenir curiositat i ganes de descobrir.
Convertir casa en un petit laboratori
La llar pot ser un espai perfecte per fer els primers experiments científics. Amb objectes quotidians i una mica d’imaginació es poden organitzar activitats senzilles que sorprenguin els més petits.
Algunes propostes són:
L’experiment de l’aigua i l’oli: posar aquests dos líquids en un got transparent i observar com no es barregen. Una manera visual d’introduir conceptes com la densitat.
Un volcà casolà: barrejar bicarbonat i vinagre per provocar una reacció amb bombolles i escuma.
Què sura i què s’enfonsa?: omplir un recipient amb aigua i provar diferents objectes per descobrir per què alguns floten i d’altres van al fons.
Fer créixer una llavor: posar un llegum sobre cotó humit i observar com germina amb el pas dels dies.
Crear un arc de Sant Martí: jugar amb un prisma o observar com la llum del sol es descompon en diferents colors.
A més de ser divertides, aquestes activitats ajuden els nens a observar els resultats, comparar-los i entendre que darrere de molts fenòmens hi ha una explicació científica.
Descobrir la ciència a través de la natura
Sortir a passejar pel parc, anar a la muntanya o passar una estona al jardí també pot convertir-se en una aventura científica. La natura és plena de fenòmens que desperten la curiositat: les formigues que treballen en grup, les fulles que canvien de color, els núvols que es transformen o les petjades que deixen els animals.
Podem proposar als infants que recullin fulles de diferents formes, que observin els insectes sense molestar-los, que identifiquin els sons dels ocells o que comparin les plantes que troben pel camí.
Una altra activitat interessant és crear un petit diari de natura. Els nens poden dibuixar allò que han vist, apuntar els canvis que observen o enganxar-hi fotografies. Així aprendran a mirar amb més atenció el seu entorn i a valorar la biodiversitat.
Utilitzar jocs, llibres i recursos audiovisuals
La ciència no ha de ser una assignatura avorrida ni una activitat que només es faci a l’escola. Hi ha molts recursos que permeten aprendre mentre es juga. Els jocs de construcció, els puzles, els kits d’experimentació, els telescopis infantils o els jocs de lògica són bones opcions per estimular el pensament científic.
Els llibres de divulgació adaptats a cada edat també poden ser grans aliats. Hi ha contes i publicacions que expliquen el funcionament del cos humà, els planetes, els animals, els dinosaures o els invents d’una manera entenedora i visual.
També podem aprofitar documentals i vídeos educatius per descobrir llocs i fenòmens que difícilment podríem observar de prop, com el fons marí, l’espai o el funcionament d’un volcà.
Visitar museus i espais científics
Una altra manera de despertar l’interès per la ciència és sortir de casa i visitar espais on els infants puguin experimentar en primera persona. Els museus de ciència, els planetaris, els centres de natura i les exposicions interactives ofereixen activitats que permeten aprendre d’una manera molt més pràctica.
A Catalunya hi ha espais especialment interessants per a les famílies, com el CosmoCaixa de Barcelona, amb exposicions i propostes interactives per descobrir diferents àmbits del coneixement, o el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa.
Aquestes visites poden ser una bona oportunitat per compartir una activitat en família i descobrir que la ciència també pot ser sorprenent i divertida.
No tenir por d’equivocar-se
Un dels aprenentatges més importants de la ciència és entendre que equivocar-se forma part del procés. No tots els experiments surten com esperàvem i, precisament per això, podem descobrir coses noves.
Quan una prova no funciona, en lloc de considerar-la un fracàs, podem animar els nens a pensar què ha passat i què podrien canviar per tornar-ho a intentar. Aquesta actitud els ajuda a desenvolupar la paciència, la capacitat de raonament i la confiança en les seves pròpies idees.
També és important evitar donar massa importància a obtenir sempre la resposta correcta. En aquestes primeres experiències, el més valuós és el procés d’observar, provar i descobrir.
La ciència comença amb una pregunta
Despertar l’interès dels infants per la ciència no significa convertir-los en petits científics ni omplir-los l’agenda d’activitats educatives. Sovint n’hi ha prou amb aprofitar la curiositat que ja tenen, dedicar temps a respondre les seves preguntes i oferir-los oportunitats per experimentar.
La ciència és una manera d’entendre el món i d’aprendre a mirar-lo amb uns altres ulls. I aquesta capacitat d’observar, qüestionar i buscar explicacions és un regal que els nens poden conservar durant tota la vida.
Foto: GETTY IMAGES
