EVA REMOLINA / AMIC – 12/9/2026
Trobar un pis de lloguer s’ha convertit en una tasca complicada. Els preus pugen i l’oferta és limitada. El que abans podia ser un pas habitual per començar una nova etapa ara és, per a moltes famílies i joves, una font constant de preocupació.
El problema no és només que els lloguers siguin cars. També pesa la diferència cada vegada més gran entre el cost de l’habitatge i els sous. Destinar una part important del salari a pagar el pis deixa poc marge per afrontar la resta de despeses del mes: alimentació, factures, transport, estudis o imprevistos.
En moltes zones, quan apareix un anunci, les visites es multipliquen en poques hores i no és estrany que els propietaris rebin moltes sol·licituds. Aquesta situació fa que trobar un lloguer assequible sigui gairebé una cursa contra rellotge. Hi ha persones que passen setmanes, o fins i tot mesos, buscant una opció que encaixi amb el seu pressupost. I quan finalment apareix un pis que sembla adequat, sovint arriba un altre obstacle: els requisits.
I és que tenir feina ja no sempre garanteix poder accedir fàcilment a un habitatge. Contractes temporals, salaris baixos o ingressos irregulars poden complicar l’aprovació d’un lloguer, encara que la persona tingui capacitat per pagar-lo. A això s’hi afegeixen les garanties que poden demanar alguns propietaris o immobiliàries: nòmines, contracte laboral, avals o altres justificants d’ingressos. Per a una persona jove que busca independitzar-se, per exemple, complir totes aquestes condicions pot resultar especialment difícil.
Davant d’aquest panorama, moltes persones han de de buscar alternatives. Compartir habitatge és una de les opcions més habituals, sobretot entre els joves. D’aquesta manera, les despeses es reparteixen i el cost mensual es pot reduir. Però no sempre és una solució definitiva. Compartir pis implica adaptar-se a altres persones, perdre privacitat i, en alguns casos, viure en espais petits o en condicions que no serien les desitjades.
També hi ha qui decideix marxar a municipis més allunyats de la feina o dels estudis perquè els preus són més baixos. El problema és que el que s’estalvia per llogar pot acabar gastant-se en desplaçaments i temps de trajecte.
I per a algunes famílies, l’única sortida és continuar vivint amb els pares durant més temps del que havien previst.
A més, la dificultat per accedir a un habitatge no afecta només l’economia domèstica. També condiciona decisions personals importants: independitzar-se, formar una família, tenir fills o simplement canviar de ciutat poden quedar ajornats perquè trobar un lloc on viure no està a l’abast de tothom.
Per això, el problema de l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials. No es tracta únicament de pagar més o menys cada mes, sinó de poder construir un projecte de vida amb una certa estabilitat.
El lloguer havia de ser una alternativa per a aquelles persones que no podien o no volien comprar un habitatge. Ara, però, per a molts ciutadans també s’ha convertit en un mercat difícil d’assumir. Mentre els preus continuen tensionats i l’oferta assequible no creix al mateix ritme que la demanda, buscar pis es converteix en una preocupació més dins de l’economia familiar.
Foto: GETTY IMAGES
