JORDI SALVAT
El 31 d’agost de 2025 ha passat a la història dels segons cinquanta anys dels Nois de la Torre. Els de la camisa blau cel van completar una Diada de Santa Rosalia somiada i ja són colla de vuit, després de descarregar 4de8 i acompanyar-lo amb un altre castell mític completat, la torre de set, a més del 7de7 i dos pilars de cinc. Entrevistem Gerard Cañellas, president dels Nois de la Torre i Aina Recasens i Oriol Nin, caps de colla.
Pots veure el vídeo de l’entrevista AQUÍ
Com heu viscut als Nois de la Torre el fet convertir-vos després de 50 anys d’història en colla de vuit?
ORIOL NIN. La colla està pletòrica. Era un objectiu que portàvem anys al darrera. Des de 2017, els dos reptes que teníem per davant eren la torre de set i el 4 de 8. La torre l’any passat ja l’havíem carregada, però el 4 de 8 se seguia resistint i ara que ja el tenim.
Fa set anys vau provar el 4 de 8 al Concurs de Castells, però no l’havíeu treballat ni molt menys com ara.
AINA RECASENS. El 2018 ja va provar i, després, antigues tècniques van voler tirar per altres castells que estaven encara una mica verds. Quan nosaltres ens vam presentar, vam voler recuperar aquest 4 de 8 per veure si sortia. I efectivament ha sortit.
Que sigueu una junta tècnica i directiva de les més joves que ha tingut el Nois de la Torre pot fer que sigueu una mica més agosarats a l’hora de marcar-vos objectius?
O.N. Potser. Les anteriors juntes tècniques i directives també havien apostat per castells importants. El 3 de 7 per sota havia sigut un objectiu que la colla abans del 2014 havia intentat diverses vegades sense èxit. Assolir-lo va ser una fita molt important. És un castell que requereix no només un tronc molt estable. Necessites que tota la pinya treballi molt bé conjuntament i va ser també una feinada.
Quina és la dificultat més gran del 4 de 8?
A.R. A part del volum de gent per poder tancar la pinya i que hi hagi aquesta pressió, també hem de pensar que és un pis més, és més inestabilitat en els pisos i ,a més, també el pes. Això fa que el pas del 7 al 8 sigui bastant difícil.
Queda encara la part final de temporada. El podem tornar a veure el 4 de 8?
O.N. Sí. Nosaltres li hem dit a la colla que, des del nostre punt de vista, seria molt interessant tornar-lo a fer aquesta temporada. És un castell que, un cop ja has assolit una vegada, poder tornar a portar-lo a plaça no és tan complicat com fer-lo el primer cop. Falta que la gent respongui, que tingui ganes.
En aquest moment de quantes camises disposeu els Nois de la Torre en una gran diada com per exemple la Santa Rosalía?
G.C. En Diada de Santa Rosalia crec que estàvem sobre les 200 persones a la pinya, més o menys. També hi ha molta gent que et ve a ajudar, que li dones la samarreta. Actualment crec que a la colla som al voltant de 150-200 socis i castellers actius i als assajos estem a vora del centenar. Però clar, en una diada com aquesta que l’objectiu era gran, la gent del poble també va respondre i vam ser més de 200 persones a plaça.
Teniu molta gent jove, la colla s’ha rejovenit molt.
G.C. El fet de posar-nos una junta tècnica i una junta directiva joves també ha motivat que hi hagi vingut molta gent jove a la colla. Ja hi havia gent més jove que nosaltres, però ha entrat una fornada molt maca i hi ha un grup molt xulo de jovent que al final és el futur més immediat de la colla. La canalla sempre diem que és el futur, però al cap dels anys. És important que les colles tinguin un gruix de jovent gran.
Teniu la “vella guàrdia”, amb veterans amb molta experiència. Com és la seva relació amb vosaltres?
A.R. Estaven molt il·lusionats de poder fer un pis més i que la colla creixi. Sé que els ha motivat molt. A més, hi ha gent que fa 50 anys que està a la colla i va ser molt emocionant per ells. Mai ens han dit res, a l’inrevés, sempre ens han volgut ajudar: ens han volgut donar la seva opinió de com veuen les coses. Sobretot en tècnica, els antics caps de colla sempre ens han volgut ajudar i si teníem algun dubte també sempre anàvem a preguntar.
Un altre fet que hem viscut aquests últims anys és que Torredembarra ha tingut dues colles castelleres. Això com us ha afectat? Ha servit per a motivar-vos més?
O.N. A nivell de motivació, necessites una colla que et trepitgi els talons i, en aquest cas, era complicat sent una formació nova. El target de gent que anava a una colla o a l’altra era suficientment diferent com perquè no ens afectessin massa mútuament. Ara que ja no estan en actiu, ens ha entrat algun que altre casteller que ve de Xiquets, però la veritat és que no gaire.
Aquest celebreu ells cinquanta anys de la colla i, entre els diferents actes i iniciatives, heu estrenat un himne. Com s’ha rebut?
G.C. Bé,, la veritat que molt bé- Va ser una idea que vam tenir ja l’any passat quan començàvem a preparar les coses que volíem fer per celebrar aquest cinquantè aniversari. Vam creure oportú parlar amb els Julivert, que són un grup d’aquí, torrencs, també del Baix Gaià, i que fan una música molt festiva i divertida. A ells els va encantar la idea i durant aquest any ho hem treballat. A la gent li ha agradat moltíssim. De fet, aquesta Festa Major ha sonat moltíssim en diferents actes organitzats per altres entitats.
Sembla que aquesta cançó es quedarà també en l’imaginari del poble.
G.C. Més que un himne, volíem que fos una cançó de la colla, que la gent la pugui cantar, que la pugui escoltar, que s’ho passi bé, Volíem que serveixi també per quan fas celebracions, que repassi una mica també tota la història de la colla i que fos així fàcil de cantar i que enganxi.
Teniu previstos més actes per celebrar aquests cinquanta anys?
G.C. Estem treballant en el documental de la colla, que és un dels projectes més forts d’aquest cinquantè aniversari. Hem fet diverses entrevistes a diferents persones del món casteller, també gent de la colla. Hem trobat també cintes antigues, algunes exclusives, amb vídeos que creiem que no s’han vist mai, en cintes de Super 8 que ja hem digitalitzat. També tenim un cicle de xerrades. Vam fer una primera xerrada abans de la Festa del Quadre i ara reprendrem aquest mes. Queden tres xerrades: setembre, octubre i novembre. Hi ha alguna cosa també que estem treballant que quan puguem ja ho direm.
El fet també que hi hagi dos caps de colla, això passa en moltes colles o no?
A.R. No. Realment només hi ha un cap de colla o una cap de colla. Però nosaltres ens ho vam proposar. I també que sigui un noi i una noia és una novetat, perquè hi ha molt poques caps de colla. I la gent va rebre-ho molt bé, la veritat.
A la pràctica, com es tradueix e aquest fet quan s’està muntant el castell?
O.N. Una mica com va sortint, perquè, com que tots dos pugem al tronc, hi ha vegades que cap dels dos estem per cantar el castell. Altres cops podem cantar els dos i llavors triem. Ens ho anem repartint.
Acabem parlant de la temporada que ve. Es consolidarà el 4 de 8, us marqueu altres fites…?
A.R. Sí, la idea és que sí, però ara mateix tenim el cap de consolidar molt bé aquest 4 de 8 i que la torre de set també vagi sortint de tant en tant Si hi ha un objectiu més gran, doncs ja mirarem treballar-ho, però per ara acabem d’aterrar amb el castell de vuit.
G.C. Encara ho estem assimilant i necessitem acabar de creure’ns-ho bé.
Foto: D’esquerra a dreta, Gerard Cañellas, Aina Recasens i Oriol Nin. / CAROL CUBOTA
