GERARD RECASENS
El millor de la Santa Rosalia que deixem enrere no és res que hagi passat: és el que s’intueix per a les properes Festes Majors. Un any més, la Festa ha estat molt participada, per gent de totes les edats, i en actes de tota mena —des dels relatius al seguici fins als que no hi tenen res a veure.
En tots ells, la conclusió és inequívoca: les noves fornades de joves, els que van assolint la majoria d’edat, senten Santa Rosalia com una festa atractiva. La senten seva, l’estimen i la viuen amb devoció. I això és una gran notícia, segurament la millor notícia: la Festa té planter i té futur perquè ja forma part de la identitat de les generacions més joves. Davant de la carrincloneria, la puresa i l’estretesa de ment d’alguns, és emocionant veure la implicació i la passió de bona part del nostre jovent per la nostra Festa.
Alguns exemples: la cercavila improvisada i multitudinària de la nit del 2 de setembre per travessar al poble i arribar al Casal, pel ball de gralles; o, encara més, les passades imitant el seguici —convocades de forma espontània, per Whatsapp— de la matinada del 4 de setembre, i que van reunir més gent que mai, centenars i centenars de persones, que van gaudir ballant al ritme de les músiques i moviments més típics de la Festa Major.
Però hi ha altres detalls més subtils que van en la mateixa línia: ‘reels’ a les xarxes rememorant els dies de Santa Rosalia, samarretes de grups d’amics, o el compte d’Instagram @tdblegends —és el gran misteri a desvetllar a Torredembarra, saber qui hi ha al darrere—, que ha contribuït a generar interès en la Festa Major en les fornades més joves.
Algú pot considerar que són petiteses, i és cert que la Festa Major no ens donarà de menjar ni arreglarà les mancances que hi ha a la nostra vila. Però a Torredembarra anem mancats d’amor i orgull propis i tenim una afició excessiva a l’autoodi. Veure que Santa Rosalia té futur i una munió de jovent al darrere és un orgull. Perquè per molt que la Torre creixi, la Festa és un dels fils que ens manté lligats al nostre passat, a la nostra identitat. A allò que som i a allò que, per sort, els que venen darrere continuen volent ser.
