JOAN MARTÍ
A l’envelat de la Festa Major d’Altafulla, un poble veí i prou net situat aproximadament a un quilòmetre i de rivalitat endèmica amb Torredembarra, una noia jove va pagar una cervesa amb targeta. Fa dècades que l’ús de la targeta està normalitzat a Catalunya, també a Altafulla. Simplement, em va sobtar que l’escenari de la transacció fos un envelat. Tampoc en recordo cap altre en què no calgués fer abans cua pel tiquet, simplificació que s’agraeix. Encara em ve present, fa molts anys, la reticència i la desconfiança d’alguns negocis al llavors trencador nou mètode de pagament. Ara, afluixar la mosca sense diners físics està més que normalitzat, només cal anar de festa major per comprovar-ho. Comprar a distància o fer un bizum amb els amics per passar comptes són transaccions habituals. O pagar una plataforma o tenir-ne els codis de franc d’algú per veure ‘sèries’. Tenim fins i tot prejudicis amb les de franc de la tele convencional, que semblen de segona B.
El cas és que, enmig de tanta tecnologia punta, en canvi, vaig tenir feineta per donar-me d’alta a La Meva Salut (no és un autobrindis), que això sí que importa, i més ara que amb la benedicció divina del TSJC els que no tinguin el passaport covid no podran anar ni a fer un frankfurt. De fet, ben fet. La lliure circulació dels no vacunats és un problema. Dos intents al CAP, amb canvi de correu electrònic inclòs per veure si era culpa dels spams o dels esperits, no van ser suficients. El noi de bata blanca i crocs, amable però realista, ja em va advertir que era una merda. Per sort, entrant des de l’aplicació el dimarts dia 22 de novembre em va anar com una seda. El divendres, la Generalitat va haver d’ajornar-ne l’obligatorietat per un col·lapse informàtic. El noi amable ja ho havia advertit. La falta de previsió sumada al mal costum endèmic d’anar sempre a última hora, escrit en paraules d’antes, va embussar l’internet. Als diaris, tradicionalment, s’atribuïen els errors a “un problema informàtic…”. En aquest cas, un o molts, és veritat.
Sigui com vulgui, ja tinc baixat el passaport covid al mòbil. Podré seguir passant comptes amb bizums als bars i restaurants, triant a les cartes baixades amb un QR, buscant abans la millor opció a les puntuacions i opinions (deliciós, no hi tornaré, anisakis, bona relació preu-qualitat) del Tripadvisor i penjant les fotos al Facebook o l’Instagram. Ben mirat, tampoc no m’hauria de sorprendre tant als envelats…
