La resistència

TONI CABANILLAS

Des de la barrera, ja us puc confirmar que és cert allò que diuen que tot es veu d’una altra manera. Ja fa prop de mig any que vaig decidir deixar el periodisme actiu per dedicar-me a una altra cosa, i si soc sincer en aquest semestre no he tornat a sentir gaire la necessitat de posar-me a escriure. Crec, de fet, que he sentit amb molta més nitidesa la necessitat de no fer-ho, de callar, de guardar silenci. Que consti que ho dic en positiu.

Els qui ens hem dedicat a això durant anys sovint no veiem que formem part ¡ d’una bombolla que convé trencar. Igual que és una bombolla Twitter, igual que ho és la política en general. Habitem —i ens encanta habitar-hi— en unes zones de confort tan còmodes com irreals. Amb els dos peus fora de la voràgine, ja us puc assegurar que tot el que a la meva ex-bombolla semblava importantíssim, ara ho miro amb uns altres ulls.

Segueixo llegint amb interès la premsa del dia, l’agenda en diagonal, la picabaralla de la setmana. No he desaparegut de les xarxes, per molt que sovint m’avorreixin per la seva atmosfera artificial. Opino i m’expresso sobre el que em dona la gana, com ho feia abans i com ho seguiré fent: a això no hi podem renunciar. Cada cop, però, em noto més lluny d’aquesta espiral de bombolles —cada cop més petites i on al final en cabran ben pocs— que s’estenen com una metàstasi en la preuada esfera local. O ets dels meus o contra els meus; o aliat o enemic. Com si visquéssim en guerra, en lloc de fer-ho en pandèmia. Al món per on jo camino, no noto que existeixi aquest clima de tensió. Gràcies a Déu, si Nostro Senyor té a bé això d’existir.

Pensava en totes aquestes coses quan el Jordi em comentava que aquest mitjà ja celebra els seus primers dos anys de vida, enmig d’un clima de desforestació mediàtica que ens està convertint cada dia en una societat més dèbil, més indefensa i més pobre. Jo segueixo definint la premsa local com l’oxigen necessari que ens ha d’impedir que algun dia oblidem qui som. Preneu-vos-ho, doncs, com un elogi sincer. Salut, cultura i per molts anys!

El darrer vídeo

Ja podeu veure el tràiler del documental ‘Patriarcado el organismo nocivo’, codirigit pel torrenc Albert Sanfeliu

Hemeroteca

Tweets recents

Share This