GERARD CIURÓ
Vinguem d’on vinguem, quan entrem a la Torredembarra sovint ens envaeix una sensació de desencant, d’entrar en un municipi poc atractiu. Si baixem per la carretera de la Riera, el perfil del castell, de l’església i de part del nucli antic es desdibuixa per l’impacte visual de dues naus de grans dimensions que es mantenen dempeus, malgrat que alguns antics i potser ja caducats plans urbanístics en preveien l’enderrocament, que hauria permès dignificar aquella zona.
Si entrem per l’antiga N-340 venint del Vendrell, una vegada superat el pont de Clarà, a l’alçada de la gasolinera ens sobta la presència d’un edifici abandonat i malmès, tocant el vèrtex del solar que havia encabit l’antiga fàbrica Pirelli. Sens dubte, una altra de les vergonyes urbanístiques del nostre municipi, de la qual encara queden els murs que en delimitaven el perímetre plens de grafits, i que deixant de banda aquesta funció artística de dubtosa qualitat, només serveixen per crear un embut en el trànsit provinent de la zona de Clarà que ha de ser regulat per un semàfor. I si venim d’Altafulla, deixant enrere el pontet i seguint també l’antiga carretera, abans d’arribar al pont dels Munts, ens trobarem amb un desolador paisatge de terrenys abandonats i l’antiga Casa Galega en estat ruïnós, que dona un aire fantasmagòric a la zona.
Ara que es comença a parlar novament que cal fer una revisió del Pla General, és necessari valorar en quina situació es troben totes aquestes peces del nostre territori per cercar solucions que permetin, si més no, donar un caire més digne i convertir els accessos a la Torre en un espai més agradable. Sens dubte aquesta no és una tasca senzilla i l’Ajuntament no ho pot solucionar sense la implicació de la iniciativa privada, però sí que ha de ser l’impulsor que permeti desencallar la transformació d’uns espais que, per una banda, millorarien la imatge de la Torredembarra, i de l’altra, en vertebrarien el territori.
