ALBERT JANSÀ
El passat 25 d’abril, el Club Esportiu Europa va assolir l’ascens a la Segona RFEF (abans la Segona B). Els del barri de Gràcia de Barcelona van superar per 4-2 el Cerdanyola i van certificar l’ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol. La darrera temporada en què el CE Europa va pujar a Segona B va ser la 1993-94 de la mà del torrenc, nascut a Baix a Mar, Pep Rovira.
Em venen al cap molts moments amb l’oncle Pep, cosí germà del pare. En més d’una ocasió m’havia curat esquinços als turmells que m’havia fet, naturalment, jugant a futbol. Quines mans té! Hi anava a les tardes, entre setmana i algun cop, el cap de setmana. Sempre pendent de l’actualitat esportiva i el telèfon fix (no hi havia mòbils), que no parava de sonar amb trucades de periodistes esportius per fer la prèvia o el postpartit.
La temporada 1993-94 del CE Europa va ser especial per molts motius. Jo era petit, tenia onze anys, però recordo seguir l’actualitat dels de Gràcia amb el tiet Pep al capdavant. A principi de temporada, l’Europa no estava a les travesses d’equip amb possibilitats de pujar de categoria. De fet, els graciencs venien d’un juny complicat en què van ser cuers i es van salvar de baixar al tram final de la temporada. Però la constància va donar els seus fruits. Al tram final van treure el millor de si mateix per acabar en la quarta posició de la classificació i aconseguir una plaça per al play-off d’ascens en la darrera jornada amb una victòria contra el Sants per la mínima.
Curiosament, la temporada 1993-94 no es va jugar a casa. L’enderrocament del Vell Sardenya va obligar que el CE Europa jugués al Municipal del Guinardó com a equip local. Els escapolats van jugar dues temporades fora de casa, al Guinardó i al Feliu i Codina d’Horta. Després de 28 anys, l’oncle ha reviscut aquell moment, i n’estic convençut que molta gent de la Torre també. Si visiteu el Nou Sardenya, digueu que sou del mateix poble que una de les llegendes d’aquest club centenari com a porter i entrenador.
