La meva novel·la de Sant Jordi

CARLES MARQUÈS

He començat a escriure un text, que vull que acabi sent una novel·la. Però és una feina de mesos o anys i tot. No serà per a aquest Sant Jordi. En comparteixo l’inici i espero les vostres opinions:

“En aquest cementiri hi ha algú que hi és, i algú que no hi és. En realitat, als cementiris no hi ha ningú. Però sí que hi deuen ser, des del moment que les persones vives anem a visitar-los. Quan hi entres, veus que en una tomba hi ha crescut un arbust de múltiples troncs, com serps gruixudes. I que la pedra, matèria inerta, i la matèria viva s’entortolliguen i s’arriben a confondre.

Aquest cementiri és el d’un poble turístic de costa, d’uns quinze mil habitants. El que sí que hi és, és un dirigent feixista d’un altre país. En vida no tenia cap relació amb aquesta població, hi va ser enterrat per casualitat i en la làpida hi figura un altre nom. Però, ni que sigui amb un altre nom, hi és. I el visiten.

El que no hi és, és un deportat republicà d’aquest país i fill d’aquest poble. Va morir lluny de casa i ningú sap què se’n va fer, de les seves restes. El poble li ha dedicat un memorial, que es pot visitar, i cada any se’l recorda en un acte públic. A més, a través de la seva memòria, es vol conscienciar als estudiants de les escoles locals que l’Holocaust, el genocidi massiu de persones per part del feixisme, no s’ha de repetir mai més. Mai més. La majoria d’alumnes ho entén.

Un any, durant l’acte d’homenatge, un estudiant li va cridar rabiós a la mestra: “Profe, deixa’m en pau, a mi tot això no m’interessa!”. Potser aquest noi sigui parent llunyà del deportat. Potser viu a prop d’on vivia ell, al mateix carrer fins i tot. O no. Qui ho sap. Qui sap què ha entès ell? Posem que aquest poble es diu Torredembarra.”

Continuarà.

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This