Diumenge vinent tenim una nova edició de La Gran Festa de la Democràcia. Una festa estranya aquest cop. Hi havia gairebé unanimitat per ajornar-la entre els qui ens hi conviden, però els encarregats d’organitzar-la han volgut tirar-la endavant sigui com sigui, malgrat que l’ambient en els locals on es desenvoluparà no serà el més saludable. I el pitjor del cas: els qui hauran de servir copes hi van obligats, la gran majoria de mala gana, i poques excuses valen per escapolir-se’n.
No ens ha de sorprendre que els dies previs a La Gran Festa de la Democràcia hi hagi poc ambient als carrers i places de Torredembarra. Es veuen menys cartells, banderoles i pancartes anunciant-la. Els que abunden més són del qui està més decidit a “lligar” en aquesta festa. El lema que fa servir en les banderoles penjades als fanals no pot ser més explícit: Fem-ho/ Hagámoslo. També estan molt animats —si tenim en compte la quantitat de propaganda— els qui parlen d’un “nou cicle”. Volen unes festes diferents. Els dies previs d’altres edicions de La Gran Festa de la Democràcia ens visitaven molts relacions públiques que ens convidaven a alguna petita festeta, però aquest cop, amb la Covid-19 pel mig, aquests esdeveniments per escalfar l’ambient s’han limitat dràsticament. Com a molt, hem vist alguna passejada de relacions públiques.
Fins i tot ens avisen que podria haver-hi problemes per completar totes les barres i començar amb normalitat la Festa del 14-F, que corre el risc d’acabar sent ensopida, amb poca participació. Hi ha qui anirà a treure el cap i tornarà ràpid cap a casa, però a més d’un li farà mandra anar-hi i potser quedaran moltes entrades per vendre, com passa amb aquelles avorrides celebracions europees. Diumenge sortirem de dubtes. O no! Diuen que podria allargar-se dos dies més. Mare de Déu quina ressaca!
Esperem almenys que no hàgim de repetir la festa d’aquí a mig any i que aquesta no hagi servit de res.
