JORDI SALVAT
El 15 de juliol és una data marcada en vermell pels torrencs i les torrenques. És la Festa del Quadre. És la festa major petita, però plena de sentiments i emocions, sobretot durant la processó votiva en honor a Santa Rosalia, la patrona de Torredembarra. Enguany, en aquest escenari de mal anomenada “nova normalitat”, la Festa del Quadre s’ha quedat en la missa matinal i algunes accions a les xarxes socials. Si que es podien veure domassos a balcons amb la imatge de la santa siciliana, que en els moments més durs de la pandèmia ja vam poder observar com anaven apareixent després de la crida de mossèn Joaquim Gras.
Per aquells atzars del calendari, el mateix dia que commemorem com el poble de Torredembarra, segons la tradició popular, es va lliurar d’aquella pesta el 1640, hem conegut com la Covid-19 ha rebrotat al nostre municipi i a la localitat veïna de Roda de Berà en el si d’una família. Per acabar-ho d’adobar, ja al vespre, l’Ajuntament comunicava que el Casal d’Estiu que organitza des de fa dues setmanes ha activat el protocol davant de la Covid-19 per un cas sospitós en un dels infants. Haurem d’esperar unes hores per saber si tenim un o dos rebrots a Torredembarra i entrem en aquest mapa macabre que ja supera els 120 punts calents.
L’anunciat rebrot de la tardor s’ha anat avançant i ja no és descarta que, igual que ja està passant a la comarca del Segrià passem part de la canícula estiuenca confinats. Potser no a casa però si sense poder sortir del municipi. En l’entrevista que li fèiem en el darrer número del Torredembarra Actualitat, el doctor Josep Mercadé, advertia d’un cert relaxament davant del coronavirus. Raó no li falta. Només cal fer una volta per Torredembarra per comprovar que, tot i l’obligació legal, hi ha un percentatge de persones molt alt que no porten mascareta -una minoria molt visible- i la distància social és inexistent en massa terrasses. Hem oblidat molt ràpidament els dies tristos i foscos, amb centenars de morts diàries de març i abril.
Tenim un municipi que viu dels visitants i turistes, que durant les seves vacances no volen tancar-se als seus apartaments i xalets, sinó anar a la platja, passejar i fer un beure a les terrasses. Normal, no? Combinar la temporada d’estiu en un poble turístic com Torredembarra amb mesures estrictes per evitar rebrots és -no ens enganyem- una utopia. Ja no som els del mes de març, sinó molts més i venen de molts llocs diferents. Trobar l’equilibri entre salut i economia ha estat el gran repte des de l’inici de la pandèmia. I encara no l’hem trobat.
L’horitzó d’aquest estiu és incert. Ja ens hem quedat sense Festa de Sant Joan, Festa del Quadre, Preniluni i el Festival Roca Foradada es manté però limitat -tot i que alguns representants al ple municipal ja el voldrien suspendre-. Davant del rebrot de la malaltia semblen mesures sensates. I la Festa Major de Santa Rosalia? Des del govern municipal van dir fa unes setmanes que a finals de juliol anunciarien com la celebrarem aquest any. La decisió és complicada. Seria molt trist quedar-nos sense Festa Major, però és difícil planificar un esdeveniment com aquest en un panorama canviant com el que tenim a causa de l’evolució de la malaltia. No m’agradaria estar en el lloc dels qui han de prendre la decisió. Què Santa Rosalia els ajudi en aquesta difícil disjuntiva!
