La soledat dels miralls (26): Entre sospites i serps

J.A. NIEVES

-Hola, soc l’inspector Homs, i la meva companya és la inspectora Miralles. Estem investigant l’homicidi de qui, segons les nostres dades, era el vostre amic: Antonio Riera.

Vaig camí de l’esclat neuronal. Fins ara, mai no havia bregat amb les cordes de la investigació criminal, amb la lògica i la matemàtica de la deducció del delicte que vesteix una realitat concreta; i ara, quan les meves pells pengen amb l’etiqueta d’“en període d’extinció”, embolicades en picors indignes i altres disgustos autodestructius, em miro novament al mirall que acompanya la meva soledat i veig un jove investigador privat gairebé patètic (perquè sé que malgrat la policia, jo també investigaré) i sense títols de crèdit. Però jo no estic en vaga de fam? Quan algú s’instal·la en una vaga de fam ho fa per denunciar una injustícia, no per investigar delictes. Això queda per als “Colombos” i companyia que raspallen les seves gavardines amb greix, alcohol i fum. No obstant, la desgraciada mort de Toño fa un gir inesperat a la situació. Què he de fer? És legítima encara la meva lluita? Sabia que, si la investigació oficial transcorre pels canals de la normalitat; o sigui, si la policia judicial fa bé la seva feina, en qualsevol moment apareixerien per la porta de la meva habitació els nassos del policia de torn per fer-me una bateria de preguntes. Lògicament, estic fora de tota sospita, ja que la meva coartada, encara que opinable, és tècnicament irrefutable. No així la dels meus amics, que hauran d’atiar les brases de la prevenció i la innocència. Recoi! Com puc dubtar d’ells?

Miro els polis i ells em miren fixament. En el breu instant que aparten la mirada envers la Mia i el Luisma, repasso mentalment les dades que tinc al cap:

  1. El Toño va morir un dia abans de fer 16 anys; estudiava 4t de l’ESO a l’IES de La Torre (va repetir primer). Era un gran còmic i millor imitador, sobretot de Salvador Dalí, a qui admirava (com ja vaig dir, estava orgullós de patir escoptofília, com ell). La seva mare passa dels 50 i treballa com a monitora de menjador al CEIP Molí de Vent, a més de ser la pitonissa del poble (molt reconeguda, per cert), que basa les seves prediccions en la quiromància (diuen que escup a les mans dels clients mentre va llegint-ne les línies principals, i col·lecciona homes amb la mateixa facilitat amb què llegeix les mans, tot i que Toño i les seves tres germanes semblen ser del mateix pare, amb qui la Norma, la mare del Toño, va estar uns vuit anys. Des d’aleshores els homes no li han durat més de dos o tres anys). Les dues germanes grans del Toño (ell era el tercer) porten una vida, diguem-ne, desendreçada. La Carla té 20 anys i la Jenifer, 18. La petita, l’Anita, en té 8. L’home amb qui viu ara la mare del Toño és un paio estrany: té faccions desèrtiques, mirada freda i dura, tatuatges per tot el cos, una veu gutural estremidora que utilitza en comptades ocasions, i maneja molts diners, sobre la procedència dels quals ningú pregunta per temor. I el més estrany: és poeta, amb diversos llibres publicats traduïts a altres llengües (deliri o influències?). Ens deia el Toño que el Roberto, el seu últim padrastre, té mania a la gent que fuma. Una mania malaltissa. Precisament per això, no tenien gaire bona relació. Sempre porta barret i màniga curta. Un poeta estrany, entre la musculatura i els tatuatges.
  2. Al Toño el van trobar mort un gos i el seu amo als camps de darrere del CAP. Sembla ser que l’amo del gos és un home molt gran. Què va fer aleshores? Si realment és un home vell: portava el mòbil a sobre? Va cridar la seva dona, els seus fills, el veí, el 112? O va fugir espaordit i, un cop a casa, entre el gos i ell van intentar explicar el que havien vist? I, a quina hora va arribar la policia?
  3. La Mia em diu que van deixar el Toño al camí del Moro, prop de casa seva, cap a les 2 de la matinada. També em diu que es van assabentar de la seva mort per en Cristian, que els va enviar un missatge des del CAP. Com es va assabentar el Cristian de la mort del nostre amic? És més, què feia el Cristian al CAP a aquelles hores? En un dels missatges de la Mia, enviat a les 06.19 hores d’aquella nit, em diu que el Cristian els ha enviat un missatge informant-los del que ha passat. Per tant, el Cristian ara allà. El van veure el gos i el seu amo? Era amagat dins la foscor? O va dir que trucava des del CAP i no és cert, perquè el Cristian acostuma a fantasiejar per crear mons inexistents i viure-hi. I jugar a ser-ne un altre. Aleshores, si això és cert, algú que sí que era al canal va trucar al Cristian per donar-li la notícia i ell la va propagar com si hagués estat testimoni dels fets. Dels fets consumats, o dels fets consumant-se? Molts dubtes, i moltes preguntes. Molt dolor.

Tot just acabades les presentacions, l’inspector Homs m’encetà:

—El vostre amic ha aparegut amb la llengua tallada i un objecte curiós dins la boca: una serp de metall, molt semblant als dibuixos que tens penjats a les parets…

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Goretti Gatell, coordinadora d’Infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This