ALBERT JANSÀ
Les cananes viuen entre la superfície i els mil metres de fondària. De dia sobre el fons i de nit, entre dues aigües. Es reprodueix tot l’any, amb un pic de reproducció a la primavera i un altre a la tardor. Viu de 12 a 18 mesos i s’alimenta de crustacis, peixos i d’altres pops i sípies. Es pesca especialment a la nostra costa, i també a l’Atlàntic oriental, del mar del Nord al golf de Guinea.
Les cananes, ben utilitzades a la cuina, són ideals per farcir, tal com explicaré en aquesta recepta. S’omplen amb una barreja de carn picada, ceba, potes de les mateixes cananes i tomàquet, encara que, com passa amb aquests tipus de plats, es poden farcir de qualsevol cosa. Som-hi!
Ingredients per a quatre persones
◗ 800 g de cananes netes
◗ 300 g de carn picada mixta (300 g de vedella i 100 g de porc)
◗ 1 gra d’all
◗ 2 cebes
◗ 1 tomàquet madur
◗ Oli d’oliva verge extra
◗ Sal
◗ Pebre negre
◗ Brou de peix
Elaboració
Netegeu les cananes; piqueu-ne les potes i reserveu-les per afegir-les al farciment. En una cassola, feu un sofregit amb la ceba picada i el tomàquet. Afegiu-hi les potes de canana i la carn picada i barregeu-ho bé. Salpebreu-ho, i quan s’hagi refredat, farciu les cananes amb la barreja i tanqueu-les amb un pal de broqueta perquè no s’obrin.
Poseu una mica de ceba, tomàquet i all en una cassola i sofregiu-ho. Mulleu-ho amb el brou i, quan arrenqui el bull, tritureu-ho i passeu-ho per un colador xinès. Coeu les cananes uns minuts en aquesta salsa. Filetegeu les cananes, emplateu-les i salseu-les. A gaudir!
Notes
Les cananes es confonen sovint amb els calamars. Entre l’una i l’altre hi ha dues diferències essencials que ens permetran distingir-les a simple vista quan són sencers: les aletes del calamar són més estretes i allargades, de fet ocupen dues tercers parts de la longitud del seu cos, mentre que les de la canana són més amples i curtes, ocupen només una tercera part de la llargada del seu cos. Quant al color, el del calamar és més clar, gairebé blanc, amb tons rosats en algunes parts, mentre que la canana és més fosca, sobretot la canana negra, que en algunes parts del cos adquireix tons violacis.
Quant a la forma de cuinar-les, cal tenir present que s’han de netejar molt bé perquè són sorrenques, per tant, és important passar-les bé per aigua si no volem menjar canana amb sorra.
Alguns defineixen la canana com la cosina pobra del calamar, potser perquè no té un gust tan fi i la carn és més dura. Per això cal coure-la més estona fins que sigui ben tendra. Tot i això, a la cuina dona excel·lents resultats en estofats i arrossos, i segur que n’heu menjat perquè sovint ens la venen com si fos calamar, sípia o fins i tot pop. Que no us enganyin!
