Mor Lluís Olivé, un dels fundadors i tresorer durant 17 anys del Club Escacs Torredembarra

REDACCIÓ – Torredembarra, 28 de març

Aquest dissabte, 28 de març, ha mort als 88 anys Lluís Olivé, una de les figures claus en la fundació del Club Escacs Torredembarra i que va ser-ne durant els seus primers 17 anys d’existència el tresorer, a més de jugador i monitor. Nascut al poble de Ferran (Tarragona) el 1932, va venir a viure de jove a Torredembarra, on també era conegut per ser un dels fundadors de la Penya Blanc-i-blava de Torredembarra i Baix Gaià i un dels membres més actius de l’entitat, presidida en l’actualitat per la seva neta i col·laboradora del Torredembarra Actualitat, Isaura Valle. Una de les altres facetes en què va excel·lir va ser la de pessebrista i durant anys va muntar un dels pessebres més espectaculars de la vila.

Des del Torredembarra Actualitat ens unim al condol a la família i amics d’en Lluís. Compartim aquest retrat que en Jordi Salvat va escriure el gener de 2012 sobre la seva trajectòria al Diari de la Torre:

JORDI SALVAT

LLUÍS OLIVÉ: ESCACS EN BLANC I BLAU

En Lluís Olivé em va ensenyar a jugar a escacs ja fa uns quants anys. Alguns pensareu que no era massa bon professor veient els resultats obtinguts amb un servidor. No és així. Amb en Lluís han après el joc de les seixanta-quatre caselles desenes de nois i noies de Torredembarra i alguns han destacat força en aquest esport. Un exemple recent és en Xavier Galimany, que aquest mes de desembre ha aconseguit el tercer lloc del Campionat Absolut Individual de Tarragona. Galimany també és deixeble seu.

Parlar d’escacs a Torredembarra és parlar d’en Lluís Olivé Vives. Ell no va néixer a Torredembarra sinó al nucli tarragoní de Ferran el 1932 i va venir a viure al municipi torrenc quan es va casar. Va aprendre a jugar als escacs als dotze anys a l’escola de Ferran, gràcies a un mestre que es deia Anton. Els anys seixanta ja se’l podia veure al Cafè Recreo jugant a escacs amb altres aficionats torrencs. L’any 1981 Olivé va ser un dels artífexs de la fundació del Club Escacs Torredembarra, convertint l’afició pels escacs que bullia des de feia anys a la vila en una entitat contituïda legalment i que va començar a competir de forma oficial contra altres clubs de la demarcació.

Durant els primers disset anys d’existència del Club Escacs Torredembarra, Olivé va exercir de tresorer. Cecili Aliaga, Jaume Fuxet i Joan Vila en va ser els presidents durant aquests anys, però qui realment feia funcionar l’engranatge de l’entitat, portant el dia a dia, era en Lluís. Ell era l’encarregat de les gestions federatives, el contacte amb l’Ajuntament, la publicitat i que quadressin els números a final de temporada. I també és dels del crea bon ambient al club. Sempre té un acudit preparat.

Olivé va ser l’artífex que per Torredembarra passessin els anys vuitanta i noaranta els millors jugadors d’escacs de l’estat. A la plaça de la Vila hem pogut veure jugar partides simultànies amb els socis de l’entitat local i altres aficionats del municipi l’exnen prodigi Arturo Pomar, la vuit vegades campiona estatal femenina Pepita Ferrer, el millor jugador estatal del darrer quart de segle, Miquel Illescas, i altres noms claus dels escacs de la segona meitat del segle XX com Juan Manuel Bellón, Orestes Rodríguez, Jesús de la Villa, Antoni Medina o llavors joves promeses com Alfonso Romero o Lluís Comas.

En Lluís ha aconseguit diversos títols jugant a escacs: dos Campionats Socials de partides lentes el 1991 i 1996 i un Campionat Social de ràpides el 1997. La meitat dels anys noaranta potser va ser la millor època escaquística d’en Lluís Olivé i destaca la seva actuació al Campionat de Catalunya de veterans de 1995, quan va ser el millor classificat de primera categoria i va aconseguir la categoria de preferent.

A en Lluís Olivé el podríem definir com un orfebre dels escacs. No ha tingut mai una gran preparació teòrica però el seu joc és sòlid i va de menys a més. Ha estat sempre un jugador temible en els finals de partides, d’aquells que no se’l pot donar per perdut fins que el desavantatge és molt gran. L’he vist treure taules de posicions que gairebé tothom el donava per perdut o guanyar enfrontaments on tothom apostava per un empat inevitable. Els anys no perdonen i actualment ja no diputa competicions oficials però si que continua jugant. I és que els escacs és un esport que té la característica que es pot practicar bastant més enllà de la jubiliació laboral, fins que el cervell aguanti.

Fins ara hem parlat de la vessant escaquística dels escacs, però aquesta paciència a l’hora de practicar els escacs es demostra també en altres camps. I un és el pessebrisme. Els pressebres d’en Lluís són una explosió de detalls. Els havies d’observar amb deteniment i comentar durant minuts. No hi trobaves només el naixament, l’anunciació o els Reis Mags d’Orient fent camí, sinó també, per exemple, una partida de dòmino o una calçotada on no hi faltava cap detall. Els premis que van guanyar aquests pessebres demostren la qualitat de les composicions, fruit de mesos de preparació.

En Lluís Olivé sempre ha estat del Reial Club Esportiu Espanyol en quant a preferències futbolístiques, i sempre que pot en fa gala. És molt difícil que es perdi un partit de l’equip blanc-i-blau a l’Estadi Cornellà-El Prat. Va ser un dels impulsors de la Penya Espanyolista de Torredembarra i n’és un dels membres actius. És el principal responsable que la penya sigui la primera entitat torrenca a desposar de participacions de la loteria nadalenca. Ja se’n pot comprar a ple estiu i darrerament d’un número ben curiós: el 4380. Us sona? És el codi postal de Torredembarra. Fins ara no ha tocat, però qui sap si en un futur la vila torrenca s’omplirà de milers d’euros de color blanc-i-blau. Aquesta si que seria una bona jugada.

Foto: En Lluís Olivé, assegut en primer pla, en una sessió de partides simultànies a la plaça de la Vila de Torredembarra. / CLUB d’ESCACS TORREDEMBARRA

Fes-te subscriptor i dona suport al periodisme local i independentRebràs el diari al teu domicili i formaràs part d'una comunitat

Per què haig de fer-me subscriptor/a?

Per donar suport a un projecte periodístic de proximitat i de qualitat.
Per aprofitar una sèrie d’avantatges en l’accés a continguts informatius.
Per poder participar en actes exclusius i aconseguir ofertes en comerços i serveis.
Per formar part d’una comunitat.

A què em dóna dret la subscripció?

Rebre cada número en paper al teu domicili. Descarregar-se el PDF de la revista.
Accedir uns dies abans als principals continguts de la revista.
Descàrrega de fotografies gratuïtes.
Recepció d’un mailing periòdic.
Participació a actes exclusius per a subscriptors/res.
Ofertes comercials i promocions.

Share This