Llorenç Gómez: “Estic en el punt més àlgid com a esportista”

JORDI SALVAT

Llorenç Gómez fa balanç de la temporada i mira cap al futur amb el Torredembarra Actualitat

Llorenç Gómez va com­plir fa poques setmanes els 28 anys. El millor jugador de futbol platja del món parla amb el To­rredembarra Actualitat del moment en què es troba de la seva brillant carrera. Afirma que aca­ba d’iniciar el seu perio­de de maduresa: “Estic ara en el punt més àlgid com a esportista. Abans era pivot i corria d’un lloc a l’altre tot el partit. Ara jugo on em posin i el meu joc és més tàctic. T’adaptes a les teves circumstàncies i és que un jugador de 35 anys no correrà igual que un de 22. Quan ets jove no veus l’experiència i ara que porto nou anys la noto molt.” El jugador torrenc considera que en el futbol platja es pot es­tar al màxim nivell fins als 36 anys i “després pots anar baixant a poc a poc.” Posa l’exemple del portuguès Madjer Saraiva, que amb 41 anys fa un joc molt tàctic i tècnic i entra molt en el joc.

Aquesta temporada Llorenç ha jugat amb quatre equips, el Malvin CF (Uruguai), el CR Flamengo (Brasil), el Lokomotiv de Moscú (Rússia) i el Catània (Itàlia), a més de la selecció espan­yola, on és un fix des de fa uns quants anys. També ha seguit col·leccionant títols, com la Copa Mundial de Campions i el Campionat Carioca amb el Flamengo. En aquest segon torneig va ser MVP i màxim golejador. També ha guanyat la ESBL amb la selecció espanyola a Portugal.

El jugador torrenc ens explica com és l’adaptació a diferents equips en una temporada: “És complicat arribar a un equip com el Flamengo, on tots són bra­silers, que no són jugadors disciplinats. I el meu joc és disciplinat, estic acostumat a jugar en equip. No entreno amb ells, però l’adaptació és brutal i aquest any hem guanyat a la Copa Mundial de Campions contra un Lle­vant que porten molt temps jugant junts. El primer any que jugava això no ho hauria pogut fer.” “Sóc molt obert i no tinc problemes amb ningú i quan em donen llibertat faig bé les coses. Em presento a tothom i no tinc vergonya.” Així s’autodefineix el golejador torrenc.

“Abans era pivot i corria d’un lloc a l’altre tot el partit. Ara jugo on em posin i el meu joc és més tàctic”

Recorda precisament com va preparar la semifinal contra el Llevant, on juguen els torrencs i companys seus de selecció Edu Suárez, Adri Frutos i Jose Arias: “El Llevant era la selecció espanyola més dos brasilers. Vaig preparar el partit com si fos el tècnic i a la nit vaig seure amb ells i els vaig dir que si volíem guanyar fessin això, allò i això altre.” Tot i això no es veu com a entrenador quan es retiri: “M’agrada més veure el que pot millorar un jugador que ser entrenador. Em veig més com a auxiliar d’entrenador, veure i millorar els petits detalls. És molt desgastant ser entrenador.”

Ens parla també de la recent final de la Copa Interconti­nental perduda contra l’Iran (3-6), tot i dominar per 3-2. La cinquena que perd els darrers anys. “Per guanyar una final hem de continuar treballant. Estem en la línia i portem dos anys jugant molt bé, arribant a la part final dels tornejos. Arribarà un dia que començarem a guanyar i canviarem aquesta dinàmica, que ja és positiva, però ho serà més”, afirma Llorenç, positiu com sempre, i destaca l’entrada a la selecció del també torrenc Jose Arias i l’anima a seguir treballant per consolidar-se al combinat de Joaquín Alonso.

Llorenç ha acabat la tem­porada 2019 jugant aquest darrer cap de setmana passat amb el Club Futbol Platja Torredembarra la Winter Club a Múrcia, a les ordres del míster Jeroni Rañé, amb un equip format pels també internacionals espanyols Adri Frutos i Jose Arias i l’internacional suís Eliott Mounoud i uns quants joves futbolistes torrencs. Fa dos anys ja van ser subcampions. “Anem amb els amics i família, a gaudir i tancar un cercle molt maco”, diu el millor jugador del món.

El tiempo - Tutiempo.net

Hemeroteca

Tweets recents

Share This