JORDI SALVAT
Catalunya és un país estrany. Sempre hem estat molt de mirar cap al cel, a veure quin temps farà, però des de fa unes dècades hem anat més enllà i hem creat un star-system d’homes i dones del temps. Vam començar els anys vuitanta amb Antoni Castejón i Alfred Rodríguez Picó; s’hi van sumar uns anys més tard Tomàs Molina i Francesc Mauri; i més recentment van ingressar en aquest grup selecte la Gemma Puig i la Mònica Usart. El darrer a entrar-hi és de la Torre, el Santi Segalà, que els darrers mesos hem vist com està apareixent amb assiduïtat als mitjans de comunicació com a cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) o com explica que li diu un amic seu: l’Home del mal temps. Perquè així com els altres surten faci sol o plogui, hi hagi anticicló o ens amenaci una DANA, Segalà només apareix als mitjans quan s’acosta o ja tenim a sobre un episodi de precipitacions fortes o temps violent.
Des del passat 1 d’octubre, Segalà ha fet un pas més i ha publicat un llibre, Canvi de temps, a quatre mans amb la Mònica Usart, cap de meteorologia de la cadena de ràdio líder a Catalunya, RAC-1. Tots dos l’havien de presentar aquest dissabte, 17 d’octubre, a Torredembarra, però finalment, per motius personals, Usart no va poder venir. Si que estava entre el públic la companya de batalles -en forma de reunions i rodes de premsa- del físic torrenc, la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé.
El pati del Castell es va omplir però per escoltar la conversa entre Santi Segalà i Quim Nolla, vicepresident del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que organitzava l’acte. Abans, va intervenir l’alcalde de Torredembarra, Raúl García, que va afirmar que “estem vivint amb preocupació els episodis de temps violent” i va agrair la proximitat de Segalà amb el seu municipi pel que fa a la prevenció i els avisos quan la situació meteorologia es complica. Nolla va fer una presentació del llibre i va aportar apunts històrics, com la relació del clima amb les males collites que en el passat han portat molts cops a revoltes d’una població que patia gana o la compra d’un baròmetre que van fer fa unes dècades els pescadors de Baix a Mar i que era molt consultat. També va recordar com, quan era petit, el seu avi feia callar amb vehemència tothom quan sortia per televisió l’home del temps. Moltes dels assistents ens hi vam sentir reflectits. El meu pare també ho feia. Els do eren pagesos. Del llibre en va explicar l’estructura i en va destacar l’esforç d’usar un llenguatge planer per fer-lo accessible i útil a tota la ciutadania.
Després, el vicepresident del centre d’estudi va fer una entrevista a l’autor, que va comentar que el “detonant” del llibre va ser la DANA de València fa gairebé dos anys, buscant l’anàlisi de la gestió tècnica i comunicativa de l’episodi i el canvi de paradigma en què ens trobem a causa del canvi climàtic, amb episodis extrems com el que va causar més de dos centenars de víctimes mortals al sud dels Països Catalans. Segalà va destacar el paper de l’editorial a l’hora de donar forma a un llibre que ha estat diferent al de la idea inicial dels dos meteoròlegs.
Va explicar també el seu paper com a cap de predicció del Meteocat, que compta amb un equip d’un centenar de persones que tenen com a objectiu la millor predicció meteorològica possible, una eina perquè Protecció Civil i el Govern pugui prendre decisions amb l’objectiu de de salvar vides i béns materials. I d’aquí surten els avisos i les alarmes de l’ES-Alert, que va reconèixer que és un instrument molt útil encara s’ha de perfeccionar. Segalà va ser molt crític amb les prediccions que trobem a la nostra butxaca a través dels mòbils, que sovint són poc exactes i donen “una falsa seguretat”.
El físic torrenc va posar en valor la vigilància meteorològica, que es fa, un cop es tenen les prediccions, a partir del radar i les estacions repartides pel territori i que permet seguir prenent decisions com el tancament de carreteres o confinaments de municipis o comarques. I va deixar anar una frase molt contundent: “El que va passar amb la DANA al País Valencià no hauria passat a Catalunya ni que el president estigués al Ventorro”. Però també va donar un missatge clar als presents a l’acte i és que la responsabilitat final davant d’una situació meteorològica extrema és de cada persona: travessar o no una riera, baixar o no a un pàrquing o anar a buscar o no els fills a l’escola quan es recomana no sortir de casa. I va compartir una reflexió: “A més de les persones mortes hauríem de donar a conèixer el nombre de persones salvades. Així, la gent rebria millor les nostres recomanacions”.
En el torn de preguntes va intervenir una persona que es va autoqualificar com a “negacionista del canvi climàtic” i ho justificava parlant de cicles climàtics que des de fa milions d’anys ha patit el nostre planeta i que ara en vivim un altre. Minuts abans, Segalà havia fet una crida a arraconar els negacionistes i ja havia donat dades com que les previsions de temperatura per al 2040 o 2050 ja les estem patint ara: “El canvi climàtic hi és, la ciència ens diu que és una realitat. Ens hi hem d’adaptar”. Davant del “negacionista” va reconèixer que necessitaria tota una tarda per rebatre del tot les seves tesis, però va recordar el factor humà a través de la Revolució Industrial que s’ha intensificat des de 1950 en l’evolució del clima les darreres dècades i va recordar que els últims quatre anys han estat els més calorosos a to el planeta des que es tenen dades. Ciència.
Segalà va deixar anar algun missatge no gaire tranquil·litzador a preguntes del públic, com que “no podem estar tranquils” amb la Rasa -que recull aigua de les muntanyes poperes i travessa zones urbanitzades desembocant a Baix a Mar- si es produeixen unes precipitacions com les de la DANA de València fa dos anys i avisava que s’hi han posat obstacles i s’hi han fet massa intervencions: “Hem de patir”. Una mica ens va tranquil·litzar avançant-nos que cap model climàtic ens amenaça amb temperatures de 50 graus, una temperatura amb la qual l’Ajuntament de Barcelona ja està fent simulacions i que fa que el cos humà no funcioni bé. Si que va advertir de la mortalitat que generen entre la gent gran i les persones amb certes malalties les nits tòrrides i roents consecutives, com les que hem patit aquest estiu.
El públic assistent es va quedar amb més preguntes per fer al físic torrenc i el Centre d’Estudis ha agafat el compromís d’organitzar una altra activitat amb ell a la primavera. Ara toca llegir el llibre. Els qui l’havien comprat van poder demanar a Santi Segalà que els el signés, en un dia que va ser profeta a la seva terra.
Fotos: Diferents moments de la presentació del llibre al pati del Castell de Torredembarra. / CEDIDES / FACEBOOK
