JORDI SALVAT
Les campanyes electorals tenen una litúrgia que s’ha mantingut força inalterable des de la Transició fins ara, amb algunes inevitables innovacions per l’avanç tecnològic. Però el fons és el mateix, gràcies a una llei electoral anacrònica. L’enganxada del primer cartell electoral és una de les cerimònies més ritualitzades, en què destaquen militants artistes amb la brotxa i la cola que sovint han d’ajudar al candidat de torn, molt menys bregat en aquestes feines, quan ha de fer el paripé davant de les càmeres.
En municipis com Torredembarra, aquella primera nit de campanya els partits programaven sovint sopars o algun pica-pica per fer temps fins a la mitjanit, moment assenyalat per al cerimonial. A les places del Castell, de la Vila o Mossèn Joaquim Boronat coincidien colles de militants de les diferents formacions. Algunes confraternitzaven malgrat la rivalitat electoral i altres, menys respectuoses, enganxaven el seu cartell damunt del contrincant quan aquests ja no els veien. L’endemà tot el poble apareixia ple de cartells lluents, potser algun ja amb el candidat adornat amb bigoti i banyes o una dent negra. Entremaliats n’hi ha a totes les cases.
La Covid-19 ha impedit la repetició d’aquest ritual amb el toc de queda que ja fa mesos que patim. I, si hem de jutjar per l’ocupació de les cartelleres instal·lades per diferents punts de la vila, la motivació no abunda entre els soferts militants torrencs, que han hagut d’afrontar un gran número de campanyes electorals els darrers anys i ara afronten la més estranya de totes. Aquest divendres al vespre només dos partits havien enganxat cartell: la CUP i el PNC.
La CUP ja ens té acostumats a fer encartellades fora de període electoral i no els ha costat fer el mateix en aquesta campanya pandèmica. A l’altra banda de l’espectre ideològic, el Partit Nacionalista Català compta amb la il·lusió del debutant i, a més, la cap de llista és una torrenca, l’Àurea Rodríguez. Amb ganes d’innovar -ella ve del mon de la innovació empresarial-, l’hem vist per Tarragona amb el seu alter ego durant la campanya: un robot que sembla sortit d’una novel·la d’Isaac Asimov. A veure si un dia el veiem pels carrers de la Torre.
Dissabte al vespre els cartells de cupaires i del partit de la Marta Pascal continuàvem sense companyia a les cartelleres torrenques. A la capital del Baix Gaià no ha arribat encara l’efecte Illa ni la batalla eterna entre ERC i Junts. Tampoc els “originals” cartells de Ciutadans ni cap de les altres formacions que concorren a les eleccions al Parlament. Esperem que a mesura que avanci la campanya la cosa s’animi almenys una mica.
Aquestes cartelleres excepcionalment buides en aquets primers compassos de campanya són un símptoma més de la desmotivació general davant d’unes comicis que arriben forçats pel poder judicial i els interessos electorals del Partit Socialista de Catalunya. Si la militància dels partits els costa anar a enganxar cartells, imagineu la resta de la societat, farta d’una gestió de la pandèmia més que erràtica d’uns i altres. Igual que les cartelleres, les urnes costaran molt d’omplir aquest proper 14 de febrer i molts dels soferts votants que hi acudeixin ho faran amb una pinça al nas sota la mascareta i amb l’ànim de votar el menys dolent.
